El festival de cinema italià, un dels més importants del món, torna a comptar amb la presència d'intèrprets i cineastes
La ciutat italiana de Venècia celebra de l'1 a l'11 de setembre la 78a edició de la Bienal de Venècia, més coneguda com ‘La Mostra’, un dels festivals de cinema més prestigiosos del món. Un total de 21 pel·lícules competeixen enguany a la secció oficial per emportar-se el Lleó d'Or, el premi més important del certamen.
Entre les propostes més esperades estan la nova pel·lícula de l'espanyol Pedro Almodóvar, que va inaugurar ‘La Mostra’ amb Madres paralelas, i l'última proposta de l'italià Paolo Sorrentino, autor de La Grande Bellezza, que enguany presenta È stata la mano di Dio [Ha estat la mà de Déu].
També destaquen Spencer, pel·lícula biogràfica sobre Diana de Gal·les dirigida pel xilè Pablo Larraín; la nova adaptació de Dune, història de ciència-ficció dirigida pel canadenc Denis Villeneuve i que es projecta fora de competició; o The power of the Dog, de la neozelandesa Jane Campion, que torna a la direcció després d'una dècada.
✨📣 Hoy comienza el 78º FESTIVAL DE VENECIA (1-11 septiembre), con una programación espectacular.
— FilmAffinity (@Filmaffinity) September 1, 2021
Inaugura el certamen #MadresParalelas de Almodóvar, que compite en una Sección oficial llena de grandes títulos.
➡️https://t.co/K0xTadXr95#Venezia78 pic.twitter.com/qt0DUQl0BB
El festival de Venècia es considera l'avantsala dels Oscar: moltes de les pel·lícules premiades al certamen italià aconsegueixen després la famosa estatueta daurada, com ha passat els últims anys amb Nomadland, Joker, Roma o La forma del agua. En aquesta edició, el Lleó d'Or Honorífic ha estat per a Roberto Benigni, director de La vida és bella (1997).
A diferència de l'any passat, quan la pandèmia de covid-19 va impedir que actors, actrius i cineastes de diferents països viatgessin a Itàlia per presentar les seves pel·lícules, enguany el festival de Venècia recupera tot la seva esplendor amb la famosa catifa vermella, per on desfilen les grans estrelles de cinema.
Enguany també s'ha multiplicat el nombre d'assistents: més de 9.000 persones acreditades per a assistir al festival entre periodistes, fotògrafs, crítics de cinema i els equips de producció de totes les pel·lícules participants. Per garantir-ne la seguretat, les mascaretes són obligatòries, hi ha controls de temperatura a tots els accessos, s'ha limitat l'aforament al 50% en llocs com la catifa vermella, s'han habilitat sales de projecció a l'aire lliure…
Almodóvar reivindica la memòria històrica
Pedro Almodóvar és un dels directors més estimats del festival de Venècia. El 1988 hi va presentar una de les seves primeres pel·lícules: Mujeres al borde de un ataque de nervios, fet que li va servir per a donar-se a conèixer a nivell internacional. En 2019 va rebre el Lleó d'Or Honorífic per la seva trajectòria i l'any passat va exhibir-hi la seva primera obra en anglès: un curt de 30 minuts titulat The Human Voice, amb l'actriu Titlla Swinton.
La nova pel·lícula d'Almodóvar té les dones com a protagonistes, com sol ser habitual en l'univers del director manxec. Madres paralelas parla sobre l'experiència de maternitat, però també de sororitat entre dones que provenen d'entorns socials molt diferents.
La pel·lícula es va projectar el primer dia de ‘La Mostra’ i va rebre l'aplaudiment de la crítica, que també va valorar-ne el rerefons polític i històric de la pel·lícula. El mateix Almodóvar ha reconegut que, amb la seva pel·lícula, vol recuperar el debat sobre la memòria històrica i donar visibilitat als milers de desapareguts durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) i la dictadura franquista.
La pel·lícula s'estrenarà als cinemes el 8 d'octubre a Espanya, gairebé tres mesos després que s'aprovés el nou Projecte de Llei de Memòria Democràtica. Ara el projecte s’ha de debatre al Congrés i, si s'aprova, permetrà reconèixer oficialment les víctimes del règim franquista i obligarà l'Estat a proporcionar els mitjans necessaris (materials i econòmics) per buscar els desapareguts, una reivindicació històrica per part de les famílies de represaliats.
Més enllà de Hollywood
Els premis Oscar, atorgats per l'Acadèmia de Cinema dels Estats Units, són els més antics del món i el somni de qualsevol persona que es dediqui a fer pel·lícules. No en va, Hollywood es considera la meca del cinema i és el lloc on tots els directors i actors volen treballar.
No obstant això, els Oscar no són els únics premis cinematogràfics, ni tampoc els més prestigiosos. A tot el món se celebren altres festivals de cinema, els guardons dels quals reconeixen els mèrits de les millors pel·lícules internacionals. La diferència és que, sovint, les pel·lícules no són tan comercials o conegudes.
A banda de Venècia, probablement el festival amb més prestigi a Europa és el Festival de Cannes (França), que cada any atorga la Palma d'Or. També destaquen la Berlinale (Alemanya) o el Donostia Zinemaldia, el Festival de Sant Sebastià.
#69SSIFF #MadeinSpain | 'Buñuel, un cineasta surrealista' de Javier Espada, película de no ficción en torno a Luis Buñuel, fue programada en #CannesClassics del @Festival_Cannes. La proyección coincide con el 44 aniversario de la entrega de la #ConchadeOro honorífica a Buñuel pic.twitter.com/DY1Kg2VmiP
— Donostia Zinemaldia - Festival de San Sebastián (@sansebastianfes) August 30, 2021
Pel que fa a guardons atorgats per acadèmies de cinema, destaquen els BAFTA al Regne Unit, els premis César a França o els Goya a Espanya. Els Globus d'Or, que cada any se celebren poc abans dels Oscar, són lliurats per la premsa estrangera als Estats Units.
