La Covid-19 està afectant més a la població afroamericana a causa principalment de la desigualtat existent al país
Els Estats Units continua encapçalant la llista dels països més afectats per la pandèmia de coronavirus: més de 1.900.000 casos confirmats i 110.514 morts, segons dades publicades per la Johns Hopkins University. I d’entre totes les víctimes, la població afroamericana s’emporta la pitjor part.
Als Estats Units, el 12,7% de la població és afroamericana. Els blancs no hispans, que no provenen de Llatinoamèrica, sumen el 72,2%, segons dades de l’oficina del cens dels Estats Units.
I és que el 22,2% de les víctimes per coronavirus són afroamericanes, segons dades publicades per la Casa Blanca. No obstant, és important recalcar que només es disposa d’informació sobre l’ètnia de les persones mortes en el 42,3% dels casos per la qual cosa aquestes dades no són concloents.
‼️Uno de los doctores designados por la Admón.Trump para gestionar la crisis de #coronavirus admite ante el congreso que el sistema sanitario no permite que cualquier persona pueda someterse "fácilmente" a la prueba de #COVID19 "como hacen en otros países"pic.twitter.com/BUoHej7u5F
— Bricio Segovia (@briciosegovia) March 12, 2020
Les raons d’un impacte desigual
Segons un estudi publicat a la revista Helath Affairs, els pacients afroamericans amb Covid-19 tenen 2,7 voltes més probabilitats que els pacients blancs no hispans també contagiats de ser hospitalitzats per presentar símptomes més greus.
Aquest impacte desigual del virus entre la població afroamericana i els seus descendents s’explica principalment per motius socioeconòmics: la desigualtat i la pobresa es troben darrere de la majoria dels contagis.
La població negra als Estats Units és un col·lectiu empobrit, que acostuma a presentar més malalties cròniques i dificultats per accedir a la cobertura sanitària. Per aquest motiu, podria ser que els seus símptomes fossin més greus.
A més, la població afroamericana concentra un major risc de contraure coronavirus perquè, en una situació de pobresa, les persones viuen més juntes i tenen menys espai per poder confinar-se, entre d’altres motius.
Durant la crisi del coronavirus, part d’aquesta població ha cobert els llocs de feina considerats com “essencials”: des del personal sanitari fins als serveis de neteja, missatgeria o personal de supermercats, exposant-se així a un major contagi.
Buscaba esta portada de The New Yorker aunque cada vez menos seguimos aplaudiendo. #aplausosanitario pic.twitter.com/sqPD32Ux6G
— Rosa María Artal (@rosamariaartal) May 30, 2020
Aquestes xifres podrien ser més elevades en un futur si es comptabilitzen les morts de persones que viuen al carrer, sense documentació, o bé que resideixen al marge de la societat i podria ser que haguessin mort soles a les seves cases.
També el component racial, que aquests dies ha provocat protestes i disturbis als carrers, pot agreujar els casos de contagi entre els afroamericans.
🇺🇸 En Estados Unidos se ha detectado un rebrote de casos de COVID-19 en la capital, Washington DC, tras el puente del Memorial Day. Se espera una ralentización en la desescalada y que los casos puedan seguir aumentando por las protestas masivas. pic.twitter.com/rxxD7WLjv5
— Descifrando la Guerra (@descifraguerra) June 2, 2020
La inexistència d’una sanitat pública
Els Estats Units és l’únic país desenvolupat de món que no disposa d’un sistema universal de sanitat que pugui oferir a la seva ciutadania. Això vol dir que la cobertura sanitària es realitza de forma majoritària a través d’assegurances mèdiques privades. Normalment els llocs de treball no ofereixen aquestes assegurances i per a una part de la ciutadania és impossible pagar-les.
Segons explica Camara Phyllis Jones, expresidenta de l’Associació Americana de Salut Pública, en aquest article, els tres principis per aconseguir la igualtat sanitària als Estats Units haurien de ser: valorar la població per igual, reconèixer i rectificar les injustícies històriques i proporcionar recursos segons les necessitats dels pacients.
En 2018, el 8,5% de la població nord-americana no tenia cap tipus d’assegurança mèdica, segons dades de l’informe Health Insurance Coverage in the United States. Això vol dir que 27,5 milions de persones es trobaven totalment desprotegides davant d’una malaltia o un accident laboral. Si parlem de població afroamericana, la xifra estava per sobre dels 4 milions de persones arreu del país.
Per intentar solucionar aquesta situació de desprotecció, el govern federal ofereix dos tipus d’assegurança mèdica: la Medicare, per a majors de 65 anys, i la Medicaid, per a persones amb ingressos baixos. Des que Donald Trump va arribar al poder pel novembre de 2016, un dels seus objectius ha sigut retallar les ajudes socials, entre elles, les relatives a la sanitat.
Trump dejará de financiar a la OMS https://t.co/cIc8DqwWo3
— Leo Arias (@LeoAriasPrensa) April 7, 2020
Descarrega’t de forma gratuïta els recursos didàctics sobre el coronavirus aquí.
