Continua la lluita contra l’homofòbia i la transfòbia

Milers de persones a tot el món són víctimes de discriminació i assetjament a causa de la seva orientació sexual o identitat de gènere

Dissabte 10 de juny. Són les 9 del vespre i centenars de passatgers utilitzen la línia 1 del metro de Barcelona per desplaçar-se. A la meitat de la multitud, un home es dirigeix a una dona trans que anava asseguda i comença a donar-li una brutal pallissa. La dona rep cops i puntades de peu a la cara i al cos i diversos insults. Ningú no fa res per impedir-ho.

Diumenge 11 de juny. Borja Iglesias i Aitor Ruibal, dos futbolistes del Real Betis Balompié, posen amb altres jugadors en un casament. La fotografia, on tots dos apareixen portant una bossa, comença a viralitzar-se a les xarxes socials. Els jugadors denuncien haver estat víctimes de nombrosos atacs i insults homòfobs per la seva vestimenta.

Aquests són només dos dels últims esdeveniments que han passat aquesta última setmana a Espanya. Però malauradament no es tracta de fets aïllats. Actualment, milers de persones a tot el món són víctimes de discriminació i assetjament a causa de la seva orientació sexual o identitat de gènere.

Històricament, el col·lectiu LGTBIQ+ ha viscut envoltat de prejudicis i discriminació per part de la societat. La idea que l'homosexualitat o la transsexualitat no eren “normals” va arribar a ser defensada per l'Organització Mundial de la Salut, que fins al 1990 considerava l'homosexualitat com una malaltia mental.

El problema és que aquests prejudicis han estat traduïts en agressions directes. El col·lectiu LGTBIQ+ és un dels que més atacs pateix per ser qui són. El 2021, l'orientació sexual o la identitat de gènere van ser la tercera causa de delicte d'odi a Espanya: en total, es van cometre 314 delictes de LGTBIfòbia, segons estadístiques del Ministeri de l'Interior.

Els membres del col·lectiu reben agressions de tota mena: insults, amenaces, lesions, assetjament, intimidació… El problema és que moltes de les víctimes no presenten denúncia, per la qual cosa s'estima que els delictes de LGTBIfòbia podrien ser encara més grans que els reflectits a les dades oficials.

Per aquesta raó, el juny es converteix cada any al mes de l'orgull. L'objectiu és combatre la discriminació que pateix el col·lectiu i reclamar els mateixos drets i les mateixes oportunitats que la resta de la ciutadania. A més, cada 28 de juny es commemoren els disturbis de Stonewall Inn, que van marcar un abans i un després a la defensa de les persones LGTBIQ+.

L'homofòbia al món

Tot i vulnerar els drets humans i anar en contra del principi d'igualtat, l'homofòbia és present a diversos països de tot el món i es promou a nivell institucional a través dels governs. En els darrers anys, diversos països han aprovat lleis discriminatòries contra el col·lectiu LGTBIQ+.

A Rússia, el govern de Vladímir Putin ha aprovat diverses mesures que persegueixen el col·lectiu LGTBIQ+ i en limiten els drets. El novembre de 2022 es va aprovar una llei que prohibeix la “propaganda gai” als mitjans de comunicació, Internet, la publicitat, la literatura i el cinema.

Al març, el Parlament d'Uganda va votar a favor d'un nou projecte de llei que persegueix l'homosexualitat al país. Segons la norma, les persones que tinguin relacions amb el mateix sexe o que simplement s'identifiquin com a part del col·lectiu LGTBIQ+ podran ser condemnades amb penes de fins a 20 anys de presó o fins i tot cadena perpètua.

Al món hi ha 69 països que criminalitzen la diversitat sexual, és a dir, que consideren un delicte els actes sexuals entre persones del mateix sexe, segons l'informe Homofòbia d'Estat. A sis d'aquests països (Aràbia Saudita, Brunei, Iran, Mauritània, Nigèria i Iemen), les lleis contemplen la pena de mort com a càstig per a l'homosexualitat.

Aquest tipus de condemnes posen en perill la vida de les persones LGTBIQ+, sent les persones trans les més vulnerables. Un total de 3.664 persones transsexuals i transgènere van morir assassinades a 75 països del món entre el 2008 i el 2020, segons dades de l'Observatori de Persones Trans Assassinades.

La conscienciació en xarxes socials

L'agressió a la dona trans a Barcelona i els insults homòfobs cap als dos futbolistes del Betis han demostrat com la transfòbia i l'homofòbia segueixen sent un problema a la societat que ha de ser eradicat si volem protegir els drets i les llibertats fonamentals de tota la població.

En aquest sentit, el paper de les xarxes socials en la conscienciació i la lluita contra la discriminació del col·lectiu LGTBI+ ha estat fonamental. Aquestes han esdevingut una plataforma poderosa on les persones del col·lectiu han pogut compartir les seves experiències i alçar la veu contra els desafiaments a què s'enfronta la comunitat.

En aquest sentit, aquells que durant anys han estat marginats o silenciats tenen ara l'oportunitat de ser escoltats a nivell global. A més, a través de les xarxes socials, moltes persones que no són LGTBIQ+ han pogut conèixer quina és la lluita del col·lectiu i quins problemes travessen pel fet de ser qui són.

Tot i això, les xarxes no només han servit per conscienciar, sinó que també han estat escenari de discursos d'odi i assetjament contra el col·lectiu. Per això, cal promoure un ús responsable d'Internet i fomentar entorns virtuals segurs i respectuosos per a totes les persones, independentment de la seva orientació sexual o identitat de gènere.

Treballa l’actualitat a l’aula  

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!