Conflictes globals: Violència a l’Amèrica Llatina

La guerra a Ucraïna ocupa els titulars des que Rússia va iniciar la invasió d'aquest país a finals de febrer. En dos mesos, més de cinc milions de refugiats han fugit del país i hi ha més de set milions de desplaçats interns.

No obstant això, més enllà d'Ucraïna, hi ha altres conflictes armats al món que provoquen milers de morts i el desplaçament massiu de persones, a més de posar en perill el futur de milions de nens i nenes. Alguns d'aquests conflictes estan actius des de fa anys, sense que els bàndols enfrontats deixin les armes.

Després de parlar sobre els conflictes a l’Àfrica i sobre les guerres a l’Orient Mitjà, en aquest tercer article parlarem sobre la violència armada i les guerres entre bandes criminals que afecten diversos països a l’Amèrica Llatina.

Violència armada a Centreamèrica

Els conflictes armats a Centreamèrica i Amèrica del Sud no es defineixen com “guerres”, si bé el resultat de la violència armada provoca també milers de morts i milions de persones desplaçades que abandonen casa seva per fugir del perill.

La majoria d'aquests conflictes estan protagonitzats per grups criminals que s'enfronten entre ells per controlar el tràfic de drogues, que mou milers de milions de dòlars a la regió.

Colòmbia, Bolívia i el Perú són els principals productors de cocaïna (Colòmbia produeix prop del 70% d'aquesta droga a nivell mundial), mentre que els Estats Units en són el principal consumidor. Això situa alguns països centreamericans com Nicaragua, Hondures i Guatemala al mig del corredor de les drogues, mentre les bandes lluiten per controlar el comerç i transport de drogues fins als Estats Units.

A Hondures i El Salvador, les bandes criminals es coneixen amb el nom de ‘maras’ i són molt violentes: es dediquen a atemorir i extorquir la població per finançar-se. També amenacen els voluntaris i les organitzacions socials que intenten apartar els més joves de l'activitat delictiva. 

A banda del narcotràfic, les bandes també recorren a altres activitats il·legals per guanyar diners, com el robatori, l'extorsió, el tràfic de persones o la immigració il·legal, el segrest o el tràfic d'armes. 

La violència ha provocat una greu crisi migratòria a Centreamèrica: milers de persones recorren a peu milers de quilòmetres per intentar arribar fins a Mèxic i la frontera amb els Estats Units, on esperen començar una nova vida. Malgrat això, el govern estatunidenc ha implementat una política migratòria molt severa que separa els nens migrants dels seus pares i permet les expulsions immediates.

Mèxic: la guerra dels càrtels 

Mèxic és un dels països amb més violència urbana, és a dir: actes violents comesos a les ciutats per delinqüents o criminals. Segons l'última classificació del Consell per a la Seguretat Pública i la Justícia Penal, les 8 ciutats més violentes del món es troben a Mèxic.

L'any passat es van produir més de 33.000 assassinats a Mèxic (més que a tota Europa), segons xifres oficials. La majoria d'aquests crims estan relacionats amb els càrtels: bandes criminals que es dediquen al narcotràfic, però també a d’altres delictes com el robatori, l'extorsió i el segrest.

Alguns d'aquests grups figuren entre les organitzacions criminals més perilloses del món. Per controlar el negoci de les drogues, els càrtels cometen segrestos, tortures i assassinats per atemorir les bandes rivals, però també per dissuadir la policia i les forces de seguretat de l'estat.

Mèxic és la porta d'entrada de la droga als Estats Units. El 2007, el govern mexicà va declarar la guerra contra el narcotràfic i va iniciar diverses operacions militars per derrotar els càrtels. Malgrat això, els últims 15 anys, prop de 350.000 persones han mort i més de 70.000 han desaparegut (es creu que han mort però no se n'han trobat els cossos). La corrupció del govern fa encara més difícil combatre el narcotràfic.

La violència afecta especialment alguns col·lectius com els periodistes i mitjans de comunicació. Els reporters que investiguen o publiquen temes incòmodes per al govern o el crim organitzat pateixen amenaces i intimidacions, i fins i tot poden ser assassinats. Mèxic és el país més perillós per a la llibertat de premsa segons l'ONG Reporters Sense Fronteres.

D'altra banda, els últims anys també han empitjorat les xifres de feminicidis (més de 3.400 dones van ser assassinades l’any 2021) i d'assassinats d'activistes mediambientals, que són perseguits per defensar la natura.

La impunitat d'aquests crims, que poques vegades s’investiguen o arriben a ser jutjats, fa que continuïn cometent-se sense conseqüències.

Violència a Amèrica Llatina

L'últim Estudi Mundial sobre l'Homicidi elaborat per l'Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte confirma que l'activitat delictiva causa moltes més morts que les guerres: més d'11 milions entre el 1990 i el 2017.

En aquest sentit, la violència armada és un dels problemes més greus d'Amèrica Llatina. La població d'aquesta regió representa menys del 10% de la població mundial, però allà s’hi cometen la meitat dels homicidis de tot el món, segons dades de les Nacions Unides de 2018.

La desigualtat econòmica és un dels factors que més influeix en l'aparició de la violència. Als entorns més pobres, la desocupació i la falta d'accés a una educació fan que molts joves vegin les bandes criminals com una manera fàcil i ràpida de guanyar diners i, en alguns casos, d'ajudar les seves famílies. 

Alhora, les bandes aprofiten l'absència de les autoritats a les zones més desfavorides per establir-hi el seu propi govern al marge de la llei, i coaccionen la població perquè col·labori amb ells. En aquestes àrees marginades és on es produeixen la majoria de crims.

A banda de Centreamèrica, Veneçuela i el Brasil són dos dels països amb taxa més alta d'homicidis. Veneçuela viu des de fa anys una crisi econòmica i social que ha provocat una greu crisi migratòria: milions de veneçolans han abandonat el país cap a altres parts del continent. La violència a Veneçuela està relacionada amb els robatoris, extorsions i enfrontaments entre bandes rivals.

D'altra banda, el govern del Brasil fa anys que lluita contra el narcotràfic a les faveles: els grups criminals s'instal·len en aquests barris pobres, densament poblats, on viu la gent amb menys recursos.