Un fragment d’os de 1,45 milions d’anys trobat al nord de Kenya evidencia que els nostres ancestres menjaven carn humana
Un estudi recent publicat a Scientific Reports afirma que un fragment d’os de la cama d’1,45 milions d’anys d’antiguitat, trobat al nord de Kenya fa 53 anys, proporciona evidències de canibalisme als nostres ancestres humans.
El fragment, que va ser descobert fa 53 anys i que tenia poca documentació, presenta 11 marques fines consistents amb marques fetes per eines de pedra.
L’anàlisi de les marques suggereix que la carn va ser arrencada de l’os, fet que porta a la conclusió que va existir el canibalisme.
La paleoantropòloga Briana Pobiner, autora principal de l’estudi, sosté que les marques a l’os suggereixen que els nostres avantpassats probablement es menjaven entre si per sobreviure, més vegades del que es creia fins ara.
Aquesta conclusió, però, genera alguna controvèrsia. Alguns experts argumenten que l’evidència no n’hi ha prou per demostrar definitivament el canibalisme, ja que no hi ha proves que la carn hagi estat realment consumida.
Els científics debaten si altres explicacions també podrien ser vàlides, com ara marques de caça o accidents.
El debat sobre el canibalisme a la prehistòria ha estat objecte de discussió al món acadèmic durant més d’un segle, i les evidències i conclusions han estat qüestionades i revisades constantment.
Els crítics de l’estudi recent argumenten que cal més context arqueològic i evidència per arribar a conclusions precises sobre les pràctiques canibalístiques passades.
Els paleoantropòlegs advoquen per elevar els estàndards d’evidència i erudició per evitar interpretacions precipitades o sensacionalistes sobre el canibalisme a la prehistòria.
Proves de canibalisme a Espanya
Els arqueòlegs han trobat evidència de pràctiques canibalístiques al llinatge humà que es remunta almenys fins a 800.000 anys enrere. Una de les primeres proves es va trobar a Espanya, en concret, a la cova de la Gran Dolina, a la serra d’Atapuerca.
En aquesta cova es van descobrir restes esquarterades de bisó, ovella i cérvol, juntament amb almenys 11 individus humans, tots ells nens o adolescents, que mostraven signes de canibalisme.
A més de talls i mossegades als ossos, les proves suggereixen que els residents de la cova, pertanyents a l’espècie Homo antecessor, també es menjaven els cervells de les seves víctimes.
Les restes humanes es van trobar en capes que abasten aproximadament 100.000 anys a la cova de la Gran Dolina, cosa que indica que el canibalisme podria haver estat una pràctica regular en aquesta comunitat.
Canibalisme entre els neandertals
Alguns científics asseguren que els neandertals eren practicants de canibalisme, encara que no hi ha una evidència definitiva que suggereixi que fossin caníbals de forma generalitzada. De fet, alguns investigadors suggereixen que el canibalisme podria haver estat una font de nutrició important en èpoques de supervivència.
Els neandertals van ser una espècie d’homínids que van viure a Europa i parts d’Àsia fa aproximadament entre 400.000 i 40.000 anys enrere. Aquesta espècie va conviure i va aparèixer amb els humans durant milers d’anys.
En el seu cas, únicament s’han trobat algunes restes òssies que mostren signes d’haver estat manipulades després de la mort, si bé això no necessàriament indica canibalisme.
Els crítics amb aquesta teoria indiquen que hi pot haver diverses raons per a la manipulació de restes, com a pràctiques funeràries o rituals, en lloc de ser evidència de canibalisme. En alguns llocs arqueològics, s’han trobat indicis que suggereixen que els neandertals podrien haver consumit ocasionalment la carn d’altres neandertals. No obstant això, la freqüència i el propòsit d’aquests esdeveniments segueixen sent temes de debat entre els investigadors, i la idea que els neandertals van ser caníbals a gran escala no està recolzada per proves concloents.
