El Parlament britànic ha de votar aquesta setmana si aprova el pla de Boris Johnson per sortir de la Unió Europea
Aquesta setmana es compleix el termini per aprovar l’Acord de Retirada del Regne Unit com a país membre de la Unió Europea (UE), un procés conegut com a Brexit.
El Brexit va començar amb un referèndum celebrat el 23 de juny del 2016, en el qual el 51,9% de la població britànica va votar a favor de sortir de la UE. Des de llavors hi ha hagut tres primers ministres i incomptables reunions, tant entre els membres del govern com amb les institucions europees.
Després d’anys de negociacions i diverses pròrrogues, sembla que l’actual primer ministre, Boris Johnson, aconseguirà el suport necessari al Parlament Britànic per aprovar l’acord.
La data límit és el 31 de gener del 2020 i, a partir de l’1 de febrer, el Regne Unit ja podria ser considerat un país extern a la Unió Europea.
No obstant, tot i que s’aprovi l’acord, encara s’espera un període de transició fins al 31 de desembre del 2020 per acabar de definir les condicions del tractat de lliure comerç entre el Regne Unit i la Unió Europea.
🇬🇧> Desde 1 de febrero hasta el 31 de diciembre, Reino Unido permanecerá con las estructuras y normas comunitarias de la Unión Europea.
🇬🇧> Durante este plazo buscará cerrar un acuerdo bilateral, ya que su relación futura no está explícita en los términos de salida.#Brexit 👇 pic.twitter.com/3pvcS3hfC1
— Bnomics (@Bnomics_) January 23, 2020
Una cursa d’obstacles
Aconseguir un acord de separació no ha estat fàcil, entre altres coses perquè el Regne Unit forma part de la UE des de 1973.
Durant gairebé 50 anys, els britànics han contribuït al pressupost europeu però també han gaudit dels beneficis de ser un país membre: polítiques comunes en medi ambient i seguretat, condicions especials per negociar en el mercat comú, participació en les decisions de les institucions europees…
Per tot això, la Unió Europea exigeix una compensació econòmica de 45.000 milions d’euros. Aquesta quantitat està prevista en la proposta de Johnson.
#ÚLTIMAHORA Comisión Europea: Reino Unido debe pagar la factura del Brexit incluso en caso de "no acuerdo" #AFP pic.twitter.com/iOhGCIx7PA
— Agence France-Presse (@AFPespanol) June 12, 2019
Una altra de les demandes europees era garantir els drets dels ciutadans europeus que viuen i treballen al Regne Unit. No obstant, els polítics britànics favorables al Brexit reclamaven tenir més control sobre la immigració al país.
Al final, l’acord estableix que tant els europeus al Regne Unit com els britànics que viuen a països de la UE podran conservar el mateix permís de treball i residència.
Finalment, un dels punts del tractat que més ha costat ha estat l’acord comercial i la seva aplicació a la frontera d’Irlanda del Nord.
Amb el Brexit, aquesta frontera passaria de separar dos països membres a ser el límit entre la Unió Europea i un país estranger. Com a conseqüència, les normes per travessar la frontera i comerciar serien més estrictes i això podria provocar tensions i fer ressorgir el conflicte.
Finalment s’ha arribat a una solució intermèdia: Irlanda del Nord (regió del Regne Unit) mantindrà la frontera amb Irlanda segons les regulacions de la UE, però quan els productes vagin d’Irlanda del Nord a la Gran Bretanya haurà de fer controls suplementaris.
El #Brexit y la frontera irlandesa, en #infografía @AFPgraphics #AFP pic.twitter.com/XZAThedAH6
— Agence France-Presse (@AFPespanol) December 8, 2017
Si el Parlament britànic aprova definitivament el pla de Johnson, només quedarà definir els últims detalls de l’acord comercial amb la Unió Europea. El 2021, cinc anys després del referèndum, el Brexit podria ser una realitat.
Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!
