El passat divendres 11 de març vam tenir l’oportunitat d’entrevistar la Sofiya Shcherbiy, una noia ucraïnesa de 24 anys que va poder fugir de la guerra del seu país.
Ella estudiava medicina general amb l’especialització de dermatologia, a Ivano-Frankivsk, la seva ciutat, que a hores d’ara està sent bombardejada. Actualment, es troba a Guissona, el poble on viuen els seus pares.
Quins idiomes parles? Domines bé el català?
Parlo ucraïnès, aquesta és la meva llengua materna, entenc i sé parlar rus, però no vull. També parlo anglès, castellà i català. No puc valorar com parlo català, però ho entenc bé i puc explicar gairebé tot el que necessito.
Com vas reaccionar al saber que hi havia una guerra al teu país?
Jo estava impactada, tenia por, no creia que això fos possible al segle XXI, quan tot s’ha de decidir diplomàticament.
Com vas passar els primers dies?
Els primers dies els vaig passar com vaig poder, tenia por, ja que l’aeroport va ser bombardejat. Vaig decidir emprendre el camí cap a Catalunya on viuen els meus pares, perquè estaven molt preocupats.
Algú de la teva família ha aconseguit marxar d’Ucraïna?
Els meus cosins i la seva mare van marxar amb mi, però es van quedar a Polònia. I els meus avis no volien marxar d’Ucraïna, perquè és el seu país i volien donar-li suport, tot i que estaven refugiats.
On estaves refugiada?
No em considero una refugiada. Em quedaria a Ucraïna per ajudar-hi. No obstant això, els meus pares estaven molt preocupats, no volia que estiguessin nerviosos ni que ho passessin malament.
Com va ser el teu trajecte fins a Catalunya?
Molt difícil. La cua a la frontera va durar 22 hores. Ens vam quedar al carrer sense menjar ni beure i els lavabos estaven tancats. A Polònia vam fer una parada on vaig poder descansar. Després, vaig volar de Varsòvia a Barcelona. El trajecte va durar 4 dies, va ser molt pesat i dur veure com la gent marxava del seu país i no sabia quan podria tornar.
T’ha estat difícil adaptar-te?
Аdaptar-se a què? És impossible adaptar-se a la guerra, encara que estiguis a una distància de 3.000 quilòmetres. Els meus pensaments tot el temps són sobre la guerra d’Ucraïna. Sobre l’adaptació a Catalunya, no hi ha res a què adaptar-se. Catalunya és la meva segona llar.
Tens familiars o amics que ara estan vivint a Ucraïna? Si és el cas, algun d’ells ha hagut d’anar a lluitar?
Sí, la meva família, el meu nòvio i amics meus ara estan vivint a Ucraïna. Molts dels meus amics han hagut d’anar a lluitar, no sé quan els podré tornar a veure.
Quins plans tens pel futur en l’àmbit personal i professional?
Vull continuar els meus estudis de dermatologia i trobar feina. També vull fer exàmens per poder ser metge aquí. A part d’això, vull dominar el català i el castellà.
Creus que aquesta guerra s’hauria pogut evitar?
Tot es pot evitar. Però no vam començar aquesta guerra. No volíem aquesta guerra. Mai hem reclamat territori estranger. Els ucraïnesos som persones treballadores que treballem pel bé del nostre país i no fem mal a ningú. Ens van atacar i vam haver de defensar-nos. Els ucraïnesos som una nació molt forta i no renunciarem al nostre país, fins i tot a costa de la nostra vida.
Quina és la teva opinió sobre aquesta guerra?
De moment ja no és una guerra, sinó un genocidi del poble ucraïnès. Els enemics ataquen maternitats i hospitals, disparant a persones que estan sent evacuades. Els enemics no tenen ni pietat ni ànima. Maten a nens innocents. No són militars, són terroristes. No entenc per què els russos tenen tanta maldat i ràbia. Estic molt dolguda per Ucraïna. Volem que s’acabi aquesta guerra, volem la pau mundial.
Per què vas escollir refugiar-te a Catalunya i no en un altre lloc?
Perquè estimo Catalunya i aquí viuen els meus pares. Quan era petita vivia aquí, després vaig anar a estudiar a Ucraïna, però cada estiu vinc de vacances a visitar-los. Estic agraïda de tenir aquesta oportunitat.
Tens pensat en tornar a Ucraïna en un futur?
És clar que tornaré a Ucraïna. La meva família es va quedar allà. Però no sé quan tornaré, això és una altra qüestió.
Article escrit per Mònica Crespo, Jana Martí i Aina Tribó, de la revista Serranova Report, que forma part del projecte Revista Escolar Digital (RED). RED és una xarxa de diaris dirigits i editats per alumnes. 
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
