73 aniversari de la creació de l’estat d’Israel

Els enfrontaments entre palestins i israelians s'intensifiquen en l'aniversari de la independència i creació de l'Estat d'Israel del 14 de maig de 1948

La Declaració d'Independència d'Israel es va produir fa 73 anys, el 14 de maig de 1948 al Museu d'Art de Tel Aviv, la capital de país. Aquesta va tenir lloc coincidint amb la finalització legal del Mandat Britànic de Palestina, que havia controlat el territori des de 1920. La resolució 181 (II) aprovada per l'Organització de Nacions Unides (ONU), determinava la creació d'un estat jueu i d'un àrab aproximadament iguals en extensió.

No obstant això, únicament els jueus van acceptar aquesta partició i, dos dies després de la independència d'Israel, els països fronterers (El Líban, Síria, Iraq, Transjordania i Egipte) van declarar la guerra al nou país. El resultat d'aquest conflicte va ser que Israel va guanyar la guerra i va acabar ampliant el seu territori, Transjordania (l'actual Jordània) va prendre el control de Cisjordània i Egipte va passar a administrar la franja de Gaza.

Per al poble jueu, el naixement d'un país propi suposava el retorn a la terra promesa segons la seva religió, d'on havien estat exiliats des de feia 2.000 anys. Va aparèixer llavors un moviment sionista modern que responia a l'antisemistisme a Europa i a l'Holocaust dels nazis durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945), en el qual 6 milions de jueus, gitanos i altres minories van ser assassinats.

Per la seva banda, pels àrabs va suposar el començament de la Nakba o "La catàstrofe", en àrab. Es van produir desplaçaments massius de població àrab des del nou país jueu, perdent les cases i els terrenys en els quals havien viscut des de feia generacions. S'estima que uns 750.000 àrabs palestins van ser obligats a abandonar casa seva entre desembre de 1947 i maig de 1949. A dia d'avui, el moviment d'autodeterminació de Palestina segueix lluitant per un país independent.

Nou conflicte entre israelians i palestins

Amb motiu de la celebració de la independència d'Israel, ja es preveia que aquesta setmana hi hauria una escalada de violència, ja que coincidien diversos esdeveniments històrics. El passat 7 de maig, el conflicte entre el govern d'Israel i Hamàs, que és la formació política considerada terrorista per alguna països que governa a Gaza, va escalar. La part est de Jerusalem, ciutat en disputa entre àrabs i israelians, va ser l'escenari dels primers enfrontaments.

D'una banda, durant diverses setmanes es van produir enfrontaments entre els palestins que volien resar a l'Esplanada de les Mesquites -on hi ha la mesquita d'Al-Aqsa- i la policia israeliana, que volia limitar les pregàries sota el pretext de les restriccions per la pandèmia. La violència va explotar l'últim dia del mes sagrat de Ramadà, quan més de 200 persones van resultar ferides.

D'altra banda, el barri de Sheikh Jarrah a Jerusalem es va convertir en un altre escenari d'enfrontaments. Els plans de desallotjament de diverses famílies palestines i l'entrada de colons israelians van augmentar la tensió. A més, tot això va coincidir amb la celebració hebrea del "Dia de Jerusalem" que marca la conquesta de la part oriental de la ciutat per Israel el 1967: durant aquest dia, els nacionalistes jueus realitzen la Marxa de les Banderes, considerada una provocació per part dels palestins.

Tots aquests enfrontaments van acabar amb l'ultimàtum de Hamàs exigint a Israel retirar les seves forces policials i militars de l'Esplanada de les Mesquites i Sheikh Jarrah. Això no va passar i més de 1.300 míssils van ser llançats des de Gaza a Israel. No obstant, només van impactar entre el 10 i el 15 per cent gràcies a la Cúpula de Ferro (l'escut antimíssils d'Israel capaç de destruir els míssils en l'aire), deixant set víctimes mortals. Per la seva banda, els atacs d'Israel a la Franja de Gaza han provocat 60 morts, incloent a líders de Hamàs.

A l’enviament de míssils mutu, se li suma l'enfrontament entre jueus i àrabs israelians (àrabs que viuen a Israel i que suposen el 20% de la població de país) en ciutats com Lod, Ramle, Acre i Jaffa. Tota aquesta violència és considerada com la pitjor que s'ha viscut des de la guerra entre Gaza i Israel de 2014. Els experts temen que desencadeni en un altre conflicte armat.

Un conflicte històric

El conflicte entre Israel i Palestina va començar a mitjans segle XX per motius polítics i religiosos. Els anhels d'independència d'Israel i de Palestina i la disputa pel territori en què viuen ha generat diverses guerres des de 1948.

En l'actualitat, Palestina està dividida en dues zones: Cisjordània i la Franja de Gaza, separades per territori israelià. Cisjordània està governada per l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) i ha participat en diverses negociacions de pau amb Israel, encara que cap amb èxit.

Des de 2007, Gaza està sota el control de Hamàs, una formació política que es nega a dialogar amb Israel i que està considerada organització terrorista per diversos països. Els atacs armats entre Israel i Hamàs són habituals.

Des de la seva fundació, Israel s'ha enfrontat en diverses guerres amb els seus països veïns. Però a partir de el segle XX el conflicte s'ha centrat sobretot entre Israel i l'ANP a Cisjordània o contra Hamàs a Gaza (el territori que equival a el futur estat Palestí).

Israel és un país ric i té una gran influència en la política internacional, per això ha aconseguit imposar bloquejos econòmics sobre la franja de Gaza. Un dels majors problemes és precisament la manca de serveis mèdics, sanejament i energia, i més ara en plena pandèmia de covid-19. Com a conseqüència d'aquests conflictes i bloquejos constants, més de la meitat de la població depèn d'ajuda internacional per poder sobreviure.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!