Més de 100 milions de soldats d’una vintena de països es van enfrontar en el pitjor conflicte bèl·lic de la història
La Segona Guerra Mundial (1939-1945) va enfrontar països de tot el món i és considerada encara avui el pitjor conflicte bèl·lic de la història. Més de 100 milions de soldats d’una vintena de països van participar en el conflicte.
Tot i que no hi ha xifres exactes, es calcula que més de 50 milions de persones (militars i civils) hi van morir durant els atacs. A més a més, entre 19 i 28 milions de persones hi van perdre la vida a conseqüència de les malalties i la fam derivades de la guerra.
La 2GM duró más de un lustro y fue la contienda más mortífera de la humanidad con más de 50 millones de víctimas. #AprenderParaNoRepetir pic.twitter.com/WyQ753mCzG
— Francisco Sainz (@Fco_Sainz) September 1, 2017
A diferència de la Primera Guerra Mundial (1914-1919), a la IIGM els escenaris de la batalla es van estendre més enllà d’Europa.
Els Aliats lluitaven per impedir que l’exèrcit alemany envaís tot el continent europeu, incloent-hi el territori de la Unió Soviètica (els alemanys van arribar a les portes de Moscou).
D’altra banda, el Japó va signar un pacte amb Alemanya el 1940 per unir forces. Els japonesos volien ampliar els seus dominis i conquerir part de la Xina i algunes colònies europees a l’Àsia. L’atac del Japó a la base naval de Pearl Harbour (Hawaii) el 1941 va suposar l’entrada dels Estats Units en el conflicte.
8 de diciembre de 1941. Un día después del ataque a Pearl Harbor, el Congreso de EE.UU. aprueba una declaración de guerra contra Japón que implica su entrada en la Segunda Guerra Mundial. pic.twitter.com/CMv6Hycbc7
— El Orden Mundial – EOM (@elOrdenMundial) December 8, 2018
Sota les ordres d’Adolf Hitler, l’exèrcit alemany semblava imparable. El rumb de la guerra va canviar amb la batalla de Stalingrad, entre l’agost del 1942 i el febrer del 1943, quan els alemanys van haver de retirar-se pel fred de l’hivern rus. Més de 2 milions de persones van morir en aquest enfrontament.
Aquesta derrota va ser l’inici del declivi nazi. No obstant això, la guerra no es va acabar a Europa fins l’any 1945 amb l’entrada de l’exèrcit soviètic a Berlín, capital d’Alemanya i del règim nazi.
Les causes de la guerra
L’inici de la IIGM se situa l’1 de setembre del 1939, quan l’exèrcit alemany va envair Polònia. Era el primer atac militar d’Adolf Hitler, llavors president d’Alemanya, que volia estendre el règim nazi per Europa.
Després de la invasió de Polònia, el Regne Unit i França van declarar la guerra a Alemanya. Així i tot, l’exèrcit alemany no va tirar enrere i va desplegar una sèrie de campanyes militars amb les quals va aconseguir conquerir gran part d’Europa.
Situación geopolítica de Europa en 1941. En color gris, la Alemania nazi, sus aliados y países bajo su control.Momentos Antes de la invasión Alemana a la Unión Soviética. pic.twitter.com/zQRsM0Qons
— . (@goodvibes11111) May 28, 2018
L’origen de les hostilitats, però, era molt anterior. Una de les causes de la IIGM va ser la manera com va acabar la Primera Guerra Mundial. Els països vencedors van tenir una actitud de revenja que no afavoria la pau i la reconciliació amb els països vençuts.
A més a més, el Tractat de Versalles imposava dures represàlies contra els alemanys, que havien liderat l’ofensiva: Alemanya va perdre part dels seus territoris, va haver d’entregar totes les armes i pagar una indemnització molt elevada.
A causa d’això, els alemanys van anar acumulant un gran ressentiment contra els altres països. Aquest descontentament va donar ales a Adolf Hitler i les seves idees feixistes.
El costat més fosc de la IIGM
L’Holocaust és una de les conseqüències més greus i tristes de la Segona Guerra Mundial. El règim nazi va dur a terme un genocidi ètnic, polític i religiós a Alemanya i els territoris que conqueria.
Les autoritats alemanyes van perseguir i van tancar a camps de concentració milions de jueus, però també comunistes, gitanos, homosexuals i presoners de guerra. En total, hi van morir 11 milions de persones.
Els avenços tecnològics de la guerra també van tenir un paper determinant a la IIGM. Entre els dos conflictes es va augmentar la potència i l’abast dels projectils, a més de millorar els vehicles de guerra com tancs, submarins, bucs de guerra i, sobretot, avions bombarders per atacar les ciutats enemigues.
Però, sens dubte, el més greu i important dels avenços armamentístics va ser la bomba atòmica. Els Estats Units va desenvolupar aquesta arma durant anys i la va fer servir contra les ciutats japoneses d’Hiroshima i Nagasaki el 6 i 9 d’agost del 1945.
Més de 200.000 persones van morir per l’explosió de les bombes i els posteriors efectes de la radiació. Mai més s’han tornat a utilitzar armes atòmiques en una guerra.
📷: "El bien vence al mal" es un monumento a la paz instalado en nuestra sede de NYC y compuesto por partes de misiles reales.
Esta semana conmemoramos el 74º aniversario de los bombardeos atómicos en Hiroshima y Nagasaki. https://t.co/dpndSlNa3n pic.twitter.com/Rjk5fkUG2d
— Naciones Unidas (@ONU_es) August 9, 2019
Conseqüències de la guerra
El naixement de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va ser una de les conseqüències immediates de la IIGM: un organisme internacional creat per promoure la pau i la cooperació entre països i evitar una altra guerra mundial.
No obstant això, la fi de la IIGM també va ser l’inici d’un altre enfrontament: la Guerra Freda, que durant dècades va enfrontar els Estats Units amb la Unió Soviètica i va dividir el món en dos blocs amb sistemes polítics i econòmics oposats.
Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!
