50 anys després, Grease continua sent un èxit
Per: Alexandra Liria, Àlex Gallego, Mariona Roset, Unai Hernandez, Pablo de la Fuente, Neus Puertas i Lucía Foncea
Grease és un espectacle representat al teatre Tívoli. Aquest musical està dirigit per David Serrano i interpretat principalment per Toni Viñals (Vince Fontaine), Quique González (Danny Zucko), Mia Lardner (Sandy Olsson), Isabel Pera (Rizzo) i Jan Buxaderas (Kenickie). El muntatge del Tívoli és una nova posada en escena de l’obra de teatre (1971), que es va estrenar abans que la pel·lícula, (1978).
Grease tracta d’un noi anomenat Danny que a les vacances d’estiu s’enamora de la Sandy. Quan s’acaba l’estiu i comença l’institut se n’adonen que estan a la mateixa acadèmia. Junts i amb els seus amics viuen històries còmiques i romàntiques.
Els actors han fet una gran feina a l’hora d’interpretar el seu paper. Tots es ficaven a la pell del seu personatge i, tot i que és difícil, aconseguien treure un somriure al públic. Nosaltres creiem que la Isabel Pera (Rizzo) té una veu molt maca i potent. En Quique González (Danny) feia molta gràcia. En Toni Viñals (Vince Fontaine) va fer un número espectacular ell sol interpretant un àngel de la guarda. La Mia Lardner (Sandy) té una veu molt dolça i bonica. La resta d’actors també canten molt bé.
L’escenografia ha estat molt treballada i molt ben feta. La nostra escenografia preferida és una que surt a vàries escenes d’una hamburgueseria en la qual hi ha una cinta que fa girar les hamburgueses. A més l’escenari era giratori i feia un efecte espectacular.
El tema del so ens ha semblat molt ben adequat a l’espai, ja que se sentia molt bé des de tots els punts del teatre. L’única cosa, tot i que sabem que no passa habitualment, és que a un dels actors en un moment no li funcionava el micròfon. Tota la resta, genial.
Hem trobat que les coreografies han estat fascinants, que tots els actors anaven molt coordinats i, a més, no eren coreografies fàcils, eren complexes i difícils. Tot un repte pels actors.
Nosaltres creiem que la il·luminació ha estat molt encertada, cada escena tenia la il·luminació adequada i molt bonica. Des de les butaques s’apreciava tot amb molta claredat.
La caracterització ha estat molt ben adaptada a l’època i a cada personatge ja que tot i que tothom té un estil semblant, cada personatge té la seva caracterització. Des de les butaques es veia perfecte.
L’única cosa que no ens sembla bé és que l’obra és molt masclista. Tot i que en aquesta representació la cosa ha millorat, l’obra original es tan masclista com la pel·lícula. Ens sembla que és masclista perquè la Sandy ha de canviar completament per a què els nois l’acceptin com a nòvia d’en Danny.
En resum, ens ha semblat una obra fantàstica, tot i que la recomanem a partir dels nou o deu anys, ja que pot haver-hi moments una mica complexos i difícils d’entendre.
