Russos contra la guerra a Ucraïna

Personalitats russes i ciutadans anònims es manifesten públicament contra el conflicte i el govern de Vladímir Putin

Tres setmanes després de l'inici de la invasió russa a Ucraïna, la guerra ha provocat milers de morts i més de tres milions de persones refugiades s'han vist obligades a abandonar la casa seva sense saber com serà el seu futur. La comunitat internacional s'ha posicionat al costat del govern ucraïnès i ha denunciat l'atac de l'exèrcit rus.

No obstant això, dins de Rússia, la versió dels fets és molt diferent. El president rus, Vladímir Putin, manté una estricta censura informativa i difon la seva pròpia versió de la història: els periodistes tenen prohibit fer servir la paraula “guerra” o “invasió” i han de parlar d’“operació militar especial”.

Els mitjans que incompleixen aquesta mesura s'enfronten a multes de milers d'euros i els continguts crítics amb el govern poden ser eliminats. Diversos mitjans independents han estat bloquejats i ja no poden emetre, mentre que més de 150 periodistes han fugit de Rússia per por de represàlies.

Controlar la informació i reprimir la llibertat de premsa és una manera de controlar a la població. Així i tot, cada vegada hi ha més ciutadanes i ciutadans russos que s'atreveixen a desafiar a les autoritats per mostrar la seva oposició al règim de Putin.

La periodista Marina Ovsyannikova va irrompre durant l'emissió de l'informatiu del Canal 1, un dels més seguits del país, amb un cartell que deia: “No a la guerra. No et creguis la propaganda”. Ovsyannikova va ser detinguda i interrogada durant 14 hores. Va poder sortir de comissaria després de pagar una multa, però encara no se sap si serà jutjada per la protesta.

A tot el país, més de 15.000 persones han estat detingudes per atrevir-se a protestar contra la guerra, segons el portal d'informació independent Ovd-info. Les detencions s'han fet a ciutats de tot el país, fet que mostra que el moviment opositor està molt estès.

El polític i activista Aleksei Navalni, que està empresonat des de gener del 2021, ha fet una crida a la població russa a mobilitzar-se i sortir als carrers per protestar contra el president rus. Navalny només pot publicar a les xarxes socials a través dels seus advocats, ja que el govern va prohibir les seves organitzacions.

Protestes al món de la cultura i la ciència

La ballarina principal del Teatre Bolshoi de Moscou, Olga Smirnova, s'ha posicionat en contra de la guerra i ha decidit marxar de Rússia. El Bolshoi és una de les companyies de ballet més prestigioses del món, i ara Smirnova s'ha traslladat fins a Holanda per a incorporar-se a la companyia de dansa nacional.

Alguns cineastes russos també han expressat la seva oposició a la invasió d'Ucraïna i han demanat suport a la comunitat internacional. Entre aquests hi ha Alexander Rodnyansky, productor de pel·lícules com Leviathan (2014) i Loveless (2017), que diu que se sent "insuportablement avergonyit" i “profundament trist" per la situació.

En l'àmbit científic, més de 5.000 científics s'han adherit al manifest de Mikhail Gelfand, bioinformàtic de l'Institut Skolkovo de Moscou, que va publicar una carta oberta on qualificava la guerra com a “injusta” i “insensata”. Entre els signants hi ha diversos membres de l'Acadèmia Russa de Ciències.

Malgrat això, Putin també té als seus defensors, alguns molt populars dins i fora de Rússia. És el cas de la cantant d'òpera russa Anna Netrebko, que sempre s'ha mostrat molt propera al règim rus. Netrebko s'ha definit com a “apolítica” i no ha volgut censurar explícitament la invasió d'Ucraïna. La seva ambigüitat davant el conflicte li ha valgut moltes crítiques i alguns teatres d'òpera, com el de Munic o el de Nova York, van cancel·lar els seus concerts. Finalment, la cantant ha anul·lat totes les seves actuacions fins al mes de juliol.

També el prestigiós director d'orquestra rus Valeri Guérguiev, que és conegut per haver col·laborat amb el règim de Putin diverses vegades, s'ha negat a pronunciar-se contra la guerra: tots els seus compromisos musicals fora de Rússia han estat cancel·lats.

La guerra arriba a les competicions

La guerra a Ucraïna ha provocat nombroses sancions econòmiques contra Rússia, amb l'objectiu de pressionar el govern i les empreses russes per aturar la guerra. De la mateixa manera, les grans institucions i competicions esportives també han actuat per pressionar Vladímir Putin.

La Federació Internacional de Clubs de Futbol (FIFA) i la Unió Europea de Clubs de Futbol (UEFA) han eliminat els equips russos de les competicions, igual que l'Eurolliga de Bàsquet. Així mateix, la selecció nacional de Rússia ha quedat fora de la classificació per al Mundial de Qatar que tindrà lloc al novembre.

Diversos esportistes russos han desafiat la censura del govern i han mostrat la seva solidaritat amb Ucraïna. És el cas de la tennista russa Anastasia Pavlyuchenkova, número 14 del rànquing femení de l'ATP, o del tennista rus Andrey Rublev, número 7 de l'ATP, qui va escriure “No a la guerra” a la càmera de la pista després de guanyar un partit en Dubai.

El rus Daniil Medvedev, tennista número 1 del món, també s'ha vis envoltat per la polèmica per la falta de contundència a l'hora de posicionar-se contra la guerra.

En un torneig celebrat al febrer, Medvedev va dir que estava a favor de la pau, però ara algunes autoritats (com la Federació Ucraïnesa de Tennis) li demanen que sigui més explícit en la seva denúncia contra la guerra i contra Putin. L'organització del torneig de Wimbledon, un dels quatre tornejos Gran Slam, s'està plantejant la possibilitat de prohibir la seva participació.

Malgrat això, el món de l’esport ha deixat imatges de solidaritat i amistat entre russos i ucraïnesos arreu del món.

Treballa l’actualitat a l’aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!