26 desembre 2024
spot_img
26 desembre 2024

Guerra entre Rússia i els Estats Units?

Les dues potències s'enfronten per mostrar el seu poder davant del món en el conflicte a l'est d'Ucraïna

La notícia sobre una possible guerra entre Rússia i els Estats Units, que també implicaria altres països del món que estan aliats amb aquestes dues potències, ha saltat als titulars els últims dies. Però, per què estan enfrontats aquests dos països i quines serien les conseqüències del conflicte?

L'origen de l'enfrontament entre Rússia i els Estats Units és Ucraïna, un país de l'est d'Europa que formava part de la Unió Soviètica (URSS), una federació de països comunistes liderada per Rússia que va existir entre el 1922 i el 1991. Després de la dissolució de l'URSS, el govern ucraïnès va començar a establir relacions amb la Unió Europea i altres països occidentals, com els Estats Units.

Aquestes polítiques no van agradar al govern rus, que intenta mantenir la seva influència als territoris que formaven part de la Unió Soviètica. Des de llavors, els darrers anys s'han produït diversos fets que han provocat una escalada de tensió entre tots dos bàndols.

La Unió Europea i els Estats Units van donar el seu suport a diversos opositors polítics empresonats pel president d'Ucraïna, Víktor Yanukóvich, que era aliat de Rússia. El 2014, Rússia va envair la península ucraïnesa de Crimea sota l'argument de protegir la població russa que vivia en aquest territori. El 2016, l'OTAN (una aliança militar entre països d'occident com els Estats Units, el Canadà i els estats de la Unió Europea) va posar en marxa un escut antimíssils a Romania.

L'expansió de l'OTAN a Europa, cap a la frontera est amb Rússia, és la clau del conflicte: per Rússia suposa una amenaça a la seva seguretat, mentre que per l'OTAN és una manera de protegir els països membre de possibles atacs de Rússia i altres països enfrontats amb els Estats Units, com l'Iran o Corea del Nord.

Ucraïna no forma part de l'OTAN, però aquesta aliança militar ha declarat que defensarà el país de possibles atacs. D’altra banda, el govern rus considera que Ucraïna forma part de la seva “esfera d'influència” i no vol que aquest país formi part de l'OTAN perquè suposaria una amenaça militar molt propera a les seves fronteres. Per això ha desplaçat 100.000 soldats a la frontera amb Ucraïna.

D’altra banda, l'OTAN ha desplaçat diversos vaixells de guerra i avions de combat a l'est d'Europa per donar resposta als moviments militars de l'exèrcit rus. El govern dels Estats Units i el Regne Unit també han retirat el seu personal diplomàtic a Ucraïna per por que esclati el conflicte.

El secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, i el ministre d'Afers Exteriors de Rússia, Serguei Labrov, han mantingut diverses reunions els últims dies per intentar rebaixar les tensions. Tots dos exigeixen garanties per escrit que no hi haurà atacs: Rússia no vol que les tropes estatunidenques es despleguin per Ucraïna, i els Estats Units exigeixen que Rússia no ocupi l'est d'Ucraïna. Fins ara, sembla que cap dels dos governs està disposat a cedir en les negociacions.

Les conseqüències del conflicte

Estats Units i Rússia són dos dels països més poderosos del planeta i lluiten per imposar la seva influència i la seva manera de veure el món a la resta de països. Aquesta rivalitat es va iniciar després de la Segona Guerra Mundial i es va allargar durant dècades, en un conflicte conegut com la Guerra Freda.

Els Estats Units lideren l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN), que compta amb les tropes de 30 països d'Europa i Amèrica del Nord; per part seva, Rússia compta amb el suport de l'Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC), una organització política i militar que reuneix sis països de l'antiga Unió Soviètica. 

Tots dos tenen grans exèrcits amb centenars de milers d'efectius i disposen d'armament nuclear. Així doncs, un enfrontament armat podria implicar milers de soldats de diversos països, sense comptar amb les víctimes civils que provocaria a Ucraïna.

D'altra banda, a totes les guerres també hi pesen els interessos econòmics. En plena crisi pel subministrament del gas, el govern dels Estats Units pressiona perquè el nou gasoducte Nord Stream 2, que porta el gas de Rússia fins a Alemanya, no entri en funcionament. Això afectaria Rússia com a país productor, però també perjudicaria a Alemanya, el país amb més pes dins de la Unió Europea.

El govern estatunidenc també ha anunciat dures sancions econòmiques si les tropes russes entren en territori ucraïnès. Aquestes sancions poden anar des de prohibir la importació de productes russos als Estats Units, fins a vetar el comerç amb Rússia als països aliats de l'OTAN. Al final, els més perjudicats sempre són els ciutadans i ciutadanes, que veuen com la seva qualitat de vida empitjora a conseqüència d'aquestes sancions.

L'origen del conflicte a Ucraïna

Durant gairebé 70 anys, Ucraïna va formar part de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS): una federació de països que compartien el mateix sistema polític, el comunisme, i que estaven sota la influència de Rússia, que era el país més gran i poderós de tots aquests territoris.

La Unió Soviètica es va dissoldre el 1991, però el govern rus va voler mantenir la seva influència sobre aquests països. En el cas d'Ucraïna, després de la dissolució de l'URSS, va començar un procés democràtic amb el qual va reformar les seves institucions i va establir relacions amb altres països d'Europa.

Durant la dècada del 2010, el govern ucraïnès i la Unió Europea (UE) van començar a redactar una acord de col·laboració perquè Ucraïna pogués participar en el mercat econòmic comú sense necessitat de ser un país membre de la UE. Però el president ucraïnès, Víktor Yanukóvich, era un aliat del govern rus i es va oposar a l'acord.

Això va provocar protestes massives en tot el país, conegudes com Euromaidan, que van ser reprimides amb violència per les forces de seguretat i en les quals van morir centenars de manifestants.

Finalment, Yanukóvich va ser destituït i el 2014 es va signar l'Acord d'Associació entre Ucraïna i la Unió Europea (UE): Ucraïna no es convertia en un país membre de la UE, però si que establia acords de col·laboració i marcava distàncies amb Rússia.

La resposta de Rússia, liderada pel president Vladímir Putin (qui ocupa el poder des de fa més de 20 anys), va ser desplaçar les tropes russes a la península de Crimea, un territori d'Ucraïna habitat majoritàriament per població d'origen rus. Les autoritats locals, aliades del govern rus, van organitzar un referèndum per aprovar l'annexió de Crimea a territori rus, encara que el resultat no va ser reconegut per la comunitat internacional.

En aquell moment, Putin va assegurar que estava defensant els drets de la població russa a Ucraïna, però la majoria de països ho va considerar una violació del dret internacional i de la sobirania ucraïnesa. Avui dia, Crimea continua estant ocupada per les tropes russes, un dels motius del conflicte internacional.

OTAN: Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord

L'OTAN va ser fundada l’any 1949, en el marc de la Guerra Freda, quan els Estats Units estaven enfrontats a la Unió Soviètica (URSS), liderada per Rússia. L'objectiu era crear un acord defensiu en cas que l'URSS decidís atacar els països europeus occidentals.
El primer tractat va ser signat per 12 països, entre els quals hi havia els Estats Units, França, Itàlia i el Regne Unit. Més tard es van incorporar d’altres com Grècia i Turquia (1952), l'Alemanya Occidental (1955) i Espanya (1982).
Després de la dissolució de la Unió Soviètica, alguns dels països que en formaven part també es van incorporar a l'OTAN: és el cas d'Estònia, Letònia i Lituània (2004). No obstant això, el govern rus pressiona les antigues repúbliques soviètiques, com Ucraïna, perquè no formin part d'aquesta aliança.
Des de la seva fundació, l'OTAN ha realitzat intervencions militars en diferents conflictes per defensar la seguretat dels països membre: des de la Guerra del Golf a l'Iraq, fins a la Guerra dels Balcans a l'est d'Europa, passant per la Guerra de Líbia o el recent conflicte a Ucraïna.
Per: Javier Lucea

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:

Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -
This site is registered on wpml.org as a development site. Switch to a production site key to remove this banner.