La sèrie ha aconseguit un gran èxit d'audiència però preocupa a pares, mares i educadors per la violència explícita
La sèrie sud-coreana El juego del calamar es va estrenar el 17 de setembre a Netflix i en poc temps s'ha convertit en un fenomen de masses a nivell mundial: mems i vídeos que imiten escenes de la sèrie inunden TikTok, es venen galetes amb els dibuixos que apareixen als crèdits de la sèrie i fins i tot es poden comprar les disfresses dels personatges.
Aquesta producció televisiva narra la història d'un grup de 456 persones en risc d'exclusió social que decideixen arriscar la vida en una competició a vida o mort basada en jocs infantils. L'objectiu dels sis jocs és ser-ne l'únic supervivent i guanyar els 34 milions d'euros del pot comú.
Ara, la sèrie de Netflix ha transcendit la pantalla per entrar al pati de les escoles, fet que ha encès les alarmes de la comunitat educativa. El grau de violència a la sèrie és tan alt que alguns centres tenen por que l'alumnat pugui imitar alguns d'aquests jocs infantils, com el tradicional pica-paret, però amb un component extra de crueltat i sadisme.
Per exemple, els professors d'una escola a Bèlgica han enviat una carta als pares dels alumnes recomanant que no els deixin veure la sèrie i s'han organitzat xerrades amb psicòlegs per parlar sobre com el consum de violència pot afectar els nens i nenes. Al Regne Unit s'ha detectat un cas encara més greu: a través de les xarxes socials s'ha organitzat una competició a Londres per imitar la trama de la sèrie. El guanyador es pot endur un pot de 10.000 lliures (uns 11.7000 euros) mentre que els perdedors rebran un tret a la cara amb una pistola d'aire comprimit.
Llevo unos días que estoy en shock. La serie "El juego del calamar" está petándolo muy fuerte entre los niños de colegio. Abro HILO ⬇️
— Piruleta de menta (@Piruletadementa) October 8, 2021
El guionista de la sèrie, Hwang Dong-hyuk, va idear aquesta ficció quan ell mateix passava per una època de dificultats econòmiques, segons ha explicat en diverses entrevistes. Hwang va acabar d'escriure el guió el 2009, però durant deu anys no va trobar la inversió necessària per produir-lo perquè ningú volia sumar-se a un projecte en el qual la violència té un paper protagonista. Ara El juego del calamar podria convertir-se en la sèrie més vista de la història de Netflix.
Una crítica al capitalisme
Tots els personatges que apareixen a El juego del calamar tenen en comú que deuen molts diners, per això el fet d'arriscar la seva vida durant el joc es converteix en una oportunitat per pagar els seus deutes i refer la seva vida.
Amb una població que supera els 51 milions de persones, Corea del Sud és un país envellit que té la segona taxa de natalitat més baixa del món (només per darrere de Taiwan). Els efectes de diverses crisis econòmiques, inclosa la pandèmia de coronavirus, han fet que moltes dones renunciïn a tenir fills perquè no poden permetre-s’ho. La falta de gent jove repercuteix directament en la productivitat i la riquesa d'un país, i fa que el govern tingui menys recursos per invertir en la població.
D'altra banda, la societat sud-coreana és molt competitiva. Hi ha una pressió social molt forta perquè, des de ben joves, els alumnes i alumnes siguin els millors a classe i treguin les millors notes. Això es fa visible en els resultats acadèmics però també té greus conseqüències per a la salut física i mental dels més joves.
La pressió social, les dificultats econòmiques i la falta d'una xarxa de suport ha provocat que Corea del Sud tingui la taxa de suïcidis més alta de l'OCDE (organització de 38 països desenvolupats que coordinen part de les seves polítiques econòmiques i socials). De mitjana, cada dia se suïciden 38 persones segons dades del 2019.
Sí. Lo es.(hilo)
— Luke el Indomable (@LukeIndomable) October 11, 2021
El juego del calamar es una crítica al capitalismo salvaje. A la codicia de las grandes empresas y la avaricia de multinacionales más poderosas que gobiernos. Una crítica a una sociedad que mira para otro lado ante la miseria de la gente... pic.twitter.com/9vYTASCz9E
En aquest context, l’autor d’El juego del calamar descriu la història com una crítica al sistema capitalista i de consum, en el qual les persones no valen res si no aporten valor econòmic. De fet, el missatge que es desprèn de l'assassinat dels jugadors quan cauen eliminats és que són la baula més feble i no mereixen seguir al joc.
La violència com a base de l'èxit
El juego del calamar també reflecteix la desigualtat social que existeix a Corea del Sud, igual que la pel·lícula Parásitos (2019) que va guanyar l'Oscar a Millor Pel·lícula el 2020. El film explica com els integrants d'una família amb pocs recursos enganyen una altra família rica perquè, a poc a poc, els contractin per fer diferents tasques domèstiques i així sortir de la pobresa.
Un altre exemple de l'ús de la violència és la trilogia juvenil Els Jocs de la Fam, escrita per Suzanne Collins i més tard adaptada a la gran pantalla. La història narra els anomenats “Jocs de la Fam”, un esdeveniment televisiu en el qual es trien diferents participants a l’atzar perquè s'enfrontin en un joc de supervivència en el qual només un pot quedar viu. El vencedor és recompensat amb una casa i aliments per a la seva família.
Finalment, la sèrie Black Mirror (Charlie Brooker, 2011) descriu un futur distòpic en el qual la tecnologia acaba controlant tots els aspectes de la vida de les persones. El capítol Nosedive [Caiguda en picat] se centra en com les xarxes socials poden funcionar per a valorar les persones a través d'un sistema de puntuació que determina la influència i reconeixement social de cada individu.
