Piràmides, mesquites, basars, oasis i dunes… el país dels faraons és testimoni de la trobada entre cultures des de fa més de 5.000 anys
L’Orient Mitjà, la regió on es va inventar l’escriptura fa més de 6.000 anys, és un gran bressol de civilitzacions. De totes les societats que es van desenvolupar en aquesta regió durant l’Antiguitat, una de les més famoses i enigmàtiques és l’egípcia.
Faraons, déus i jeroglífics han arribat fins als nostres dies a través de papirs, estàtues, temples i altres construccions mil·lenàries. Les més conegudes són les piràmides: hi ha més de 100 a tot Egipte, encara que les més famoses són les de Guiza, situades al límit entre el desert i la capital, El Caire.
Però el país dels faraons amaga molts altres monuments històrics i paratges naturals: des del Temple d’Abu Simbel, a la frontera amb Sudan, fins a Alexandria, a la costa mediterrània. Però és que a més, Egipte és un país ple de llegendes, oasis i història.
El Caire, una ciutat de contrastos
Més de 20 milions de persones s’amunteguen als carrers del Caire, la ciutat més gran de tot Orient Mitjà. En aquesta urbs gegant, la pols i la contaminació es barregen amb alguns dels monuments més fascinants de la història d’Egipte.
Llocs com Khan el Khalili ens traslladen als orígens medievals de la ciutat. Aquest basar de carrers laberíntics està situat en el cor del barri islàmic, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1979.
https://www.instagram.com/p/Bli2i3slAF-/?utm_source=ig_embed
Prop d’allà es troba la imponent Mesquita d’Alabastre, construïda pel governador otomà Mohammed Alí a principis del segle XIX. Des de la seva ubicació privilegiada a la part més alta de la ciutat es pot observar tot El Caire, una ciutat on es combinen les llums dels vaixells-restaurant del riu Nil, el soroll dels cotxes, l’aroma a tè i el fum del tabac.
Oasis, temples i ciutats mil·lenàries
Més enllà del Caire, Egipte s’estén com un ampli desert de sorra i roca però entre les dunes s’amaguen autèntics paradisos, com els oasis de Siwa i Fayoum.
Seguint el riu Nil cap al sud arribem a la Vall dels Reis, a la ciutat de Luxor: un conjunt de temples que acullen les tombes de més de 60 faraons. Si preferim anar cap al nord arribarem a Alexandria, una ciutat mil·lenària que s’ha nodrit de la trobada de cultures entre grecs, romans, turcs i àrabs.
A la part més a l’est del país, la muntanya Sinaí i les costes del Mar Roig són un autèntic santuari per als amants del senderisme i els esports aquàtics, com el busseig o el windsurf.
Tahrir, la plaça de l’alliberament
De tornada al Caire, la plaça Tahrir és una parada obligatòria per comprendre Egipte. Aquesta enorme plaça -el nom de la qual significa alliberament en àrab- va ser batejada així després del cop d’estat de 1952, quan un grup de militars van enderrocar a la monarquia controlada pel Regne Unit i van instaurar l’actual República Àrab d’Egipte.
Aquesta plaça va tornar a les portades i televisions d’arreu del món l’any 2011, quan milers de persones es van manifestar durant setmanes per protestar contra el president Hosni Mubarak, que havia governat el país des de 1981.
Tahrir es va convertir així en el nucli de les anomenades Primaveres Àrabs, una sèrie de revoltes populars que es van estendre per diversos països d’Orient Mitjà a favor de la democràcia, la llibertat i la justícia.
El 2012 els egipcis van aconseguir celebrar les primeres eleccions quasi-democràtiques de la història del país. Però la inestabilitat social i els interessos militars van conduir a un nou cop d’estat tan sols un any després.
Malgrat ser un règim autoritari, l’actual govern d’Abdel Fattah el-Sisi compta amb un ampli suport internacional, la qual cosa facilita la recuperació econòmica del país.
Els egipcis tornen a viure en un estat de relativa estabilitat i la seguretat ha tornat als carrers, malgrat que no s’han aconseguit les llibertats reivindicades a la plaça Tahrir.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
