Cinc noms i cinc llibres per endinsar-nos al continent africà
Per Patricia Gea
Diversos països europeus es van repartir el territori africà entre els segles XIX i XX, mitjançant la implantació de les colònies. En aquests territoris, els colons comercialitzaven amb els recursos de la regió, però també van implantar la seva llengua i la seva cultura.
Per això, va haver-hi un temps en què els escriptors africans creien que expressar-se en l’idioma dels països colonitzadors simbolitzava una espècie de traïció a les seves arrels.
Per aquest motiu, aproximadament més de la meitat dels llibres publicats per autors africans estan escrits en llengües natives, segons apunta l’investigador francès Alain Ricard al seu llibre The Languages and Literatures of Africa: The Sands of Babel.
Però alguna cosa ha canviat amb les noves generacions. Escriure textos en anglès o francès ajuda els joves autors a portar la seva obra arreu del món. “Pensen que el que facis amb la llengua és més important que l’idioma en sí mateix. Entenen que el fet d’utilitzar aquestes llengües no significa sotmetre’s a la visió del món de les antigues potències colonitzadores”, explica l’escriptor i periodista Alfonso Armada.
Armada conserva una estreta relació amb el continent africà. Va treballar com a corresponsal a Ruanda, a la República Democràtica del Congo (RDC), a Burundi, a Libèria i al Sudan. Ha escrit una vintena de llibres. En destaca Cuadernos africanos, un conjunt de cròniques i notes personals dels cinc anys que va treballar i viure a l’Àfrica.
El periodista recomana alguns dels exponents de la literatura del continent. Cinc noms i cinc llibres per aproximar-nos, a la vegada, a la cara més dolça i més amarga de l’Àfrica.
Escriptors africans
La carrera de John M. Coetzee està plena de guardons literaris. El més prestigiós, el Premi Nobel de Literatura que va rebre l’any 2003. La ploma de l’escriptor sud-africà es caracteritza per retratar la realitat més crua del continent. La barreja de realitat i ficció dona forma a una obra plena de referències bibliogràfiques.
Melibea Obono, politòloga i investigadora de temes relacionats amb el gènere, ha dedicat la seva vida a la lluita activista pels drets humans del col·lectiu LGTBIQ+ a Guinea Equatorial. Els seus textos estan plens de les seves vivències en aquest terreny, per la qual cosa els seus textos desprenen un fort to reivindicatiu. La seva obra ha estat premiada en tres ocasions. La darrera, el 2019, amb el Premi Internacional de Literatura Africana.
Encimbellat com un dels grans exponents de la ficció àrab, Amir Tag Elsir es va llicenciar en medicina abans de dedicar-se a les lletres. Acumula al seu historial d’escriptor una dotzena d’obres, entre les quals destaca Ébola ‘76, per la seva crua i viva descripció de l’impacte de la pandèmia. L’actual crisi sanitaria provocada pel coronavirus ha rescatat aquest títol com un referent per comprendre el repte al qual s’enfronten les autoritats i la ciutadania.
Eduardo Agualusa és un bon exemple de l’apertura lingüística dels autors africans: la seva obra ha estat traduïda a més de 25 idiomes. A les seves pàgines s’entrecreua la realitat amb la fantasia i hi ha qui compara el seu estil amb el realisme màgic de Gabriel García Márquez. Agualusa s’ha convertit en el primer escriptor africà en ser guardonat amb el Premi Literari Internacional de Dublín, de gran prestigi per l’exhaustiu procés de selecció de les obres guardonades.
Per últim, l’escriptora i activista Chimamanda Ngozi va publicar la seva primera novel·la amb 26 anys. En els últims temps, s’ha convertit en una icona feminista per la seva lluita pels drets de les dones africanes. La xarrada TED que va oferir l’any 2014, “Tothom hauria de ser feminista”, va arribar a tot el món i fins i tot es va acabar convertint en un llibre. Aquesta dedicació ha estat reconeguda amb guardons com el Premi de Ficció Femenina Orange, entre d’altres.
Informació elaborada amb la col·laboració del màster universitari de Periodisme i Comunicació Digital de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
