La jove de 15 anys ha donat positiu en un test antidopatge després de fer una de les actuacions més espectaculars dels Jocs d’Hivern
El 7 de febrer, la patinadora russa Kamila Valieva va entrar a la història de l’esport en convertir-se en la primera dona que feia un salt quàdruple en uns Jocs Olímpics. Valieva té 15 anys i fa només sis mesos que competeix a la màxima categoria del patinatge artístic sobre gel.
No obstant això, uns dies després, el seu rècord va quedar en un segon pla per haver donat positiu en un test antidopatge. Abans dels Jocs de Pekín, Valieva va consumir trimetazidina, una substància que serveix per tractar angines de pit però que millora el rendiment físic de les persones sanes, per això està prohibida per l’Agència Mundial Antidopatge (AMA).
La prova es va fer el 25 de desembre, quan Valieva participava en una competició estatal a Rússia. Allà li van fer un test antidopatge i va donar positiu. L’Agència Russa Antidopatge (RUSADA) la va sancionar, però l’atleta va apel·lar la decisió i la mateixa agència va optar per retirar la suspensió poc després.
Ara bé, el resultat del test va ser rebutjat per la AMA perquè es va fer en un laboratori de Moscou implicat en l’escàndol de dopatge de l’equip olímpic rus. Les mostres es van enviar a un altre laboratori a Estocolm i els resultats no s’han fet públics fins ara.
Els atletes i comitès olímpics d’altres països consideren que el Comitè Olímpic Rus ha fet trampes i que Valieva hauria de ser expulsada dels Jocs d’Hivern.
Però el Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAD), organisme internacional encarregat de resoldre les disputes que es produeixen en l’àmbit esportiu, ha decidit que Valieva pot continuar competint. El TAD ha tingut en compte que el positiu no s’ha produït durant els Jocs de Pequín i ha considerat que impedir la participació de Valieva provocaria un “dany irreparable” a la seva carrera.
Aquesta decisió ha encès les crítiques de molts esportistes i del Comitè Olímpic Internacional (COI), que està en contra que la patinadora russa continuï competint a Pequín. El COI ha anunciat que, si Valieva guanya més medalles en aquests Jocs Olímpics, no se celebrarà cap cerimònia de lliurament. De moment, tampoc ha rebut la medalla d’or que va guanyar amb el salt quàdruple.
L’Agència Mundial Antidopatge i la Unió Internacional de Patinatge també han apel·lat a la sentència del TAD perquè la consideren injusta per a la resta d’esportistes.
El preu de ser la millor
D’acord amb el Codi Mundial Antidopatge de l’AMA, quan l’esportista implicat en un cas de dopatge és menor d’edat, s’inicia una investigació per aclarir responsabilitats entre el seu entorn esportiu: Valieva era conscient del que passava o només seguia les instruccions de la seva entrenadora i equip mèdic?
Valieva va començar a patinar quan tenia tres anys i ha dedicat tota la seva vida a entrenar-se per convertir-se en la millor patinadora del món. Ha guanyat campionats nacionals i europeus i ha batut diversos rècords mundials.
La seva preparadora és Eteri Tutberidze, una entrenadora russa coneguda per la duresa dels seus entrenaments, que a vegades es consideren abusius. Tutberidze només treballa amb adolescents: quan les seves alumnes fan 17 anys, considera que ja no serveixen per patinar al màxim nivell. Algunes de les seves pupil·les han acabat retirant-se del patinatge.
Però Tutberidze també és famosa per haver format tota una generació de patinadores russes que ho han guanyat tot: des de Kamila Valieva fins a Alexandra Trusova, primera patinadora a aconseguir un salt quàdruple en competició, i Anna Shcherbakova, l’actual campiona del món.
Si Valieva fos sancionada i apartada de la competició olímpica, quines conseqüències tindria per a la seva carrera esportiva? Podria continuar participant en altres competicions, però és poc probable que arribés als següents Jocs de Milà 2026. El seu nom sempre quedaria associat a l’escàndol del dopatge i això, amb 15 anys, podria afectar la seva vida, tant a nivell personal com professional.
Escàndol de dopatge a Rússia
Els Jocs Olímpics d’Hivern del 2014 es van celebrar a la ciutat russa de Sotxi. Mesos després es va descobrir que diversos atletes russos havien consumit substàncies il·legals i que tot formava part d’un programa de dopatge promogut per les autoritats russes, per aconseguir més medalles i guanyar prestigi davant el món.
El Comitè Olímpic Internacional va sancionar Rússia i li va prohibir competir en les següents edicions dels Jocs d’Estiu i d’Hivern. No obstant això, per respectar l’esperit olímpic i no castigar els esportistes innocents, els atletes russos que passessin els tests de dopatge podrien competir sota la bandera del Comitè Olímpic Rus.
Per a molts esportistes i membres d’organismes com l’AMA, el TAD o el COI, aquesta sanció no representava una condemna real ni impedia que els atletes russos poguessin continuar dopant-se. A Pequín 2022, la delegació russa ha portat 212 esportistes: és el tercer país amb més representació després dels Estats Units (224) i el Canadà (215).
Fins ara, els atletes russos han guanyat 11 medalles a Pequín. D’acord amb els termes de la sanció, durant la cerimònia de lliurament no sona l’himne rus (si guanyen la medalla d’or) ni tampoc s’hissa la bandera.
