Les autoritats xineses controlen el contingut que es comparteix a internet i bloquegen webs i aplicacions estrangeres
La Xina és el país més poblat del planeta i els seus habitants representen una quarta part dels usuaris d’internet de tot el món. Però també és el país amb el sistema de control més exhaustiu.
Les autoritats monitoritzen el contingut que es comparteix a les xarxes del país, també els missatges privats com emails, i bloquegen milers de pàgines web estrangeres amb continguts prohibits.
A més, la policia té autoritat per detenir a les persones que infringeixin les lleis a internet i, per aquest motiu, la Xina és el país amb més internautes detinguts per motius de censura, segons denuncia l’ONG de drets humans Amnistia internacional.
La majoria d’acusacions són per comunicar-se amb grups estrangers, signar peticions online, demandar reformes polítiques i econòmiques i protestar contra la corrupció.
Escut Daurat: vigilància interna massiva
Des de l’arribada d’internet a la Xina el 1994, tant el govern com el Partit Comunista van decidir que era necessari controlar la xarxa per mantenir el control del país.
Amb aquesta finalitat es va engegar el projecte Escut Daurat el 1998. Es tracta d’un sistema de vigilància i censura dissenyat pel Departament de Seguretat Pública en el qual treballen centenars de milers de policies i tècnics informàtics.
A través del projecte Escut Daurat es controlen les pàgines web xineses i qualsevol tipus de comunicació online.
L’objectiu és detectar contingut prohibit: qualsevol informació que contingui idees polítiques contràries al règim o crides a protestes. La policia xinesa pot investigar i fins i tot arrestar a persones que violin les normes sobre informació a internet.
El Gran Tallafocs, la muralla Xinesa d’internet
La part del sistema de vigilància que es dedica al bloqueig de pàgines web estrangeres s’ha denominat el Gran Tallafocs.
Les autoritats limiten l’accés a algunes webs i exigeixen a les companyies estrangeres que s’adaptin a les estrictes lleis del país si no volen ser bloquejades.
Aquest sistema impedeix que des de la Xina es puguin consultar pàgines de mitjans de comunicació, xarxes socials i aplicacions de mòbil molt utilitzades en altres parts del món.
“El Gran Tallafocs bloqueja les pàgines internacionals mentre que Escut Daurat controla el contingut intern a la Xina
Pàgines amb informació tabú a la Xina, sobretot contingut polític i religiós contra el règim, són bloquejades o censurades parcialment, com a passa amb Wikipedia i blogs de WordPress i Blogger.
Altres llocs web prohibits són els que contenen informació sobre el Dalai Lama i el moviment d’independència del Tibet, el govern de Taiwan, grups xinesos subversius, notícies sobre policia xinesa i tortures o sobre llibertat d’expressió.
Un ecosistema de webs i apps
Però el Gran Tallafocs també ha impulsat un mercat intern de webs paral·leles, còpies d’origen xinès per substituir les versions prohibides o limitades.
Per exemple Baidu, el Google xinès; Youku Tudou, semblant a YouTube; Weibo, en comptes de Twitter; i WeChat com a substitut de Facebook. També Tencent i Alibaba, dos gegants de les compres online, que competeixen amb Amazon.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
