45 anys de la Constitució Espanyola

Cada 6 de desembre se celebra el Dia de la Constitució, considerada la llei suprema d'Espanya i ratificada pel poble mitjançant referèndum el 1978

El 6 de desembre se celebra a Espanya el Dia de la Constitució . Tot i que no va entrar en vigor fins al 29 de desembre de 1978 , va ser el dia 6 quan els espanyols la van ratificar mitjançant referèndum . En una votació en què van participar 17 milions de votants , el 91% va respondre “sí” a la pregunta “Aprova el Projecte de Constitució?”.

La Constitució Espanyola és la norma suprema de l'ordenament jurídic espanyol, és a dir, que preval sobre totes les altres lleis . Tots els ciutadans i els poders públics d'Espanya estan subjectes a la Constitució ia partir d'aquesta es desenvolupen la resta de normes. De vegades s'usa com a sinònim l'expressió “ Carta Magna” .

Aquesta norma consta d'un preàmbul i 169 articles distribuïts en deu títols. Alguns dels aspectes més importants que aborda la Constitució inclouen la definició d' Espanya com un Estat social i democràtic de dret , la separació de poders , i la protecció dels drets fonamentals i les llibertats públiques de tots els ciutadans.

L' aprovació de la Constitució de 1978 va ser un esdeveniment molt important per a Espanya, ja que va marcar el final de la dictadura franquista , que havia governat el país des de 1939 fins a la mort de Francisco Franco el 1975. Després de la mort del dictador, es va iniciar un procés de transició cap a la democràcia , i la Constitució va ser un pas crucial en aquest camí.

Per aquesta raó, cada any el país commemora el 6 de desembre amb un festiu nacional , en què les escoles i moltes empreses romanen tancades.

El llegat de la Constitució de 1812

Tot i la seva importància, la del 1978 no va ser la primera Constitució que es va aprovar a Espanya. Una de les més importants és la de 1812 , també coneguda com la “Constitució de Cadis” o “La Pepa” (ja que va ser aprovada el 19 de març, festivitat de Sant Josep). Fou el primer text constitucional de la història d'Espanya.

Aquesta es va aprovar en el marc de la Guerra del Francès (1808-1814) i va ser la resposta del poble a les intencions invasores de Napoleó Bonaparte . Va representar la voluntat del poble espanyol d?establir un sistema polític basat en principis democràtics i de resistir qualsevol intent d?imposar un govern estranger.

Encara que la Constitució de 1812 enllaçava amb les idees més tradicionals de la monarquia , va destacar per incorporar novetats. La sobirania , que fins aleshores havia correspost al Rei , va passar a ser de la Nació . A més, s'hi van incorporar principis com el liberalisme democràtic i la separació de poders. Aquestes idees eren contràries a l'absolutisme que representava el govern de Napoleó.

El text va durar poc a causa de la restauració del rei Ferran VII el 1814 després de la retirada de les forces napoleòniques. Tot i això, la Constitució de Cadis va establir les bases del constitucionalisme espanyol i va deixar un llegat durador.

Després es van aprovar fins a set textos constitucionals: el Estatut Reial de 1834 i la Constitució de 1837 (durant la regència de Maria Cristina), la Constitució de 1845 (durant el regnat d'Isabel II), la Constitució de 1869 , la de 1876 (vigent fins a la dictadura de Primo de Rivera), la de 1931 (durant la República) i finalment la de 1978 .

La Constitució a debat

La Constitució Espanyola sol generar debat i controvèrsia , principalment per la interpretació dels seus articles . Alguns termes i explicacions que apareixen en aquesta norma poden ser amplis, deixant marge perquè hi hagi diferents interpretacions. Per exemple, conceptes com “justícia”, “bé comú” o “seguretat nacional” poden variar segons la perspectiva de la persona que interpreti el text .

A més, la societat canvia amb el temps , i la interpretació de la Constitució també pot canviar en aplicar principis establerts en un context històric diferent de l'actual . En aquest sentit, els avenços tecnològics o els canvis en la manera de pensar de la societat poden influir.

Al llarg de la història democràtica d'Espanya, la majoria dels partits polítics han inclòs als seus programes electorals la intenció de modificar alguns articles del text constitucional . Tot i això, aquest procés és complex, ja que implica la consecució de diversos passos.

Per modificar parts essencials de la Constitució cal l' aprovació per majoria qualificada (la reforma ha de ser recolzada per dos terços de diputats i senadors), la dissolució de les corts (s'han de convocar noves eleccions generals) i un referèndum popular (els ciutadans deuen votar).

Des que es va aprovar el 1978, a la Constitució Espanyola només s'han fet dues reformes . La primera l'any 1992, per regular el vot estranger . La segona el 2011, per donar prioritat al pagament del deute públic als pressupostos i garantir l' equilibri pressupostari . Per fer-nos una idea, a països com Alemanya o Àustria, la Constitució s'ha modificat 62 i 55 vegades, respectivament.

Treballar l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per als subscriptors. Descobreix l'activitat que et proposem avui!