Aquest febrer s’ha estrenat Uncharted, una adaptació del videojoc del mateix nom protagonitzada per Tom Holland i Mark Wahlberg
Uncharted és una saga de videojocs d’aventures que té un gran èxit en la consola de la PlayStation. Ja sigui per la jugabilitat, les aventures, els gràfics o el protagonista: Nathan Drake. És per aquest motiu que Sony va decidir fer una pel·lícula sobre aquesta saga, agafant un dels seus actors estrella, en Tom Holland, per fer de Nathan Drake. I aquest febrer, després d’un retard per la pandèmia de la Covid-19, ha arribat a les grans pantalles.
Abans de fer la crítica, vull dir que no en sé res dels videojocs, així que no us espereu una crítica d’una adaptació, perquè el que faré és una crítica d’una pel·lícula d’aventures, res més.
Alerta: Spoilers
Per començar, m’ha agradat, sense més. Com a pel·lícula d’aventures m’ha semblat decent. El millor han sigut les escenes d’acció i els efectes especials, ja que estan molt ben aconseguides, sobretot la batalla final en els vaixells. Els catalans també gaudiran bastant d’aquesta pel·lícula, ja que s’ha gravat, en part, a Barcelona. De fet hi ha un moment molt impactant davant la Sagrada Família. I sí que és veritat que sense haver jugat res dels videojocs, puc dir que la pel·lícula m’ha fet conèixer molt més bé els personatges, almenys en aquesta versió.
Sobre els personatges, tinc bastantes coses a comentar. En primer lloc parlaré d’en Tom Holland, que fa de Nathan Drake. Jo ho sento molt, però continuo veient en Tom Holland. I és que aquest actor m’ha demostrat que només sap fer un tipus de personatge: el personatge graciós, guapo, adorable i carismàtic, res més. Però tampoc estic dient que sigui un mal actor. És carismàtic, i no ho podem negar. I si aquest Nathan Drake és una versió més jove i principant que dels videojocs ho puc arribar a comprar.
També està en Mark Wahlberg en el paper de Víctor Sullivan. El que no m’ha agradat és que l’actor no donés més de si, ja que es passa tota la pel·lícula amb la mateixa cara. El personatge et pot caure una mica malament per la seva actitud egoista, i és que només pensa en el tresor, però al final s’aconsegueix redimir. Això sí, he estat investigant i el personatge de la pel·lícula no té molt a veure amb el personatge del videojoc.
Alguns dels aspectes que no m’han agradat són els grans girs de guió. No els he acabat d’entendre, i m’han semblat molt precipitats. El dolent de la pel·lícula, l’Antonio Banderas, m’ha decebut. No fa molta cosa durant la pel·lícula. I en Tom Holland no s’ha acabat de lluir en les escenes de lluita, de fet en Mark Wahlberg, amb 50 anys, té més bones lluites. I esperava que el paper del misteriós germà d’en Nathan tindria més rellevància, però això segurament ho deixaran per una segona part.
En conclusió, Uncharted no crec que acabi sent de les millors pel·lícules de l’any, però sí que és veritat que pels qui no sàpiguen res del videojoc els hi semblarà una pel·lícula entretinguda amb molt bones escenes d’acció. I jo m’hi sumo. Això sí, em fa pena pels fans de la saga, que potser no els hi ha agradat.
Article escrit per Mateu Sánchez, de la revista Bell-lloc Report, que forma part del projecte Revista Escolar Digital (RED), una xarxa de diaris dirigits i editats per alumnes.
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
