Avortament legal a Colòmbia

La Cort Constitucional aprova una llei històrica que permetrà a les dones avortar fins a la setmana 24 de gestació

Els jutges de la Cort Constitucional de Colòmbia, el tribunal encarregat de vetllar pel compliment de la constitució, han decidit aprovar una nova llei que permetrà a les dones interrompre l'embaràs fins a les 24 setmanes de gestació en tots els casos. La votació va registrar 5 vots a favor i 4 en contra.

Es tracta d'una decisió històrica a Amèrica Llatina, on la majoria de països només permeten avortar en cas de risc per a la salut de la mare. A més, la nova llei de l'avortament colombiana és una de les més progressistes del món, ja que amplia el límit de la intervenció fins als sis mesos d'embaràs (en la majoria de països es permet avortar al voltant dels tres mesos).

Fins ara, avortar a Colòmbia era un delicte recollit al Codi Penal i podia castigar-se amb fins a quatre anys i mig de presó. Des del 2006, les dones només podien avortar en tres supòsits: en cas de violació, malformació del fetus o si la vida de la mare estava en perill.

Amb la nova llei, el delicte d'avortament continua existint, però només si l'embaràs s'interromp després de les 24 setmanes (amb l'excepció dels tres casos abans esmentats). 

Des de fa anys, nombroses associacions feministes i de drets humans reclamaven posar fi a la criminalització de l'avortament a Colòmbia. El 2020, el moviment Causa Justa va presentar una demanda perquè el delicte d'avortament fos eliminat de la legislació.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de VOLCÁNICAS (@volcanicasrevista)

Aquest moviment compta amb un gran suport social, però també va haver de fer front a l'oposició d’organitzacions antiavortistes i polítics conservadors contraris a l'avortament lliure. La majoria d'aquests col·lectius tenen una base religiosa que influeix en les seves idees.

La decisió de la Cort Constitucional també demana al govern colombià que impulsi noves polítiques de salut pública per millorar els drets i la seguretat de les dones, per exemple: desenvolupant programes d'educació sexual i reproductiva, garantint l'accés a mètodes de prevenció de l'embaràs i eliminant qualsevol obstacle per exercir els seus drets sexuals i reproductius. 

L'avortament a Amèrica Llatina 

El moviment pel dret a l'avortament ha guanyat força a tota Amèrica Llatina els últims anys. Aquest moviment es coneix com a “marea verda”, perquè els seus defensors vesteixen amb aquest color, i ha aconseguit canviar la legislació en diversos països. 

Cuba va ser un país pioner en la defensa dels drets de la dona: l'avortament es va despenalitzar eL 1961 i eL 1965 es va incloure dins del sistema de salut pública (fins a les 12 setmanes).

A la Guyana Francesa s'aplica la mateixa legislació que a França, on l'avortament és legal en qualsevol supòsit fins a les 12 setmanes. El govern francès va legalitzar l’avortament el 1975 i el va introduir al sistema de seguretat social el 1982.

El 2006, el govern de Guyana va legalitzar l'avortament fins a la setmana 8 d'embaràs (fins a la setmana 16 si la salut de la mare o el bebè estan en perill). L'Uruguai va despenalitzar l'avortament el 2012 i permet avortar durant les primeres 12 setmanes de gestació.

Al desembre del 2020, el Senat de l'Argentina va aprovar la llei que legalitza l'avortament i permet interrompre l'embaràs fins a la setmana 14, després de mesos de protestes i mobilitzacions als carrers.

Menys d'un any després, al setembre del 2021, la Suprema Cort de Mèxic va votar a favor de despenalitzar l'avortament. Aquesta decisió afectava només la legislació de l'estat de Coahuila i no implica que l'avortament sigui legal a tot Mèxic, però si que estableix un precedent judicial que podria canviar les lleis a la resta del país.

A Xile, la marea verda va impulsar un projecte de reforma per a despenalitzar l'avortament fins a les 14 setmanes. La proposta va ser rebutjada al congrés el novembre del 2021 perquè no comptava amb el suport del govern conservador; no obstant això, amb l'arribada d'un nou govern d'esquerres, és possible que la mesura s’acabi aprovant els propers mesos.

Malgrat això, encara queda molt per recórrer en un continent on la religió i els valors cristians continuen tenint molta influència en la vida pública i la política. A Hondures i El Salvador, avortar està totalment prohibit; a Guatemala, Veneçuela, Paraguai i el Perú només està permès quan la vida de la dona està en risc. A l'Equador, l'Assemblea Nacional acaba d'aprovar el supòsit de violació per poder avortar fins les 12 setmanes (18 setmanes en el cas de nenes i dones indígenes).

El debat sobre l'avortament 

La interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) és un procediment mèdic que es fa per aturar l'embaràs. Es duu a terme quan la dona decideix que no vol o no està preparada per tenir un fill, o bé si l'equip mèdic considera que és necessari per protegir la seva salut.

Aquesta pràctica genera un fort debat entre els que consideren que hauria de prohibir-se per protegir l'embrió (fins a les vuit setmanes) o el fetus (més de dos mesos), i els que creuen que s'ha de prioritzar el dret de la dona a decidir sobre la seva vida i el seu cos. 

Els arguments antiavortistes tenen una base religiosa i consideren que totes les vides són sagrades i han de ser protegides. Els antiavortistes defensen que l'embrió o fetus és una vida humana i prioritzen el seu dret a néixer abans que la voluntat de la dona.

Per al moviment provida, només estaria permès avortar si l'embaràs suposés un risc de mort per a la mare, però no en cas de malformació o malaltia del futur bebè, ni tampoc en cas de violació.

En canvi, els partidaris de l'avortament lliure (sense haver d'al·legar un motiu mèdic) defensen que la dona té dret a decidir sobre la seva maternitat i el seu cos. Per això és una de les principals reivindicacions de la lluita feminista. Per als avortistes, durant les primeres setmanes de l'embaràs l'embrió o fetus no està prou desenvolupat per considerar-lo una persona. 

Les organitzacions avortistes assenyalen que també es tracta d'una qüestió de salut pública, sobretot en regions amb alts índexs de pobresa, on els avortaments es fan en la clandestinitat i sense garanties, i posen la salut de les dones en perill.

També és una manera de prevenir les conseqüències dels embarassos de menors, que tenen efectes sobre la salut física i mental de les nenes i adolescents. Convertir-se en mares sense ser adultes pot perjudicar el seu futur perquè moltes es veuen obligades a abandonar els estudis i això les empeny a la pobresa.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!