Llei Trans, arguments a favor i en contra

La nova llei sobre els drets de les persones transgènere que prepara el govern espanyol ha generat molta polèmica

El govern espanyol ha presentat aquesta setmana l'esborrany de l'anomenada Llei Trans, una llei per protegir i promoure els drets de les persones transgènere. La nova normativa ha generat molta polèmica entre els defensors de la llei i alguns col·lectius feministes que consideren que perjudica les dones.

La divisió d'opinions ha afectat fins i tot els partits que governen en coalició a Espanya: Podem, impulsor de la llei, assegura que corregeix un “deute històric” amb el col·lectiu trans, mentre que el PSOE qüestiona les conseqüències que pot tenir sobre els drets de les dones.

Tal com indica la proposta de llei, les persones transgènere són persones “la identitat de gènere de les quals no es correspon amb el sexe assignat en néixer”. Per exemple, un nen que se sent com la resta de nens però ha nascut amb vagina, o una nena que se sent nena però ha nascut amb penis.

L'esborrany de la llei engloba diversos procediments mèdics i drets legals que fan referència a aquest col·lectiu, tant menors com adults.

El punt més important és la “despatologització de la transsexualitat”, és a dir, deixar de considerar la transsexualitat com una malaltia, d'acord amb les polítiques de l'Organització Mundial de la Salut.

La Llei Trans també inclou assistència mèdica per als processos de canvi de sexe: tractament hormonal, cirurgies… I bonificarà les empreses que contractin persones transsexuals, que sovint s'enfronten a prejudicis que dificulten la seva entrada al món laboral.

Propostes polèmiques

Però altres propostes han generat molta polèmica. Per exemple, el fet que els menors a partir de 16 anys podran canviar de sexe al registre sense necessitat d'un informe ni de tractament mèdic, i entre els 12 i 16 anys podran fer-ho amb el consentiment dels pares o tutors.

Els promotors de la llei argumenten que, d'aquesta manera, es protegeix els drets dels menors que volen canviar de gènere i no compten amb el suport de la seva família. En canvi, els més crítics assenyalen que hauria d'haver-hi un informe psicològic que recolzés aquesta decisió, perquè l'adolescència i la pubertat són èpoques molt convulses en la formació d'una persona.

Fins ara, la llei de 2007 que regulava el canvi de sexe exigia que la persona estigués diagnosticada per un metge amb disforia de gènere, trastorn d'identitat que es dóna quan una persona no s'identifica amb el seu sexe biològic.

En aquest sentit, la nova llei contempla l'autodeterminació de gènere: que les persones trans puguin canviar de sexe al registre sense haver d'aportar cap informe psicològic ni haver-se sotmès a cap operació quirúrgica. Aquest és un dels punts més controvertits.

Una llei a debat

Finalment, una de les principals preocupacions de les associacions feministes és que el canvi de nom i/o sexe al registre sigui utilitzat com una coartada per eludir condemnes legals, especialment en casos de violència de gènere d'homes contra dones. En aquest sentit, la Llei Trans estableix que el canvi de nom no alterarà cap decisió legal prèvia.

No obstant això, una part del col·lectiu feminista insisteix que el nou text suposa un retrocés en les polítiques d'igualtat. Temen que alguns homes puguin canviar la seva identitat de gènere per entrar a presons de dones o beneficiar-se d'ajudes específiques per a dones, per exemple.

Per a alguns sectors del feminisme, equiparar els drets de les persones transgènere amb els drets de les dones suposa ignorar les fites de la lluita feminista al llarg de la seva història. En canvi, el col·lectiu trans defensa que, com a dones (perquè així és com se senten), han de poder tenir accés a aquests mateixos drets.

L'esborrany encara ha de ser debatut al Consell de Ministres abans de presentar-se a debat al Congrés, un tràmit que pot allargar-se mesos.

Fins ara, només sis països europeus tenen lleis que inclouen el dret a l'autodeterminació de gènere de les persones trans sense necessitat de sotmetre's a tractament mèdic o quirúrgic: Dinamarca, Malta, Luxemburg, Bèlgica, Irlanda i Portugal.

Sexe vs. gènere

Part de la controvèrsia en la nova Llei Trans també sorgeix pel debat sobre dos conceptes clau del feminisme: sexe i gènere.

El sexe és una condició biològica que se'ns assigna quan naixem: sexe masculí o femení, nen/home o nena/dona en funció dels genitals del nostre cos.

D'altra banda, el gènere és una construcció social: són totes les idees, expectatives i característiques que la societat assigna a cada sexe de forma generalitzada. Per exemple, que les dones vesteixen amb faldilla, es maquillen i han de depilar-se, però els homes no.

Les persones el sexe biològic de les quals coincideix amb la seva identitat de gènere són persones cisgénere. Mentre que les persones que senten que el seu gènere (com la societat espera que es comportin) no coincideix amb el seu sexe, són persones transgènere. També hi ha persones que no es reconeixen en aquesta dualitat d'opcions, home o dona, i es defineixen segons el gènere no binari.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!