Bielorússia: els migrants com a ‘arma política’

El govern bielorús ha desplaçat milers de migrants fins a la frontera amb Polònia per pressionar la Unió Europea

Milers de migrants es concentren des de fa dies al pas fronterer de Kuznica, a la frontera entre Polònia i Bielorússia, esperant poder travessar la frontera i entrar a la Unió Europea (UE). La majoria són desplaçats iraquians de l'ètnia kurda que han fugit de la violència al seu país. 

Des del juny, les autoritats de Polònia i Lituània (tots dos països membre de la UE) han notat un augment en l'arribada de migrants irregulars a les seves fronteres. Les autoritats poloneses i lituanes asseguren que el govern de Bielorússia ha desplaçat aquestes persones des del seu territori i els està deixant travessar la frontera lliurement.

Segons el govern lituà, prop de 4.000 persones han entrat de manera il·legal des de Bierlorrusia els últims mesos. D’altra banda, Polònia ha desplegat a milers de soldats a la frontera per evitar l'entrada de migrants i es prepara per a construir un mur.

A l'octubre, quan es van reunir els líders dels països membre de la Unió Europea, es van oposar a la construcció de murs i tanques per contenir als refugiats perquè això anava en contra dels valors europeus d'acolliment i solidaritat. No obstant això, ara diversos d'aquests països reclamen que la UE financi aquests murs fronterers per protegir els seus interessos.

El pols entre Lukashenko i la UE

Bielorússia i la Unió Europea mantenen unes relacions tenses des d'agost del 2020, quan el president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, va guanyar les eleccions presidencials enmig d'acusacions de frau electoral. Lukaixenko governa a Bielorússia des de fa 27 anys i és considerat l'últim dictador d'Europa.

El resultat de les eleccions va provocar manifestacions massives a tot el país que van ser reprimides amb violència pel govern bielorús. La comunitat internacional, amb els Estats Units i la UE al capdavant, es van negar a reconèixer els resultats i van aprovar sancions econòmiques contra Bielorússia, que prohibeixen vendre-hi i exportar determinats productes a Bielorússia.

L'escalada de tensió ha empitjorat els últims mesos amb la detenció del periodista opositor Roman Protasevitx, que va ser arrestat per les autoritats bielorusses per criticar el règim de Lukashenko. 

La Unió Europea va elevar les sancions i Bielorússia va respondre amb el desplaçament massiu de migrants a les fronteres de països membre de la UE. Per aquest motiu, aquests països acusen a Lukaixenko d'utilitzar els migrants com a “arma política” per a aconseguir els seus objectius.

Aquesta crisi migratòria és també un reflex del llegat de la Guerra Freda, que durant dècades va enfrontar els Estats Units i Rússia i els seus models polítics. En l'actualitat, aquesta rivalitat segueix present en nombrosos conflictes internacionals.

El govern de Bielorússia és aliat del president rus, Vladímir Putin, i ocupa a més una posició estratègica dins del continent europeu. Per això Rússia dóna suport a les polítiques de Lukaixenko i li dóna suport polític i econòmic. D'altra banda, la Unió Europea s'ha aliat amb els Estats Units en les sancions al govern bielorús.

La frontera entre Polònia, Lituània i Bielorússia representa un lloc de pas clau per als interessos de Rússia a Europa. Per aquest motiu, Bielorússia podria estar intentant provocar un conflicte migratori per tal de desestabilitzar la regió.

El fracàs del sistema d'asil europeu

La situació a Kuznica recorda la crisi migratòria del 2015, quan més d'un milió de persones que fugien de conflictes a Síria i altres països d'Orient Mitjà es van desplaçar cap a Europa amb l'esperança de començar una nova vida. Però es van trobar amb les portes tancades.

Els països de la Unió Europea no esperaven un nombre tan elevat de sol·licitants d'asil i no van saber com reaccionar. Els principals països d'arribada, situats al sud d'Europa, es van veure desbordats. Alguns governs van tancar les fronteres, enviant-hi les forces de seguretat o construint-hi murs i tanques, d’altres van improvisar grans camps de refugiats amb fons europeus.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Junior Report (@junior_report)

Des de llavors, la crisi migratòria s'ha convertit en un dels grans desafiaments per a Europa. Al principi, la UE va establir quotes d'acollida per acollir els migrants, però la majoria de països van incomplir l'acord posant com a argument la crisi econòmica i la impossibilitat d'acollir refugiats. La popularitat de les polítiques d'ultradreta també va augmentar el rebuig a l’acollida de refugiats.

El fracàs de les polítiques d'acollida ha derivat en altres sistemes que suposen una violació dels drets humans, com les deportacions irregulars, el reforç de les patrulles frontereres per evitar l'entrada de més persones sense tenir en compte la seva seguretat (com passa als centres de detenció de migrants a Líbia), o el polèmic acord amb Turquia, a on cinc milions de persones han estat desplaçades des d'Europa a camps de refugiats.

Els milers de migrants que acampen avui a la frontera de Bielorússia esperen una oportunitat per entrar a la Unió Europea i evitar tornar enrere en el camí.