La cobertura de la guerra d’Ucraïna s’emporta el premi Pulitzer

L'agència Associated Press i el diari The New York Times han estat dos dels principals mitjans de comunicació guardonats per les informacions

La Universitat de Columbia ha anunciat els guanyadors dels Premis Pulitzer 2023, uns guardons que premien treballs realitzats a l'àmbit del periodisme imprès i digital, literatura, teatre i música als Estats Units. Aquest any, la cobertura informativa de la invasió russa d'Ucraïna i la guerra han ocupat un lloc destacat als premis.

L'agència nord-americana de notícies Associated Press (AP) ha rebut el premi de Servei Públic per la cobertura de la guerra, especialment del setge de les tropes russes a Mariupol. El jurat ha valorat la "valenta" feina dels periodistes, que van estar en aquesta ciutat ucraïnesa mentre era bombardejada per mostrar al món el que estava passant.

L'agència AP també s'ha endut el premi de Fotografia de Notícies d'Última Hora pel treball de sis dels seus fotògrafs les primeres setmanes del conflicte armat. Entre ells, figuren els espanyols Emilio Morenatti i Bernat Armangué, que han aconseguit un reconeixement internacional per la seva tasca com a fotoperiodistes.

Per part seva, el diari The New York Times ha estat guardonat amb el premi d'Informació Internacional per una investigació de vuit mesos sobre l'assassinat de ciutadans ucraïnesos a la ciutat de Bucha. També han estat reconegudes la cobertura sobre la derogació del dret a l'avortament per part del Tribunal Suprem dels Estats Units i la investigació sobre els casos de treball infantil al país.

En l'àmbit del periodisme, altres grans mitjans dels Estats Units també han estat guardonats per diferents investigacions periodístiques, com The Wall Street Journal, The Washington Post i Los Angeles Times.

La guerra d'Ucraïna, quinze mesos després

La invasió russa d'Ucraïna va començar el 24 febrer de 2022 passat i, en aquests quinze mesos de conflicte, la guerra ha provocat conseqüències devastadores a Ucraïna: hi ha més de 8 milions d'ucraïnesos refugiats, milers de víctimes civils i ciutats senceres destruïdes. A nivell global, la guerra també ha provocat una greu crisi energètica a Europa i ha afectat l'economia mundial.

Fa uns mesos, l'Organització de les Nacions Unides (ONU) va confirmar que les autoritats russes havien comès nombroses violacions dels drets humans a Ucraïna des que va començar el conflicte. És el que es coneix com a crims de guerra, uns delictes que inclouen assassinats intencionats de civils, detencions il·legals, tortures i violacions, entre d'altres.

La magnitud de la crisi de drets humans a Ucraïna creix dia rere dia i de moment no s'espera que el conflicte pugui acabar a curt termini. En els últims dies, s'ha produït la quarta ofensiva a Kíev: segons l'alcalde de la capital ucraïnesa, Vitali Klichkó, es tracta de l'atac més gran amb drones kamikaze fins ara.

Des del principi de la invasió, el conflicte a Ucraïna ha generat una cobertura periodística sense precedents. Milers periodistes i fotoperiodistes s'han desplaçat fins a Ucraïna per informar dia a dia del que va passant al país. Durant mesos, els atacs russos van arribar a ocupar la majoria de portades dels diaris.

Amb el pas del temps, l'atenció mediàtica s'ha reduït. No obstant això, el paper dels periodistes ha estat fonamental per conèixer com era la realitat a Ucraïna. Per part seva, les fotografies de fotoperiodistes han servit per impactar l'espectador i fer-lo reflexionar sobre la guerra, connectant amb una realitat a centenars de quilòmetres.

Premi Pulitzer, més enllà del periodisme

Els Premis Pulitzer són uns guardons molt reconeguts a l'àmbit del periodisme que reconeixen cobertures informativestant de mitjans impresos com digitals. Avui dia l'entitat encarregada de lliurar els guardons és la Universitat de Columbia, a Nova York.

Però els Pulitzer també concedeixen premis en altres categories, com ara literatura, música i teatre. Aquest any ha estat la primera vegada que els Pulitzer han premiat dos llibres de ficció els 105 anys d'història de la categoria: el llibre Demon Copperhead, de Barbara Kingsolver, i Fortuna, d'Hernán Díaz.

Cada any, s'atorguen premis a 22 categories (la més important és la de Servei Públic) i els guanyadors reben un certificat i un xec de 10.000 dòlars. El jurat encarregat d'escollir els guanyadors del Pulitzer està format majoritàriament per editors i executius dels principals mitjans de comunicació nord-americans.

Aquests premis van néixer el 1917 i van ser impulsats per Joseph Pulitzer, un editor nord-americà d'origen hongarès que va revolucionar el periodisme a la seva època. El 1883, Pulitzer va comprar el New York World, un mitjà que va arribar a convertir-se en el diari de més circulació del món i que ha passat a la història de la premsa als Estats Units.

Abans de morir, Josep Pulitzer va escriure al seu testament el seu desig d'organitzar uns premis per incentivar l'excel·lència en diferents àmbits com el periodisme, la literatura i el teatre. Els Premis Pulitzer no es van inaugurar fins al 1917, sis anys després de la mort de l'editor nord-americà.

Un dels premis Pulitzer que ha passat a la història va ser el que va rebre el diari The Washington Post el 1973 pel cas Watergate, una investigació periodística sobre l'espionatge il·legal dut a terme pel govern dels Estats Units que va acabar amb la presidència de Richard Nixon

Treballa l’actualitat a l’aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!