El feminisme convida a repensar l’economia perquè es posi al servei de la vida humana i del planeta en lloc de centrar-se només en la cerca de beneficis
Per Carmen Castro-García, doctora en Economia
El concepte de l’economia convencional es queda curt quan pensem com és el dia a dia de gran part de la humanitat.
El primer que ens sol venir al cap quan es parla d’economia són paraules com ara diners, mercats, empreses, ocupació, prima de risc, bancs, deute o PIB. I això influeix en com se sol entendre la disciplina: com si s’ocupés només de les activitats i relacions que s’estableixen i s’intercanvien a canvi de diners. Però aquesta és una idea incompleta i una mica tramposa, ja que omet activitats i relacions fonamentals per a la continuïtat de les nostres vides, la dels éssers humans i del planeta.
L’economia convencional té biaixos. Un dels més evidents deriva de la idea de subjecte estàndard que utilitza: home, blanc, burgès, heterosexual, sa, amb plena funcionalitat, en edat mitjana productiva, urbà i amb ingressos mitjans. Aquesta idea deixa fora més de la meitat de la població, les dones, així com la part d’homes que no encaixen en aquest estereotip. El mateix biais es reprodueix després a les anàlisis econòmiques.
Una altra economia
Per veure més enllà del que compta l’economia convencional cal canviar la mirada i la manera com analitzem la realitat. Així és com es posa en relleu que hi ha una altra economia, invisibilitzada, que s’encarrega d’altres coses: preparar aliments, de cuinar, de netejar, de cultivar l’hort, de parir, de cuidar, de remenar la roba, de donar alè i suport afectiu, d’acompanyar emocionalment en les diferents etapes de la vida i amb especial intensitat en els moments de més fragilitat i dependència, de facilitar temps, tranquil·litat i cures a qui s’enfronta a un període de transició a la seva vida, a qui ha de gestionar la pèrdua d’un ésser estimat, preparar-ne les oposicions, escriure un llibre i un llarguíssim etcètera.
Totes aquestes activitats contribueixen al benestar i la prosperitat, encara que no s’intercanvien per diners ni apareixen a les estadístiques de la producció de béns i serveis. Són les dones fonamentalment les que realitzen aquestes altres activitats, majoritàriament dins de les llars i de manera no remunerada. Passa a totes les parts del món i conformen aquesta altra economia que queda oculta a les estadístiques oficials, encara que sigui essencial.
L’existència d’aquesta doble economia s’identifica, per exemple, a través de la imatge d’un iceberg: a la part visible d’aquest hi estarien els processos del sistema capitalista, el mercat i la producció (economia productiva), mentre que les tasques reproductives i de cura dels éssers vius que sostenen l’economia anomenada productiva, queden a la part submergida, ocultes de la superfície.
El fet que el treball realitzat des de les llars hagi estat omès en les anàlisis de l’economia convencional empeny moltes autores i economistes a insistir en la necessitat de comptar, comptabilitzar i reconèixer l’aportació de les dones a la creació de valor, benestar i prosperitat per a la convivència humana. La invisibilitat del treball no remunerat i del volum del que es produeix i s’intercanvia com a prestació de serveis, dins de les llars i fora de l’esfera mercantil, impedeix el coneixement i una millor comprensió de les relacions econòmiques en general i de com es construeixen les desigualtats de posició i oportunitats entre dones i hòmens.
Redefinir l’economia
Per això és important aplicar la lent violeta: descobrir aquesta altra economia i redefinir el seu objecte mateix, passant de la recerca del benefici a la provisió i el benestar a través de dos eixos:
1) com es cobriran les necessitats de les persones (materials, emocionals i espirituals).
2) la igualtat i equitat com a criteri de justícia del repartiment de recursos, oportunitats i resultats o beneficis.
És a dir, integrant allò que realment importa per sostenir la vida i no només aquelles activitats que fem a canvi de diners o d’un salari al mercat. En aquest procés les preguntes també canvien en la seva forma i ordre: quines són les necessitats que cal satisfer per a totes les persones? Quines són les produccions necessàries? Quines són les feines socialment necessàries per aconseguir satisfer aquestes necessitats? i qui s’encarrega de fer aquestes feines i a canvi de què?
Quan l’anàlisi econòmica es realitza des d’altres mirades alternatives, com la feminista, la finalitat de l’economia es transforma per fer-se càrrec de la vida, de reforçar i cuidar la manera com ens relacionem amb altres éssers vius i amb el planeta en conjunt.
Això posa en qüestió que sigui possible mantenir un creixement econòmic continu, encara que sigui explotant i expropiant capacitats humanes, capacitats reproductives i la vida mateixa del planeta, sense considerar quin efecte pot tenir sobre les necessitats humanes i del planeta.
Les cures: una necessitat social
L’economia feminista sorgeix com a corrent crític al pensament econòmic convencional i aporta alternatives per propiciar la transformació social, a través de la plena participació i decisió de les dones en tots els àmbits, així com una proposta política per a la societat en conjunt.
La incorporació de la igualtat com a principi ètico-polític i l’èxit col·lectiu d’una vida plena són ingredients clau d’aquestes propostes; entre elles és important destacar la consideració de les cures com una necessitat social.
Tota societat ofereix i requereix cura. La clau és com els atenem i qui s’encarrega de proveir-los. Com decidim organitzar-los ve determinat pels valors assentats socialment, per qui s’espera que exerceixi aquestes activitats, dones i/o homes i com afecta el repartiment de papers al funcionament econòmic.
El tradicional repartiment d’expectatives i papers assignats a homes i dones provoca un desequilibri tant en la càrrega de treball com en el valor desigual de les habilitats i treballs realitzats. En el repartiment tradicional de papers les dones han assumit la responsabilitat de fer-se càrrec de les cures (majorment no remunerades), per la qual cosa, la societat en conjunt té un deute històric amb les dones. Un indicador de gran utilitat és la bretxa de cures, determinant de les altres bretxes existents per qüestió de gènere (ocupació, salari, llocs directius, participació política, etc.) que mesuren la desigual posició de les dones en comparació amb l’altra part de la població.
