Qatar 2022: Mundial de futbol entre ombres

L'1 d'abril es va celebrar el sorteig final de la Copa Mundial de la FIFA, competició futbolística que té lloc cada 4 anys i en la qual s’enfronten les millors seleccions del món. Aquesta és la 22a edició del mundial organitzat per la FIFA, entitat que agrupa les federacions de futbol de tot el planeta.

Les 32 seleccions participants han quedat enquadrades en 8 grups de quatre equips, que disputaran la fase de grups durant 12 dies. Els 16 millors equips passaran a vuitens de final.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de FIFA World Cup (@fifaworldcup)

L'actual campiona, França, haurà de defensar el títol davant d’altres seleccions favorites com el Brasil, Alemanya i Argentina. També Bèlgica, que va arribar a les semifinals del Mundial de Rússia 2018, i Espanya, que juga amb un equip molt jove però sempre està a les travesses per guanyar.

El Mundial de Qatar tindrà lloc entre el 21 de novembre i el 18 de desembre de 2022. Aquesta competició sol celebrar-se a l'estiu, coincidint amb les vacances, per facilitar la mobilitat dels aficionats de tot el món; malgrat això, les altes temperatures a la Península Aràbiga van obligar a posposar els partits a finals d'any per evitar problemes de salut i fatiga entre els futbolistes.

La Copa Mundial Femenina tindrà lloc l'any que ve a Austràlia i Nova Zelanda, els països amfitrions. La selecció dels Estats Units lluitarà per revalidar el títol i guanyar el seu cinquè mundial.

“La Copa Mundial de la vergonya”

L'elecció de Qatar com a seu del Mundial de Futbol va provocar fortes crítiques per part de la societat civil i d'organitzacions humanitàries com Amnistia Internacional, que la va batejar com “La Copa Mundial de la Vergonya”. 

Aquesta organització denuncia l'explotació i els abusos que pateixen els treballadors que estan construint els estadis i instal·lacions que s'utilitzaran al Mundial. La majoria (més del 90%) són migrants de Bangladesh, l'Índia o Nepal que han deixat els seus països per fugir de la pobresa i mantenir les seves famílies.

Molts d'aquests treballadors paguen una comissió a agències d'ocupació dels seus països d'origen per ser contractats. Un cop arribats a Qatar, són víctimes de treballs forçats, sense possibilitat de descansar o de sortir de les obres per por de ser detinguts, ja que algunes empreses no els renoven el permís de residència per amenaçar-los i obligar-los a treballar més.

D'altra banda, els migrants viuen amuntegats en allotjaments insalubres, sense unes condicions mínimes d'higiene. Algunes empreses constructores els amenacen amb deportar-los sense pagar-los el salari que els deuen, mentre s'embutxaquen milers de milions de dòlars per la construcció dels estadis.

Altres organitzacions com Human Rights Watch denuncien la falta de drets humans i la repressió de llibertats en aquest país, on regeix una visió molt estricta de la xaria o llei islàmica. Les dones de Qatar estan sotmeses a la tutela masculina i no poden decidir lliurement sobre la seva pròpia vida: necessiten el permís del seu pare, germà o marit per viatjar, estudiar o treballar.

A Qatar està prohibit criticar l'emir (títol del monarca a Qatar), difamar la religió o qualsevol tipus d’oposició al règim, sota pena de presó o multes de milers de dòlars. També es persegueix qualsevol publicació a les xarxes socials que suposi una “violació dels valors socials” segons la llei islàmica.

La FIFA es manté en silenci sobre la violació de drets humans a Qatar, ja que hi ha milers de milions en joc en concepte de drets de retransmissió, premis i patrocinis. Només algunes seleccions, com Noruega i Alemanya, i alguns jugadors a títol personal s'han atrevit a denunciar la situació dels treballadors migrants.

Esport i interessos econòmics

La celebració del Mundial de Qatar és un exemple de la influència que els diners i els interessos econòmics poden arribar a tenir en l'esport i les competicions. Els equips i institucions com la FIFA es beneficien d'ingressos milionaris, mentre que els patrocinadors aprofiten la popularitat de l'esport per promocionar-se.

Alguns d'aquests patrocinadors duen a terme activitats poc transparents o fins i tot estan denunciats per les organitzacions humanitàries, com és el cas de Qatar. L'objectiu final és netejar la seva imatge aprofitant els valors de l'esport: treball en equip, respecte pel rival, esforç, esperit de superació…

El 2010, el FC Barcelona va anunciar un acord de patrocini amb Qatar Foundation, una organització que promou l'educació i el desenvolupament social. El club rebria 30 milions d'euros per cada temporada que el logotip de Qatar aparegués a la samarreta blaugrana. El 2014, Qatar Foundation va ser substituïda per Qatar Airways.

L'acord va provocar moltes crítiques a causa de la vulneració de drets humans a Qatar, encara més perquè l'anterior patrocinador del Barça havia estat Unicef: el Fons de les Nacions Unides per a la Infància.

Un altre exemple de patrocini polèmic és l'organització de la Supercopa d’Espanya. La Federació Espanyola de Futbol ha signat un acord milionari amb el govern de l'Aràbia Saudita per acollir les pròximes edicions de la final de la Supercopa fins al 2030: rebran 30 milions d'euros anuals.

L'Aràbia Saudita és un dels països més rics del món gràcies a les grans reserves de petroli, però també és un dels països amb més desigualtat i pobresa. Les dones saudites tenen menys drets que els homes i fins el 2018 no podien anar a un estadi per a veure un partit de futbol.