Cada 19 d'octubre es commemora el Dia mundial contra el càncer de mama per sensibilitzar la població sobre aquesta malaltia
El 2020, es van detectar més de 2,3 milions de casos afectats pel càncer de mama, segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquesta malaltia, que afecta principalment les dones, és un dels tumors malignes més freqüents.
Aquest tipus de càncer es produeix quan les cèl·lules que estan al si (o mama) experimenten canvis al seu ADN i comencen a créixer de forma descontrolada. Aquestes cèl·lules “anormals” es van dividint i acumulant fins a formar el que es coneix com a tumor.
El càncer de mama és perillós perquè, si no es detecta i tracta a temps, es pot estendre a altres parts del cos (és el que es coneix com a metàstasi). Això pot causar greus problemes de salut i, en alguns casos, la mort de la persona. Per això, és molt important detectar el càncer en etapes primerenques.
¡Octubre es el mes de sensibilización sobre el #cáncerdemama!
— OPS/OMS (@opsoms) October 11, 2023
Cuando el cáncer de mama es detectado temprano, el tratamiento puede ser altamente efectivo.
Conoce más: https://t.co/zd7dssWqcy pic.twitter.com/7ro7xjvhKc
Quan parlem de detecció precoç o primerenca ens referim a identificar el càncer com més aviat millor, és a dir, en les seves etapes inicials o en un moment en què la malaltia és present però encara no ha causat dany greu. Per això, les dones han de realitzar-se autoexàmens de mames i sotmetre's a mamografies periòdiques (una mena de radiografia al pit).
Alguns símptomes comuns del càncer de mama inclouen la presència d'un bony o massa a la mama, canvis en la seva mida o forma, secreció del mugró, envermelliment o inflor de la pell, i dolor a la mama.
Cada 19 d'octubre es commemora el Dia mundial contra el càncer de mama per sensibilitzar la població, fent especial èmfasi en la importància de la detecció precoç per tractar la malaltia.
Desigualtats al món
Les desigualtats en la investigació, la detecció i el tractament del càncer de mama entre països d'alts i baixos ingressos són un problema significatiu a l'atenció mèdica global.
Als països de baixos ingressos, les dones solen tenir menys accés a programes de detecció primerenca, com mamografies i exàmens clínics de pit. Això significa que la malaltia es diagnostica en etapes més avançades, cosa que redueix les possibilitats d'èxit en el tractament.
El tractament del càncer de mama depèn de cada pacient i de l'estat en què es trobe la malaltia. Però normalment pot incloure cirurgia per extirpar el tumor, la radioteràpia, la quimioteràpia (medicaments que s'administren via intravenosa) i la teràpia endocrina (dirigida a les hormones).
La supervivencia del cáncer de mama es del 50% o menos en muchos países de ingresos bajos y medios, y superior al 90% para quienes pueden recibir la mejor atención en los países de ingresos altos. @WHO lanza una iniciativa para acabar con esta desigualdad https://t.co/GpL3tgpFvG
— Noticias ONU (@NoticiasONU) February 3, 2023
A més, els països d’ingressos baixos sovint tenen sistemes d'atenció mèdica menys desenvolupats i menys recursos disponibles. Això fa que no tinguin tants diners per posar en marxa línies de recerca per a la detecció i el tractament de la malaltia.
Tota aquesta situació es reflecteix directament als pacients: segons dades de l'OMS, als països més desenvolupats la supervivència al càncer de mama és superior al 90%, mentre que en altres llocs amb menys ingressos el percentatge no supera el 50%.
La importància de la investigació
Com en totes les malalties, la investigació al càncer compleix una funció primordial. Gràcies al paper de la ciència, es poden desenvolupar tractaments més efectius i menys invasius (això vol dir atacar directament les cèl·lules canceroses sense malmetre gaire les cèl·lules que estan sanes).
La investigació també permet millorar les tècniques de detecció, com mamografies i anàlisi de sang. Això és clau perquè augmenta les possibilitats de detectar la malaltia aviat, quan les opcions de tractament per curar els pacients solen ser més efectives.
Però el paper de la ciència no només és important abans i durant el càncer, sinó també després. Alguns investigadors s'enfoquen a millorar la qualitat de vida de les persones que han sobreviscut al càncer. Per exemple, mitjançant el tractament d'efectes secundaris com la fatiga o els problemes emocionals.
Per tot això, és molt important que la investigació científica compti amb el suficient finançament i els suficients recursos tant econòmics com humans.
