26 desembre 2024
spot_img
26 desembre 2024

Trasplanten el cor d’un porc a un home

Un equip de metges trasplanta amb èxit el cor d'un porc modificat genèticament a un pacient amb una malaltia terminal

Un equip de cirurgians de la Facultat de Medicina de la Universitat de Maryland (Estats Units) ha aconseguit realitzar amb èxit el primer trasplantament de cor de porc a un humà. El pacient és un home amb una malaltia cardíaca terminal i el cor de l'animal va ser modificat genèticament perquè fos compatible amb el cos humà i no generés rebuig.

Els trasplantaments d'òrgans són operacions poc habituals, perquè són molt complexes i no sempre hi ha òrgans compatibles per als pacients que els necessiten. Per això els protocols mèdics donen prioritat als pacients amb més probabilitats de sobreviure.

En el cas de David Bennet, un home de 57 anys que pateix problemes greus de cor, els metges havien decidit que no era apte per a un trasplantament de cor convencional o per rebre una bomba artificial, perquè el seu sistema vascular estava massa deteriorat. Això vol dir que, si li haguessin trasplantat un cor humà, hi havia poques possibilitats que l'operació funcionés i ell sobrevisqués.

Davant d’aquesta situació, Bennet va optar per sotmetre's a una operació experimental, ja que mai abans s'havia trasplantat el cor d'un porc a una persona. Per les seves característiques físiques, els porcs són un dels animals més semblants als humans: compartim el 90% del genoma, els seus òrgans tenen una grandària semblant al nostre i també desenvolupen malalties com la diabetis, l'obesitat, l'alzheimer o el párkinson.

L'equip de metges i científics ha modificat 10 gens del cor d'un porc: han bloquejat tres gens que poden causar rebuig després del trasplantament i han eliminat un altre gen que controla el creixement del porc. La companyia de biogenètica encarregada de modificar els porcs genèticament és Revivicor, creada a partir de PPL Therapeutics, l'empresa que va clonar a l'ovella Dolly l’any 1996.

L'operació, feta el 7 de gener del 2022, va durar més de 8 hores. Els metges insisteixen que es tracta d'una operació experimental i encara no saben quant de temps resistirà el cor: podrien ser dies, mesos o potser un any… no se sap.

En qualsevol cal, científics de tot el món han celebrat aquest trasplantament perquè, si funciona, significaria no haver de dependre de la disponibilitat d'òrgans humans. Així, es podrien fer molts més trasplantaments i salvar moltes més vides. Tota una fita en la història de la medicina.

Xenotrasplantaments: trasplantaments entre espècies

L'operació de Maryland ha estat revolucionària, però no ha estat el primer trasplantament d'òrgans entre diferents espècies. Aquest tipus d'operacions es coneixen com a xenotrasplantaments, del grec xeno que vol dir “estrany” o “estranger”.

El principal problema dels trasplantaments és que, sovint, el cos de la persona receptora rebutja el nou òrgan perquè no el reconeix com a propi. En els trasplantaments entre humans, el rebuig pot controlar-se amb medicació; ara bé, en els xenotrasplantaments, el rebuig provocat per l'òrgan animal és més difícil de tractar perquè el nostre sistema immunitari el considera un element estrany que ha d'atacar, com si es tractés d'una malaltia.

Per això els metges i científics porten dècades desenvolupant noves tècniques i medicines que permetin reduir el rebuig dels trasplantaments. Les investigacions més prometedores són les que modifiquen els gens dels animals perquè siguin més semblants al genoma dels humans.

En la història de la medicina, el primer registre d'una operació entre espècies data del segle XVII, quan el metge francès Jean-Baptiste Denis va realitzar una transfusió de sang d'ovella a un jove malalt l’any 1667. A principis del segle XX es van fer les primeres proves de trasplantaments d'òrgans animals a humans, però la majoria de pacients van morir perquè encara no es coneixien els efectes del rebuig immunitari ni hi havia medicines per combatre'l.

El primer xenotrasplantament de cor va tenir lloc el 1964: es va trasplantar el cor d'un ximpanzé a un home moribund que va morir poc després de l'operació. El 1984 es va trasplantar el cor d'un babuí a un bebè que va néixer amb un defecte congènit al cor que no li permetria sobreviure. El trasplantament va ser un èxit, però la petita va morir al cap de 21 dies.

Al setembre de l'any passat, un equip de cirurgians va aconseguir implantar el ronyó d'un porc modificat genèticament en una dona amb mort cerebral. El ronyó va funcionar durant 54 hores, sense senyals de rebuig, fins que els metges van desconnectar la pacient amb el consentiment de la família.

Reticències ètiques

L’escassetat d'òrgans per a trasplantaments és un dels principals problemes per a la medicina. El 2019 es van fer més de 150.000 trasplantaments a tot el món, segons dades de l'Observatori Global de Donacions i Trasplantaments (GODT). Espanya és el país on es fan més donacions d'òrgans: va haver-hi més de 1.777 donants al 2020, segons dades de l'Organització Nacional de Trasplantaments.

No obstant això, el nombre de persones que necessiten un trasplantament és molt més gran. Només als Estats Units hi ha més de 100.000 persones en llista d'espera, i 17 moren cada dia esperant un òrgan, segons dades oficials.

Davant d’aquesta situació, una gran part de la comunitat mèdica i científica considera que els xenotrasplantaments són la millor alternativa per compensar la falta d'òrgans humans i salvar vides. Així i tot, l'ús d'òrgans animals per tractar persones també genera dubtes i reticències a nivell bioètic.

Està bé fer servir els òrgans d'un animal en una persona? És correcte modificar genèticament un ésser viu? S'ha de modificar l'ADN d'una persona o animal si això permet salvar vides? Quines conseqüències pot tenir la clonació? On està el límit entre l'experimentació i la medicina?

Els avenços científics permetran assolir fites cada vegada més importants al camp de la medicina i, segurament, també afegiran noves qüestions ètiques a l'hora d'aplicar aquests procediments.

 

Nou any, nous descobriments per a la ciència

L'any 2022 ha començat amb grans descobriments en el camp de la medicina. A més de l'històric trasplantament de cor entre un porc i un humà, també s'han fet importants avenços en una de les malalties més greus i desconegudes: l'esclerosi múltiple.
Un estudi de la Universitat d'Harvard (Estats Units) ha analitzat mostres de sang de més de 10 milions de persones durant 20 anys i ha arribat a la conclusió que el virus d’Epstein-Barr, causant de la mononucleosi o “malaltia del petó”, multiplica de manera exponencial les possibilitats de patir esclerosi múltiple. En aquest sentit, el virus podria ser una de les principals causes de la malaltia. 
L'esclerosi múltiple afecta el sistema nerviós central. Pot tenir efectes lleus, com adormir les extremitats, o arribar a paralitzar el cos del tot, fins i tot els òrgans respiratoris, i esdevenir una malaltia mortal. Es calcula que prop de 3 milions de persones pateixen esclerosi a tot el món.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:

Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -
This site is registered on wpml.org as a development site. Switch to a production site key to remove this banner.