”És molt trist, però vivim amb el desig que això ens faci millors persones”

En aquests dies tan complexos de confinament he volgut retre homenatge a les persones grans, les més valentes en aquesta situació. Per això, he decidit fer una entrevista a en Miquel i la Maite. A més, la Maite va ser també alumna de Lestonnac L’Ensenyança.

A què jugàveu de petits?

Miquel: De petit, amb bicicletes i camions fets pel meu pare. També sortia amb els amics a jugar a fet i amagar.

Maite: Sobretot amb nines i amb les amigues del col·legi i les veïnes.

Hi ha cap ”gamberrada” que recordeu de la vostra infància?

Miquel: Trucar els timbres dels veïns i desaparèixer.

Maite: Escapar-me del col·legi a l’hora de missa i tornar abans que acabés.

Recordeu a cap professor especialment?

Miquel: Els recordo a tots però no per bons, precisament. Els únics que se salven són el Professor Livio Rubio Bon, el Germà Cecilio i el Germà León.

Maite: No tinc mals records de cap monja, però recordo amb especial afecte la Mare Lluïsa.

Quina classe us agradava més?

Miquel: Religió i geografia.

Maite: Matemàtiques… i amb prou feines.

Què us feia por quan éreu petits?

Miquel: El vent em feia molta por. També la possibilitat d’una guerra.

Maite: La foscor i el patiment dels dies de tempesta, quan per la matinada els nostres pares anaven a treballar.

Teníeu cap sobrenom?

Miquel: Em deien Mirete. Mirete Xumet, Mirete Paracuellos de camisa i d’altres que no recordo.

Maite: Tan sols una monja, que em deia Bara-Bareta.

Quin ha estat el millor moment de la vostra vida?

Miquel: No és el millor, sinó els millors records. No és només un, per sort són diversos. Primer, el dia de les nostres noces, després el naixement de la nostra filla i finalment els naixements dels nostres tres néts.

Maite: El primer petó del meu nuvi i sentir la meva filla dins meu.

Ara que hem reviscut alguns records, ens centrem en l’actualitat i en com esteu vivint tota aquesta situació de confinament provocada per l’expansió de la COVID-19. En primer lloc, què en penseu?

Miquel: És molt trist, però vivim amb el desig que això ens faci millors persones.

Maite: Fa ràbia, per la pèrdua d’éssers estimats. Però sí, amb el propòsit de ser més humans.

Com és el vostre dia a dia ara?

Miquel: Faig diverses activitats i exercici diari. I la veritat és que es fa tolerable.

Maite: La veritat és que m’aixeco més tard. Després faig tasques quotidianes normals i també una mica d’exercici.

A qui trobeu a faltar?

Miquel: Al meu pare, mort en aquests dies… També es troba molt a faltar el contacte físic amb els nostres fills i néts.

Maite: El no poder abraçar els nostres fills i néts es porta malament. També el fet de no poder-los ajudar.

Què és el que us fa sentir més feliços en aquesta quarantena?

Miquel: Les videotrucades diàries als nostres fills i nets.

Maite: Les videotrucades als nostres fills i néts i les carícies virtuals que ens fem.

Quina és l’activitat principal que feu?

Miquel: Anar a comprar i la neteja de casa. Poc més.

Maite: Fer el menjar i els aplaudiments diaris pels nostres herois.

Havíeu viscut cap experiència com aquesta abans?

Miquel: No, mai. I desitjo que no es torni a repetir.

Maite: No. I que mai ho hàgim de tornar a viure.

Ara, acabem l’entrevista rescatant una pregunta que us he fet abans. Què és el que us fa més por?

Miquel: La quantitat de defuncions i les conseqüències socials i econòmiques que vindran a continuació amb aquesta pandèmia.

Maite: La pobresa que generarà l’actual situació.