Entre 1970 i 2014, les poblacions d’animals han patit un declivi del 60%
L’any 2015, a la COP21 que es va celebrar a París, 195 països van acordar limitar l’augment de la temperatura global a 2ºC de cara a l’any 2100. Malgrat això, l’Acord de París segueix sent un compromís pendent.
L’impacte de les activitats humanes sobre la Terra no para d’augmentar i això té conseqüències que, en molts casos, són irreversibles. Per això, els representants polítics i experts en canvi climàtic es reuneixen cada any per debatre mesures per combatre l’escalfament global.
Líders mundials de 200 països diferents han assistit a la trobada d’enguany, la COP24 de Katowice (Polònia). No obstant això, no s’ha arribat a grans acords.
Las directrices de implementación del #AcuerdodeParís se aprobaron hoy en la #COP24 en Polonia. https://t.co/f29KN2Mp2I
En 2019 la Cumbre del Clima buscará mayor ambición en la reducción de emisiones, para evitar los peores efectos del #cambioclimático. https://t.co/K2Cn2w7Pak pic.twitter.com/3hCppsoDHm— Programa ONU Medio Ambiente (@unep_espanol) December 15, 2018
La falta de compromís per part de tots els països és un problema, perquè la població mundial no para de créixer i això implica més emissions contaminants provocades per fàbriques o transports, entre d’altres.
Alguns estudis asseguren que el 77 % dels ecosistemes terrestres i el 87 % dels ecosistemes marins ja han estat modificats per l’activitat humana.
Entre 1970 i 2014, les espècies animals han disminuït fins al 60%. A més, les espècies més afectades són les que tenen menys capacitat d’adaptació als canvis i les que habiten als ecosistemes més fràgils.
La importància dels programes de conservació
Per fer front a aquesta situació, organitzacions com el Zoo de Barcelona actuen per reduir els efectes de l’activitat humana en aquests ecosistemes.
L’objectiu és conscienciar els governs i la societat perquè prenguin mesures i actuïn, ja sigui estudiant els efectes del canvi climàtic, protegint zones vulnerables o posant en marxa projectes de reintroducció d’espècies animals.
El Zoo de Barcelona treballa per afavorir la reintroducció al Sahel de gaseles dorca, una espècie greument amenaçada per les sequeres cada vegada més extremes provocades per l’escalfament del planeta. Alhora, també participa en projectes de conservació a la regió de la Mediterrània.
Els responsables del també donen suport a la papallona migradora dels cards, ja que l’estat de conservació d’aquest insecte dona moltes pistes sobre els efectes derivats del canvi climàtic. El seguiment d’aquesta espècie es fa a través de Catalan Butterfly Monitoring Schema.
Les papallones estan retrocés i fer jardins específicament per a elles o naturalitzar escocells pot tenir importància en la seva conservació i en la conscienciació de la societat #papallonesBCN #BCNsostenible #naturaurbana #mapabcnsosteniblehttps://t.co/pzrJ2GHP2E pic.twitter.com/3Y4KUCr0Ks
— BCN EcologiaUrbana (@BCN_Ecologia) December 19, 2018
La conservació i reintroducció d’espècies molt sensibles al canvi global és una de les prioritats del Zoo de Barcelona, que col·labora amb diferents centres de cria en captivitat i que també cria algunes de les espècies més amenaçades.
Alguns dels projectes en els quals participa el Zoo protegeixen espècies com el ferreret, la tortuga de rierol, la tortuga mediterrània, el linx ibèric, el turó europeu o el tritó del Montseny, críticament amenaçat per l’alteració del seu hàbitat natural.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
