El grup de pop-rock català va tocar el passat 25 de març al complex cultural de la capital osonenca
El grup Obeses va trionfar en el seu darrer concert a l’Atlàntida de Vic. Aquest concert, que va tenir lloc el passat 25 de març, era per presentar el nou disc anomenat L’ai al cor. No obstant això, no van presentar cap cançó d’aquest nou disc, ja que encara estan ultimant detalls. Més aviat va ser un retorn, per dir que tornaven més forts i amb més il·lusió que mai.
“Molt bon vespre estimadíssims espero que en gaudiu moltíssim som-hi, una mica de canya” . Aquestes van ser les primeres paraules de la nit, pronunciades pel cantant tonenc, Arnau Tordera.
El teclista va ser el primer en saltar a l’escenari. Ho va fer amb una entrada per la part esquerra. Uns segons després va ser el torn del cantant, que ho va fer per la banda oposada i que ja va aparèixer cantant la primera cançó. Acte seguit, es van encendre els llums i es va veure el bateria interpretant la mateixa cançó que el cantant. Finalment, va ser el torn del guitarrista.
La primera cançó que van tocar va ser Invasió Terrícola, que forma part del disc Fills de les estrelles. Després, van continuar amb èxits com El monstre de l’armari o Mà amiga.
La següent cançó va ser una de les seves publicacions més conegudes, Bricoheroes, on el públic va començar a viure de veritat l’essència d’Obeses.
Van seguir amb més èxits com La dotzena campanada, Fills de la mateixa mare o Com la sal al mar. Tanmateix, van presentar Escolten les pigues amb un format força diferent.
Un parell de cançons després van recordar la Ramona, una dona que havia tocat amb ells en una col·laboració amb l’escola de música de Vic i que va morir fa uns anys. Li van dedicar la cançó El Nostre Temps.
Després de l’emotiu “retrobament” amb la Ramona, van cantar Cafè, Copa i Puro. El públic va aclamar i cantar amb ells, i fins i tot l’Arnau Tordera va assenyalar al públic amb el micròfon, i els va fer cantar. Van continuar amb cançons com Perdona’m, Pa amb Tomàquet, Botifarra amb Seques i Un món de bojos.
Després van sortir de l’escenari, però la gent sabia que tornarien. I així ho van fer… van tornar-hi saltant i corrent per cantar la cançó que motivaria al públic per sempre, Ens en sortirem. La gent es va posar contenta amb aquesta cançó, amb el seu argot motivador.
Finalment, van tocar L’Ombra Sols Fuig en la Nit, i ja per acabar va sonar el seu “himne”, Ens hem alçat. Per acomiadar-se del públic es van estirar dalt de l’escnari i es van fer la foto de la nit.
Els fans d’Obeses
Els fans, o més ben dit, els “herois” d’Obeses, cantaven i aplaudien al ritme de les cançons. Des de bon començament, els músics mostraven afecte i familiaritat als seus fans, els quals responien molt animats, cantant i saltant encara més. La sala es va omplir de gent cada cop més feliç amb el retorn d’aquest grup, que va fer d’aquell vespre una experiència única i inoblidable pels seguidors d’aquests roquers.
Expectatives del públic abans i després del concert
Hi havia molts espectadors, la majoria ja seguien el grup d’Obeses des de feia temps i esperaven ansiosos el seu retorn.
El públic va estar molt content i entusiasmat des del principi. En línies generals, tots esperaven que fos un concert de molta qualitat. I així va ser, els músics van sorprendre amb un gran espectacle i tothom en va sortir molt satisfet.
“M’ho he passat molt bé, feia molt de temps que no els veiem ha estat tot un retrobament”.
Aquestes van ser algunes de les paraules del públic a la sortida del concert. El públic afirma que el concert va ser un èxit i que totes les cançons van ser molt ben rebudes.
Un “heroi disfressat de Minnie
Al concert s’hi va desplaçar un personatge disfressat de Minnie Mouse. Ho tenia clar, les seves expectatives per aquella nit era que s’ho passaria d’allò més bé. I així va ser. Tanmateix, va explicar que va descobrir el grup fa uns deu anys, moment en què només havien tret un CD. De fet, la cançó Pa amb tomàquet va ser clau perquè aquest ésser humà disfressat de personatge de Disney comencés a seguir el grup de pop-rock català.
“Jo tinc una relació d’amor amb L’ombra sols fuig en la nit. També és la cançó que em va fer enganxar totalment al grup. Des d’aquest moment el meu amor va explotar i ara és infinit”
