La covid ha fet augmentar la desigualtat als països i regions més pobres, on milions de persones no reben atenció mèdica
Avui se celebra el Dia Mundial de la Salut, una jornada impulsada per les Nacions Unides i l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per conscienciar sobre la importància de mantenir un estil de vida saludable i el dret a tenir accés a uns serveis sanitaris públics i de qualitat.
Malgrat això, la realitat és molt diferent. La pobresa i la desigualtat a les regions més desfavorides fan que milions de persones no rebin l'atenció sanitària que necessiten. Aquesta desigualtat ha augmentat amb la pandèmia de covid, que ha deixat enrere a la població d'aquests països en àmbits com la vacunació.
Així, una tercera part de la població mundial encara no ha rebut cap dosi de la vacuna contra la covid, segons dades de les Nacions Unides. En aquest context, l’Àfrica és la regió més afectada: el 83% de la població no ha estat vacunada.
Avui dia, la covid ha provocat la mort de més de 6,1 milions de persones i n’ha infectat més de 490 milions a tot el món, segons les dades més recents. En aquest sentit, l'OMS està preparant un nou pla per reaccionar davant dels possibles escenaris de la pandèmia.
L'escenari més probable és que el virus continuï evolucionant i apareguin noves variants del virus; ara bé, aquestes variants seran menys perilloses, així que la malaltia serà cada vegada menys greu i provocarà símptomes més lleus i fàcils de tractar. Alhora, la immunitat de la població augmentarà gràcies a la vacunació i la reinfecció.
Malgrat això, en el pitjor dels casos, podria aparèixer una nova variant més virulenta i contagiosa que seria més difícil de combatre. Davant d’aquesta situació, caldria desenvolupar noves vacunes més efectives i aconseguir que també arribin a les poblacions més vulnerables.
Vacunar-se contra la covid és prioritari no només als països en desenvolupament, sinó també als països més rics. Des de fa setmanes, la Xina lluita per combatre una nova onada de casos d’òmicron a diferents ciutats del país, fet que ha obligat a confinar milions de persones.
“El nostre planeta, la nostra salut”
Enguany, el Dia Mundial de la Salut se celebra sota el lema ‘El nostre planeta, la nostra salut’, assenyalant la relació directa entre la nostra salut i la del planeta: la contaminació de la Terra té efectes directes sobre l'aire que respirem, l'aigua que bevem i els aliments que consumim.
L'OMS anunciava aquesta setmana que el 99% de la població respira aire contaminat, segons l'última actualització de la base de dades mundial sobre la qualitat de l'aire. La concentració de micropartícules contaminants supera els límits recomanats: aquestes partícules poden introduir-se als pulmons i provocar malalties respiratòries, cardiovasculars i afectar alguns òrgans interns.
De nou, la població dels països amb baixos ingressos és la més perjudicada per aquesta contaminació. Els països pobres no tenen recursos per dur a terme una transició energètica i implantar les tecnologies que fan funcionar les energies renovables.
Com a conseqüència, aquests països continuen utilitzant combustibles fòssils com el carbó o el petroli, que a més de contaminar el medi ambient i incrementar les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, també tenen efectes perjudicials per a la salut.
Per tal de protegir la nostra salut i la del planeta, l'OMS demana als governs que renunciïn als combustibles fòssils i apostin per l'ús d'energies netes perquè, a llarg termini, aquesta decisió pot salvar moltes vides. També poden promoure el consum d'aliments saludables i de producció local, alhora que graven els aliments processats i productes com l'alcohol o el tabac.
Els ciutadans i ciutadanes també podem millorar la nostra salut i ajudar el planeta amb petits canvis d'hàbits com anar a escola o a la feina a peu o en bicicleta, prioritzar el transport públic, consumir menys embolcalls de plàstic o fer un consum energètic responsable (aigua, electricitat, calefacció o aire condicionat).
La salut avança amb la ciència
La ciència i recerca mèdiques continuen avançant per oferir noves teràpies i medicaments que permetin prevenir malalties. Un exemple d'això són les vacunes contra la covid, que es van desenvolupar en un temps rècord per frenar la pandèmia.
L’últim any, els investigadors han desenvolupat una vacuna històrica contra la malària, una malaltia que es transmet per la picada d'un insecte i que provoca més de 400.000 morts cada any arreu del món.
La ciència també ha permès desenvolupar teràpies pioneres com els xenotrasplantaments: trasplantaments entre espècies que permeten compensar la falta d'òrgans disponibles. Al gener es va fer el primer trasplantament d'un cor de porc modificat genèticament per evitar el rebuig del cos humà.
La neurociència, que estudia el sistema nerviós i el funcionament del cervell, ha aconseguit crear un sistema d'implants intel·ligents que estimulen els músculs del cos de pacients paraplègics perquè puguin tornar a caminar.
Més enllà dels descobriments científics, l'objectiu també és aconseguir que aquests avenços mèdics siguin accessibles per a tots, especialment als països i regions amb menys recursos.
