El sisme, d'una magnitud de 6,8, ha deixat centenars de construccions destruïdes, més de 2.600 morts i com a mínim 2.500 ferits
La nit del divendres 8 al dissabte 9 de setembre, un terratrèmol de magnitud 6,8 va sacsejar el Marroc. L'epicentre del sisme s'ha localitzat a la localitat d'Ighil, a uns 60 quilòmetres al sud-oest de Marràqueix. Després d'un primer terratrèmol a les 23.11 (hora local), es van produir diverses rèpliques.
La forta tremolor va provocar l'esfondrament de centenars d'edificis i milers de persones van quedar atrapades entre la runa. Les autoritats van mobilitzar les forces de seguretat i protecció civil per les localitats afectades per auxiliar les víctimes i avaluar els danys.
El sisme ha deixat més de 2.680 morts i almenys 2.500 ferits fins ara, encara que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que més de 300.000 persones a Marràqueix i els seus voltants estan afectades. Amb edificis derruïts i carreteres tallades, les poblacions més afectades ja pateixen dificultats per aconseguir aliments.
Es tracta del terratrèmol més fort que s'ha produït al país a l'últim segle. El 1960, un sisme de magnitud 5,9 va provocar la mort de 12.000 persones. El 2004, prop de la costa del Marroc, un altre amb magnitud 6,4 va sacsejar el país; en aquest cas, el nombre de víctimes mortals va ser menor (no va superar les 600 persones).
El Marroc es troba entre les plaques euroasiàtica i africana, per això és un país que està exposat a molta activitat sísmica. La interacció i el moviment d'aquestes plaques tectòniques poden generar tensions i deformacions a l'escorça terrestre, cosa que finalment pot desencadenar terratrèmols.
Falla de l'Atles
El terratrèmol del Marroc s'ha produït a la Falla de l'Atles, una important estructura geològica ubicada a la zona sud del país. L'energia acumulada en aquesta falla va generar una fractura d'uns 25 quilòmetres de llargada per 20 quilòmetres d'amplada, segons el Servei Geològic dels Estats Units.
El fet que el sisme hagi passat en aquesta zona en concret ha sorprès els geòlegs. Segons el mapa de risc sísmic, que assenyala quins llocs són més propensos a patir terratrèmols, la falla de l’Atles no es considerava una zona particularment perillosa en aquest sentit.
Aquest mapa es basa en l'historial de terratrèmols dels diferents països. És a dir, marca amb més risc aquelles zones que ja han patit algun sisme amb anterioritat. Al Marroc, la zona nord del país ha estat històricament més propensa a patir terratrèmols, ja que es troba entre dues plaques tectòniques: euroasiàtica i africana.
Per aquesta raó, si el país havia de patir un nou terratrèmol, els experts esperaven que passés al nord, on la sismicitat és més gran. Tot i això, no ha estat així: el sisme s'ha registrat a uns 500 quilòmetres al sud del límit entre les dues plaques tectòniques.
Això explicaria perquè el terratrèmol ha agafat per sorpresa no només la comunitat científica, sinó també les autoritats i la pròpia ciutadania marroquina. A la zona on ha passat el sisme, les construccions no estan preparades per a aquest tipus d'incidents (moltes cases estan construïdes amb materials com la tova).
El moviment de la Terra
Per entendre com es produeix un terratrèmol, cal comprendre com funcionen les plaques tectòniques. Aquestes són com a peces d'un trencaclosques que encaixen per formar la superfície de la Terra. La litosfera es divideix en diverses plaques, que es desplacen lentament a causa de l’activitat geològica a la Terra.
El desplaçament de les plaques fa que hi hagi fricció entre elles, un procés que a poc a poc acumula energia a l'escorça terrestre. Quan l'energia acumulada és molt gran, les roques que envolten la placa es trenquen. Aquest alliberament sobtat d'energia és el que experimentem com un terratrèmol.
Els terratrèmols generen ones sísmiques que es propaguen a través de la Terra, creant moviments i vibracions a la superfície terrestre. Els edificis, ponts i altres construccions es poden veure afectats per aquestes sacsejades, cosa que sovint provoca danys materials i, en casos extrems, pèrdues humanes.
Després d'un terratrèmol, poden passar rèpliques més petites a causa del canvi en la tensió a l'escorça terrestre. Aquestes poden continuar durant dies, setmanes o fins i tot mesos després de lesdeveniment principal.
Per mesurar la intensitat dels terratrèmols es fa servir la magnitud MW o magnitud de moment sísmic. Aquesta quantifica en un únic número la quantitat d’energia alliberada pel sisme en qüestió.