Les claus del passat i del present del símbol més representatiu de la dictadura franquista
Tots els esdeveniments històrics deixen petjades arquitectòniques o artístiques que perduren en el temps. A Espanya, el Valle de los Caídos és la representació més icònica del franquisme.
L’1 d’abril de 1940, just un any després de la fi de la guerra, Franco va redactar el decret de fundació del que seria el monument funerari conegut com a Valle de los Caídos. Hi assenyalava que tenia com a objectiu “perpetuar la memòria dels caiguts de (nostra) gloriosa Croada”.
Aquesta idea de relacionar la guerra civil amb el concepte de “Croada” (guerres medievals contra els infidels al cristianisme) procedeix del suport que va rebre el bàndol nacional per part de l’Església Catòlica durant la guerra.
Monument de 30.000 metres quadrats
L’emplaçament triat va ser el valle de Cuelgamuros en el municipi de San Lorenzo de El Escorial (Madrid). Les parts que constitueixen el monument són una basílica catòlica, una abadia i una caserna. En els seus trenta mil metres quadrats d’esplanada, també hi ha una hospederia per als visitants, una escolania i una biblioteca especialitzada en matèria religiosa.
L’obra forma part del Patrimoni Nacional des del 1957. Això significa que rep diners de l’estat per al seu manteniment. Segons una resposta del Govern del 2017, el cost de la zona per a Patrimoni Nacional era de 1,8 milions d’euros anuals.
Una construcció de 19 anys a mans de presos i obrers
La construcció del gran monument es va allargar dinou anys. El dia de la inauguració va ser l’1 d’abril de 1959, commemorant la victòria dels nacionals.
Segons el llibre de La verdadera historia de del Valle de los Caídos, de Daniel Sueiro, Franco era molt exigent i ordenava repetir escultures si no li convencien, com la que hi ha en l’entrada de la Cripta, La Piedad.
Tampoc hi havia tuneladores per a perforar la roca i havia de fer-se amb dinamita. Els milers de treballadors que van construir amb les seves mans el Valle de los Caídos eren una mescla d’obrers lliures contractats i també presos polítics que eren forçats a treballar allí.
El Valle de los Caídos va tenir dos arquitectes i directors d’obra, Pedro Muguruza i Diego Méndez, que va ser l’encarregat de la creu que presideix el monument.
La simbologia feixista també està molt present en el monument. Un escut de l’àguila imperial, plaques, banderes, insígnies. L’Associació per a la Memòria Històrica demana que es retirin.
Qui són els caiguts?
Segons el decret de fundació signat per Franco, El Valle de los Caídos pretenia ser un “digne marc en el qual reposen els herois i màrtirs de la Croada”. Més endavant es va decidir traslladar-hi també milers de cossos de republicans, en molts casos sense permís de les famílies, tal com assegura l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica.
Segons un informe del Comité de Expertos para el Futuro del Valle del 2011, en el mausoleu hi ha 33.833 persones registrades (21.423 identificades i 12.410 sense identificar) de tots dos bàndols de la Guerra Civil.
Van ser traslladades des del 1959 fins al 1983, des de fosses i cementiris de diferents províncies espanyoles. Si es visita la Vall, es podran trobar en els columbaris subterranis, oberts en les dues capelles laterals de la cripta. Els presenten unes lletres metàl·liques en la paret: “Caiguts per Déu i per Espanya (1936-1939)”.
Cap a un canvi de significat
Actualment només hi ha una tomba a la vista dels visitants, la del fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera. La del mateix Francisco Franco va ser exhumada el 2019. El cos del dictador va ser desenterrat de El Valle de los Caídos, per ordre del govern liderat pel PSOE.
Ara Franco està enterrat en el cementiri de Mingorrubio (El Pardo). L’Organització de les Nacions Unides va valorar positivament l’exhumació de Franco per a “tancar ferides” i recomana convertir el monument en un lloc de memòria.
Fins al 2007, quan la Llei de Memòria Històrica va prohibir l’exaltació a l’extrema dreta, El Valle de los Caídos reunia grups franquistes que enaltien les tombes de Franco i Primo de Rivera.
Aquest setembre, amb l’aprovació de l’avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica , que substituirà la Llei de Memòria Històrica, el govern preveu que El Valle de los Caídos es converteixi en un cementiri civil on només romanguin les restes dels qui van morir durant el conflicte, i també que s’elimini la Fundación de la Santa Cruz de El Valle de los Caídos, organisme catòlic que l’administra fundat per Franco.
La #LeyMemoriaDemocrática se fundamenta en los principios de verdad, justicia, reparación y garantías de no repetición. Gira en torno a la reparación integral de las víctimas de la Guerra Civil y la Dictadura y pretende cerrar una deuda de la democracia española con su pasado. pic.twitter.com/VP7yxoqUyE
— Ministerio de la Presidencia (@M_Presidencia) September 15, 2020
L’Organització de les Nacions Unides va indicar el 2017 que El Valle de los Caídos encara donava més importància als morts del bàndol nacional, i que era necessari contextualitzar els símbols franquistes del monument i detallar la història de la seva construcció per a “garantir el dret a la veritat sobre els esdeveniments, per més dolorosos que siguin”. D’aquesta manera, associacions que vetllen pels drets humans defensen que el monument es converteixi en un museu contextualitzat com per exemple, els camps de concentració d’Auswitch.
Fonts: ONU, La verdadera historia del Valle de los Caídos – Daniel Sueiro, UOC, Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica, Fundación Francisco Franco
Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!
