El Tractat de Prohibició d'Armes Nuclears entra avui en vigor per garantir un món més segur
El 6 i el 9 d'agost del 1945 els Estats Units van bombardejar les ciutats japoneses d'Hiroshima i Nagasaki amb bombes atòmiques, un tipus d'armes de destrucció massiva.
Tot i que no hi ha dades oficials, es creu que van morir prop de 200.000 persones, a més de les conseqüències sobre la salut d'altres milers de persones que van patir malalties i malformacions físiques durant anys. Les dues ciutats van quedar arrasades.
Va ser el primer i únic atac nuclear de la història i va marcar el final de la Segona Guerra Mundial (1940-1945), però també va fer que els governs es replantegessin l'ús d'aquest tipus d'armes per la seva capacitat de destrucció.
Aquest va ser l'origen del Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP, 1970) el primer document que intentava limitar la producció i ús d'armes nuclears arreu del món.
El TNP està signat per més de 190 països, però no prohibeix a tots els governs desenvolupar armes nuclears. Per aquest motiu, l'ONU va voler desenvolupar un tractat més restrictiu per protegir el planeta d'aquesta amenaça.
Gairebé mig segle després, el 2017, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar el Tractat de Prohibició d'Armes Nuclears (TPAN) per impedir el desenvolupament de noves armes nuclears. Aquest tractat sí que prohibeix als països signants desenvolupar, produir, comprar o utilitzar armes nuclears.
Els tractats internacionals no poden entrar en vigor fins que 50 països els han ratificat, llavors cal esperar 90 dies per implementar-los. En el cas del TPAN la data es compleix el 22 de gener del 2021, 75 anys després de les bombes atòmiques d'Hiroshima i Nagasaki.
Boletín | El Tratado de Prohibición de las Armas Nucleares entrará en vigor el 22 de enero de 2021, 90 días después de que Honduras se convirtiera en el estado número 50 en ratificar su texto. pic.twitter.com/pojZtrrPah
— Noticentro13RD (@Noticentro13rd) October 26, 2020
Quins països poden utilitzar armes nuclears?
Tot i les greus conseqüències de les bombes atòmiques llançades l'any 1945 i de la iniciativa del Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP), la veritat és que la cursa nuclear va continuar i altres països van desenvolupar aquest tipus d'armament.
El TNP incloïa una clàusula que permetia tenir armes nuclears tan sols a cinc estats: Estats Units, Regne Unit, Rússia, França i la Xina, perquè ja disposaven d'aquest tipus d'armament abans que el tractat comencés a redactar-se el 1967.
Això va fer que altres països qüestionessin la validesa de l'acord perquè, si altres països podien tenir armes nuclears, per què no podien desenvolupar-les ells també? Aquest enfrontament es produïa en plena Guerra Freda, un període de gran tensió política després de la Segona Guerra Mundial.
Com a conseqüència, altres països han desenvolupat el seu propi arsenal d'armes nuclears.
Segons un informe de l'Institut Internacional d'Estudis per a la Pau d'Estocolm (SIPRI), es calcula que aquests cinc països, juntament amb l'Índia, el Pakistan, Israel i Corea del Nord, posseeixen un arsenal de 13.400 armes nuclears.
El presupuesto anual de armas nucleares en todo el mundo es 10 veces superior al de la ONU y la OMS juntas. Según los datos publicados por Instituto Internacional de Investigación para la Paz de Estocolmo (Sipri)#COVID__19 pic.twitter.com/Yld2M568nZ
— Cuau Ramírez Zamora (@CuauR) May 18, 2020
Les institucions internacionals i organitzacions com la Campanya Internacional per l'Abolició de les Armes Nuclears (ICAN), que el 2017 va guanyar el Nobel de la Pau, segueixen alertant sobre el perill que suposen aquestes armes i exigeixen que els governs que se sumin al TPAN. Fins ara, només una quarta part dels països del món ha ratificat el tractat.
Energia nuclear: solució o amenaça?
Les armes nuclears suposen una amenaça evident però, què passa amb l'energia produïda amb aquesta tecnologia?
L'energia nuclear s'aconsegueix mitjançant un procés de fissió nuclear: es bombardegen els nuclis d'àtoms d'elements com l'urani o el plutoni, perquè es divideixin en dos nuclis més petits. Durant aquest procés de divisió es genera energia.
Cap al final del procés hi ha una part de residus radioactius que han d'enterrar-se en dipòsits molt profunds. Aquest és un dels majors inconvenients.
Per a alguns, aquest inconvenient no és suficient per prohibir l'energia nuclear i creuen que pot ser la solució al canvi climàtic, perquè produir-la no genera gasos d'efecte hivernacle. Però altres, com els activistes de Greenpeace, adverteixen que les centrals nuclears poden ser molt perilloses.
En l'actualitat, el 10% de l'energia que es produeix a tot el món es genera en centrals nuclears, segons l'Associació Nuclear Mundial.
