La pressió de les xarxes socials va ser un factor clau perquè la jove saudita aconseguís l’estatus de refugiada
En l’era d’internet, cal tenir en compte els perills de les xarxes socials: per exemple, les dades personals que emmagatzemen aquestes plataformes poden ser utilitzats per manipular i influir en l’opinió de la gent.
No obstant això, el cas de Rahaf al-Qunun, l’adolescent de l’Aràbia Saudita que va fugir dels abusos de la seva família, ens recorda que les xarxes poden ser una eina poderosa per donar veu als ciutadans i transformar la realitat.
Amb només 18 anys, la Rahaf va fugir cap a Austràlia i va quedar retinguda a Bangkok (Tailàndia). Va publicar els primers tuits sobre la seva situació poc després que les autoritats migratòries li confisquessin el passaport i frustressin els seus plans de fugida.
“Sóc la noia que va fugir a Tailàndia. Estic en perill real, perquè l’ambaixada saudita intenta forçar el meu retorn”, va escriure la Rahaf en àrab el passat 5 de gener a la xarxa social Twitter. “El meu pare em matarà”, va afegir.
La Rahaf tenia només 24 seguidors a Twitter però van ser suficients perquè, amb les hores, els seus missatges captessin l’atenció de milers d’usuaris a la xarxa. Acabava de començar una campanya viral per evitar la seva deportació a l’Aràbia Saudita.
The second-ranked trending hashtag in Saudi Arabia is one that translates to:
"end male guardianship laws or we will all immigrate." #اسقطو_الولايه_ولا_كلنا_بنهاجر
Right now we're trying to #SaveRafah but maybe, just maybe, Rafah will save Saudi women. pic.twitter.com/ZC8QEJgb0W
— Melissa Chen (@MsMelChen) January 8, 2019
#SaveRahaf
L’ambaixada saudita va pressionar el govern tailandès perquè deportessin l’adolescent cap al seu país, on els seus drets no estaven garantits.
Mentre estava tancada en un hotel de l’aeroport de Bangkok, la Rahaf publicava tot el que li anava passant a través de Twitter amb l’etiqueta #SaveRahaf.
Les converses que tenia amb les autoritats tailandeses, les amenaces que rebia de l’ambaixada saudita… Tot quedava documentat. En menys de 24 hores el compte de l’adolescent va passar de tenir els 24 seguidors inicials a acumular-ne 27.000.
Vídeo en el que @rahaf84427714 de 18 años fue arrestada en el aeropuerto de #Bangkok cuando intentaba huir de su país@hrw_fr exhorta urgentemente a las autoridades tailandesas a que no la expulsen de vuelta a #SaudiArabia #Saverafah #RahafAlQanun pic.twitter.com/7E3jdmgpRS
— Teresa Domínguez (@letra_escarlata) January 10, 2019
Els seus missatges per Twitter donaven testimoniatge de la por que tenia i van aconseguir mobilitzar milers d’internautes. Entre ells, Phil Robertson, sotsdirector de la regió Àsia Pacífic de Human Rights Watch, una organització que vetlla pel compliment dels drets humans.
Amb la seva experiència legal, Robertson va aconsellar la Rahaf sobre els passos que havia de seguir per aconseguir asil en un país que garantís els seus drets.
Rahaf made it with courage and perseverance, & with new found friends around the globe who supported her in a way that really restores one’s faith in humanity. This is so much a victory for everyone who cares about respecting and promoting women’s rights..1 #SaveRahaf #RahafSaved pic.twitter.com/Le8evdPAp8
— Phil Robertson (@Reaproy) January 11, 2019
La pressió de la xarxa pot fer canviar les coses
El 7 de gener tot estava a punt per deportar la Rahaf a l’Aràbia Saudita. Les autoritats tailandeses es van presentar a l’hotel on s’havia atrinxerat l’adolescent saudita.
Mentrestant, a través de les xarxes socials la Rahaf demanava protecció a ACNUR, l’agència de refugiats de les Nacions Unides, o a qualsevol país que li concedís l’estatus de refugiada.
Impulsats per milers de retuits i favs, els missatges de socors de la Rahaf van arribar fins a diplomàtics influents i els alts càrrecs d’ACNUR.
Així doncs, la pressió de les xarxes socials i la intervenció d’ACNUR van ser claus perquè la policia tailandesa tornés el passaport a la Rahaf i la deixés viatjar fins al Canadà, país que es va oferir per acollir-la com a refugiada.
#3rd country ✈️❤️❤️🍷 #i_did_it 💪🏼 pic.twitter.com/rFsqZpM02O
— Rahaf Mohammed رهف محمد (@rahaf84427714) January 11, 2019
“Tant de bo li haguessin confiscat el telèfon mòbil en comptes del passaport”, va dir un diplomàtic saudita que negociava la deportació de la Rahaf, cosa que demostra la importància d’internet en assumptes polítics i de drets civils.
Xarxes socials: una eina de protesta
Moltes altres dones de l’Aràbia Saudita han fet servir les xarxes socials per protestar contra la repressió i la falta de drets i llibertats que pateixen al seu país.
Els últims anys, les activistes saudites han llançat diferents campanyes per reclamar el dret a conduir, o per protestar contra el sistema de tutela masculina o l’estricte codi de vestimenta.
Les seves històries, juntament amb la de la Rahaf, ens recorden que les xarxes socials poden ser una eina de defensa dels drets humans allà on els governs autoritaris intenten limitar-los.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
