Una dona argentina aconsegueix eliminar el virus VIH del seu cos sense tractament mèdic, fet que obre la porta a nous estudis per trobar una cura
Els científics han fet públic el cas d'una dona argentina que, sense seguir cap tractament mèdic ni quirúrgic, ha aconseguit eliminar del seu cos el VIH, el virus que causa la sida. Per això, i per mantenir-la en l’anonimat, la comunitat científica s’hi refereix com a “pacient Esperanza”, que és també el nom de la ciutat on viu a l'Argentina.
La pacient Esperanza va ser diagnosticada amb VIH l 2013 però no es va sotmetre al tractament d'antiretrovirals (TAR), que permet a les persones amb VIH mantenir el virus a ratlla i evitar que es desenvolupi. Ara, 8 anys després, els científics no han trobat cap rastre del virus després d'analitzar més de mil milions de cèl·lules d'Esperanza.
Aquest tipus de cura espontània és molt poc habitual i permet que els científics n’estudiïn les cèl·lules i sistema immunitari, per descobrir quines característiques tenen i intentar reproduir com funcionen.
Les persones que aconsegueixen controlar el virus VIH sense medicació es coneixen com a “controladors d'elit”. En aquests casos, el virus sí que s'ha introduït a les cèl·lules del cos però, per algun motiu, no ha arribat a desenvolupar-se. En el cas d'Esperanza, han descobert que el virus VIH a les seves cèl·lules té defectes genètics que impedeixen que es repliqui: Per què ha passat això? El sistema immunitari d'Esperanza ha desactivat el virus? Com ho ha fet?
Saber per què o com es desactiva el virus del VIH és l'objecte de la recerca de diversos equips científics a tot el món. Ara, l'objectiu és desenvolupar medicaments o vacunes que permetin replicar els mateixos procediments al sistema immunològic d'altres pacients.
Els controladors d'elit representen menys de l'1% de les persones amb VIH que hi ha al món. El primer cas de cura espontània es va presentar a l'agost del 2020: Loreen Willemberg, una dona de 67 anys que va ser diagnosticada amb VIH el 1992 i 30 anys després ja no tenia el virus.
El pacient de Berlín
Abans de conèixer els casos de cura espontània, les primeres persones que havien aconseguit curar-se del VIH van ser persones que s'havien sotmès a un trasplantament de medul·la òssia. El primer va ser Timothy Brown, un estatunidenc resident a Berlín, a qui al principi es va anomenar “pacient de Berlín” per protegir-ne la intimitat.
El pacient de Berlín va ser diagnosticat amb VIH el 1995, però gràcies als antiretrovirals va aconseguir portar una vida normal durant anys. No obstant això, el 2006 li van diagnosticar leucèmia, un tipus de càncer que afecta la sang i s'origina a la medul·la òssia (el teixit tou al centre dels ossos on aquest formen les cèl·lules sanguínies).
Va ser sotmès a un trasplantament de cèl·lules mare per tractar el càncer. El que els metges no sabien llavors era que el donant de cèl·lules mare tenia una mutació als glòbuls blancs, els que s'encarreguen del sistema immunitari, que feia que les seves cèl·lules fossin resistents al VIH.
Després del trasplantament, les cèl·lules del donant van substituir les de Brown, de manera que el VIH ja no podia continuar infectant i va acabar deapareixent, sense necessitat de seguir cap tractament ni de prendre medicació. Així va ser com el pacient de Berlín es va convertir en la primera persona a curar-se del VIH a tot el món. Després van arribar altres casos, com el pacient de Londres i el pacient de Dusseldorf, tots dos trasplantats de medul·la òssia.
El problema és que el trasplantament de cèl·lules mare és una operació complexa i d'alt risc, que només es fa amb pacients greus i que no pot realitzar-se amb qualsevol persona portadora del VIH. Per això els científics estudien com replicar la mutació, manipulant l'ADN de les cèl·lules dels pacients per fer-hi un auto-trasplantament.
La sida al món
Prop de 37 milions de persones vivien amb VIH a tot el món el 2020, de les quals 28 milions tenien accés a la teràpia antiretroviral (un 75%), segons les dades d'ONU Sida, un programa creat per les Nacions Unides per a lluitar contra la sida. Es calcula que 680.000 persones van morir per malalties relacionades amb la sida.
La síndrome d'immunodeficiència adquirida (SIDA) és la malaltia que causa el virus VIH quan s'ha desenvolupat per complet i la infecció s'ha estès per totes les cèl·lules del cos. En aquesta fase final, el virus ha destruït el sistema immunitari, així que el cos no té forces per defensar-se d’altres malalties.
Els antiretrovirals permeten aturar l'evolució del virus i salvar vides, però no tothom té accés a aquest tractament. La sida continua sent un problema greu de salut pública als països i regions amb menys recursos, especialment al continent africà.
Dels 37 milions de persones amb VIH que hi ha al món, dues terceres parts viuen a l’Àfrica, segons denuncia l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que també assenyala que la informació és bàsica per frenar els contagis i posar fi a la discriminació.
Per això, encara que la recerca mèdica és essencial per trobar una cura contra la sida, el primer pas és invertir en les zones més afectades, proporcionant els tractaments antiretrovirals necessaris per prevenir més infeccions i combatre l’epidèmia i els prejudicis.
