El Parlament iranià aprova l'aplicació d'una nova llei que endureix les penes per no portar el hijab o vel islàmic
El Parlament de l'Iran ha aprovat un nou projecte de llei que endureix el càstig contra les dones i les nenes que violin el codi de vestimenta, que les obliga a fer servir el hijab o vel islàmic en públic. La idea és que aquesta s'apliqui durant un període de prova de tres anys a tot el país.
Entre els càstigs proposats per a aquelles dones que apareguin sense vel, el Parlament proposa multes de fins a 2.000 dòlars, penes de presó fins a cinc anys, la confiscació d'automòbils, la prohibició de conduir, deduccions de salari o la prohibició d'accedir a serveis bancaris.
La norma ha estat aprovada amb 152 vots a favor, 34 en contra i set abstencions, encara que no serà aplicable immediatament. La llei ha de ser ratificada pel Consell dels Guardians, un organisme compost per juristes i clergues encarregat de revisar la legislació. El Consell té capacitat de veto, és a dir, pot bloquejar qualsevol resolució.
La legislació vol posar fi a la pràctica de no utilitzar vel que moltes dones iranianes han adoptat en els darrers mesos. Aquesta forma de desobediència civil va sorgir arran de la mort de Mahsa Amini, una jove de 22 anys, el setembre del 2022.
Amini va ser detinguda per la “policia de la moral” perquè portava el hijab mal col·locat i, tres dies després, va morir a l'hospital per les agressions sofertes durant la detenció. La notícia va encendre una espurna entre la població iraniana i va començar l'anomenada “revolució del vel”.
La “revolució del vel” a l’Iran 🇮🇷 va més enllà de la protesta per la mort de #MashaAmini. Els manifestants, sobretot gent jove, reclamen més #democràcia i el reconeixement dels drets de les #dones. ✊ El seu lema és “dones, vida i llibertat”. 👇https://t.co/wnwf0PLow9
— Junior Report CAT (@JuniorReportCAT) October 13, 2022
La llei proposada pel Parlament iranià també castigarà dones i nenes que mostrin lliurement alguna part del seu cos tant a espais públics com a xarxes socials. Així, es prohibeix l'ús de pantalons curts i samarretes de mànigues curtes, entre d'altres.
Un grup d'experts de les Nacions Unides (ONU) denuncia que la nova mesura viola els drets fonamentals i considera que l'Iran està governant mitjançant una discriminació sistemàtica que està forçant milers de dones i nenes iranians a una submissió total.
Su nombre era #MahsaAmini.
— Parlamento Europeo en España (@Europarl_ES) September 16, 2023
Su asesinato hace un año inició el movimiento #WomenLifeFreedom que está haciendo historia.
El Parlamento se enorgullece de estar junto a las valientes mujeres y hombres que luchan por la igualdad, dignidad y libertad en Irán. @EP_President pic.twitter.com/bK5atu9TZ5
Revolució del vel a Iran
La notícia del Parlament iranià arriba just quatre dies després del primer aniversari de la mort de Mahsa Amini. La noia de 22 anys va ser detinguda a Teheran per portar mal posat el vel islàmic i va morir per les agressions i tortures sofertes mentre estava sota custòdia policial.
Després de morir, van començar una sèrie de protestes contra el règim islàmic de l'Iran que es van estendre per tot el país. Milers de persones van sortir al carrer per reclamar més drets i llibertats, desenes de dones van cremar els vels i centenars d'estudiants es van manifestar a universitats i escoles.
Els manifestants van haver de fer front a la violenta repressió de les autoritats. Segons les darreres dades de les agències d'informació iranianes i ONG de drets humans, durant les protestes van morir 500 persones, unes 22.000 van ser detingudes i set manifestants van ser executats.
#Iran 🇮🇷 no és l'únic país que segueix aplicant la pena de mort. El 2022, hi va haver un increment del 53% en les execucions al món, segons @AmnistiaCAT. Hi ha avenços en l'abolició de la pena de mort?https://t.co/jgM8abkIM3
— Junior Report CAT (@JuniorReportCAT) May 22, 2023
La freqüència i el nombre de mobilitzacions ha disminuït notablement, especialment per les mesures que ha anat introduint el govern iranià. A l'abril va anunciar que tancaran les escoles a les alumnes que no es cobreixin el cap. A més, es van col·locar càmeres de seguretat en diversos punts del país per vigilar les dones i comprovar-ne la indumentària.
Tot i l'estricte control del govern, algunes dones del país s'atreveixen a sortir al carrer amb els cabells deixats anar en símbol de protesta.
El hijab a Iran
A Iran, l'obligatorietat del vel o hijab és una part integral de les regulacions de vestimenta i conducta pública imposades pel govern. Aquest és obligatori per a totes les dones i nenes més grans de 7 anys, tant a les ciutadanes iranianes com a les estrangeres que visiten el país.
Aquesta norma existeix a Iran des de la Revolució Islàmica de 1979, un esdeveniment històric que va suposar un retrocés per a les dones. El nou règim religiós va imposar els valors més estrictes de l'Alcorà i va retallar els drets de les dones, que de sobte necessitaven el permís del pare o marit per poder sortir del país, per exemple.
El govern va aprovar normes estrictes sobre com s'havien de vestir les dones i va establir l'obligatorietat del vel. El càstig per deixar-se veure amb el cap al descobert en públic pot ser de detenció, pena de presó, multa o fuetades, segons denuncia l'organització Amnistia Internacional.
L'#Iran 🇮🇷 funciona com una #teocràcia: un sistema polític controlat per un líder religiós. Qui és Ali Khamenei, el líder suprem del país? Quins poders tenen els #aiatol·làs? Quins valors imposen a la població iraniana i com afecten a les dones? https://t.co/XiginSyOLS
— Junior Report CAT (@JuniorReportCAT) December 7, 2022
Les autoritats iranianes argumenten que l'ús del vel és essencial per preservar la “modèstia i moralitat” a la societat. Alhora, grups de dones han lluitat per reformes en aquesta vestimenta obligatòria, defensant que hauria de ser una elecció personal en lloc d'una imposició governamental.
