La ciutat de Pamplona celebra cada any entre el 6 i el 14 de juliol la seva festa tradicional
Arrenquen les Festes de San Fermín a Pamplona. Aquesta celebració tradicional té lloc cada any del 6 al 14 de juliol i és una de les festivitats més populars a Espanya. Actualment, els sanfermines són considerats una Festa d’Interès Turístic Internacional que atrau milers de persones de tot el món.
La festa comença amb el chupinazo, que és el tret d’un coet que es llança des del balcó de l’Ajuntament. Aquest acte es fa a les 12 del matí del 6 de juliol i marca l’inici dels sanfermines. El chupinazo és un costum relativament modern que data del 1941, encara que les Festes de San Fermín tenen centenars d’anys d’història.
Ver esta publicación en Instagram
Una publicación compartida por Pamplona – Iruña Turismo (@visit_pamplona)
Es creu que els sanfermines tenen els seus orígens a l’edat mitjana i en un primer moment era una celebració religiosa dedicada a San Fermín, el sant patró de la ciutat de Pamplona. No obstant això, des del 1950 i de manera gradual, els sanfermines han anat perdent el seu component religiós.
L’esdeveniment més emblemàtic i popular de les Festes de San Fermín és l’encierro, coneguda com “la carrera dels toros”. Cada dia a les 8 del matí, sis bous són alliberats als carrers de Pamplona i corren al costat dels participants, coneguts com a mozos, fins arribar a la plaça de toros.
Ver esta publicación en Instagram
Una publicación compartida por SanferminesPamplona (@sanferminespamplona)
En aquestes festes també són molt populars les peñas, que fan referència als grups d’amics que es reuneixen per celebrar i gaudir junts de San Fermín. Les penyes organitzen menjars i activitats durant tot el període de les festes.
El debat dels toros
En els darrers anys, les Festes de San Fermín han estat objecte de controvèrsia a causa de la participació dels toros en les diferents activitats. La població s’ha dividit entre aquells que defensen els tancaments i la utilització de bous per a la festa, i aquells que creuen que això és una forma de maltractar l’animal.
Els defensors de les curses de braus i els encierros argumenten que aquestes tradicions formen part del patrimoni cultural i artístic d’Espanya. A més, creuen que les curses de bous són el gran emblema d’aquesta festivitat i la part que més interessa als turistes tant nacionals com a internacionals.
D’altra banda, hi ha aquells que argumenten que aquestes pràctiques són cruels i constitueixen una forma de maltractament animal. Aquestes persones sostenen que els bous pateixen estrès, dolor i violència durant els tancaments i que això no es pot justificar en nom d’una tradició.
Aquest debat ha portat a mobilitzacions i protestes contra els toros a San Fermín amb l’objectiu d’eliminar aquesta pràctica. No obstant això, avui dia els tancaments continuen sent l’esdeveniment més conegut d’aquestes festes i lescarreres són televisades cada dia a les principals cadenes espanyoles.
Tot i així, és important recordar que les Festes de San Fermín no són només els bous. Durant aquesta setmana es fan multitud d’activitats i esdeveniments per a tot tipus de públic. Desfilades, música, balls folklòrics, concerts, competicions esportives… Tot això contribueix a crear una atmosfera de festivitat a la ciutat.
Ver esta publicación en Instagram
Una publicación compartida por Pamplona – Iruña Turismo (@visit_pamplona)
Vermell i blanc al vestidor
Durant les festes de San Fermín, els carrers de Pamplona es tenyeixen de vermell i blanc, que són els dos colors principals que representen i marquen aquesta tradició. Aquesta combinació blanc-i-vermella s’ha convertit en un senyal d‘identitat de la ciutat el mes de juliol.
El color blanc és present al vestit típic, que està compost d’una camisa i uns pantalons d’aquest color. Es diu que l’ús del blanc com a vestimenta és una tradició que es remunta a anys enrere, encara que no hi ha una sola teoria que expliqui perquè es va triar aquest color.
Alguns creuen que van ser els membres de la Peña La Veleta, creada el 1931, els pioners a usar el blanc. Altres apunten que els precursors d’aquest color van ser els joteros i els jugadors de pilota basca dels anys 30.
Per la seva banda, el color vermell s’usa a la faixa i el mocador. Aquest pañuelico (com es coneix a la zona) és el símbol més gran d’aquestes festes: es porta lligat al coll des del Chupinazo fins a la mitjanit del dia 14 de juliol. Segons explica la llegenda, el mocador va començar a fer-se servir en honor al patró de Navarra, San Fermín, que va ser decapitat a Amiens (França).
L’últim dia dels sanfermines, la gent torna a reunir-se a la plaça de l’Ajuntament, on a les 12 de la nit del 14 de juliol sona el Pobre de mí. Es tracta de la cançó típica d’aquestes festes que es canta amb el mocador encara nuat al coll i portant una espelma encesa a la mà.
Durant aquest mes de juliol, Junior Report oferirà materials didàctics setmanalment. Podeu subscriure-vos a la nostra newsletter per seguir l’actualitat durant l’estiu.