El matrimoni homosexual, un pas més a prop al Japó

La decisió d'un tribunal japonès s'oposa a la llei vigent i dóna suport a la legalització de matrimonis entre persones del mateix sexe

Un tribunal del districte de Sapporo, al nord del Japó, ha declarat inconstitucional el fet que el govern japonès no accepti el matrimoni homosexual. La jutgessa Tomoko Takebe assegura que impedir el matrimoni entre persones del mateix sexe suposa un “tracte discriminatori” i va en contra de l'article 14 de la constitució, que garanteix la igualtat davant la llei.

Aquesta sentència no canvia la situació legal de les parelles homosexuals al país, però si que suposa un pas endavant perquè siguin reconegudes en un futur com a matrimonis, amb tots els drets que això comporta.

Al Japó, la llei no reconeix el matrimoni entre persones del mateix sexe, però algunes autoritats locals si que accepten aquestes unions. En aquests municipis, les parelles homosexuals són reconegudes com a matrimonis i poden gaudir de certs drets com les assegurances de vida per a famílies o sol·licitar accés a habitatges públics.

Avui dia, prop de 60 municipis japonesos compten amb un sistema de registre d'unions civils entre persones del mateix sexe. Des que es van registrar les primeres unions el 2015, més de 1.300 parelles homosexuals han formalitzat la seva relació en alguna d'aquestes ciutats.

Malgrat ser un dels països més rics i tecnològicament avançats del món, el Japó encara és un lloc molt conservador on els valors tradicionals estan molt arrelats en la societat. És l'únic país del G7 (el grup dels set països més poderosos del món) on el matrimoni homosexual continua sent il·legal.

Segons l'ONG Nijiiro Diversity, que treballa per defensar els drets de la comunitat LGTBI al Japó, aquest col·lectiu pateix la discriminació en diferents àmbits com la família, la feina o en espais públics, i té més probabilitats de patir depressió.

El matrimoni homosexual en el món

Cada vegada més governs reconeixen els drets dels homosexuals, transsexuals, bisexuals i intersexuals. Però en alguns països, formar part del col·lectiu LGBTI és encara un tabú i es castiga amb la presó o fins i tot la mort.

L'Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersex (ILGA) elabora cada any un Informe d'Homofòbia d'Estat, on recull les lleis que regulen les relacions homosexuals als 193 estats que formen part de l'Organització de les Nacions Unides (ONU).

Segons l'edició 2020 de l'informe, hi ha 67 països en els quals la llei penalitza els actes sexuals entre persones adultes del mateix sexe. La pena de mort és el càstig prescrit a sis d'aquests països: Aràbia Saudita, Brunei, l'Iran, Mauritània, Nigèria (en 12 estats del nord del país) i el Iemen.

D'altra banda, a més de 40 països hi ha limitacions sobre la llibertat d'expressió en qüestions relacionades amb la diversitat sexual i de gènere. Al Brasil, per exemple, existeixen diverses lleis locals que prohibeixen l'anomenada “ideologia de gènere”, mentre que a Turquia la llei permet bloquejar pàgines web i detenir activistes LGTBI.

Al seu informe, ILGA també destaca l'impacte de la covid-19 sobre la comunitat LGTBI. La pandèmia ha obligat a cancel·lar moltes trobades, activitats reivindicatives i grups de suport i ha fet augmentar el sentiment d'aïllament i vulnerabilitat per a moltes persones del col·lectiu.

Què signifiquen les sigles LGBTIQ+?

Les sigles LGBTIQ+ estan formades per les inicials de les paraules lesbiana, gai, bisexual, transgènere, transsexual, intersexual i queer. Al final se sol afegir el símbol + per incloure altres col·lectius que no estan representats a les sigles anteriors.

Aquestes sigles han evolucionat al llarg dels anys. Al principi eren només LGB, però en els últims anys s'han incorporat nous conceptes per fer referència a altres identitats de gènere i orientació sexual.

La T engloba diverses categories dins el col·lectiu. D'una banda, les persones transgènere, que neixen amb uns genitals i característiques físiques que la societat identifica com a masculines o femenines, però que se senten del sexe contrari. És a dir, van néixer amb el cos d'un home però s'identifiquen com a dona, i a l'inrevés.

Les persones transsexuals són persones transgènere que s'han sotmès a un tractament hormonal i/o quirúrgic per canviar de sexe. D'aquesta manera, adeqüen el seu cos a com se senten realment.

Els intersexuals neixen amb genitals d'home i dona. Alguns tenen una combinació de cromosomes que impedeix assignar-los un sexe concret. Segons les Nacions Unides, un 1,7% dels nounats a tot el món són intersexuals.

Queer significa “rar” en anglès. Històricament aquesta paraula s'ha utilitzat com un insult per a les persones homosexuals. No obstant això, en els últims anys el col·lectiu LGTBIQ+ s'ha apropiat del terme per reivindicar la diversitat i lluitar contra la discriminació.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!