Les dones votaran per primera vegada en un sínode

El Papa Francesc inclourà religioses en aquestes reunions, que serveixen per debatre sobre el funcionament de l'Església Catòlica

El Papa Francesc, el màxim representant de l'Església Catòlica, ha decidit incloure dones religioses i laics (persones que no són bisbes) al Sínode de la Sinodalitat, una sèrie de reunions on bisbes de tot el món i altres membres de l'Església debaten qüestions relacionades amb el funcionament d'aquesta institució.

Es tracta d'una decisió històrica ja que, fins ara, només els bisbes tenien dret a vot. D'aquesta manera, hi haurà cinc religioses i cinc sacerdots com a representants dels diferents ordes religiosos que podran votar sobre el document final que es redacti al Sínode.

Ampliar la representació de les dones dins els òrgans de decisió és una reivindicació històrica per part dels sectors més progressistes de l'Església Catòlica. En aquest sentit, l’any 2021, el Papa Francesc va escollir per primera vegada una dona com a sotssecretària del Sínode: la religiosa francesa Nathalie Becquart, que va poder votar a la reunió d'aquell any.

D'altra banda, l'actual Sínode també comptarà amb 70 laics (persones que no són bisbes) que representaran el 20% dels participants a la reunió. Aquest grup inclou sacerdots, persones consagrades, diaques o clergues d'esglésies locals i la meitat hauran de ser dones. S'espera que aquestes persones aportin un punt de vista diferent a la reunió, no tan jeràrquic i més proper a la realitat dels fidels.

La XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes conclourà amb dues reunions a l'octubre del 2023 i el 2024. En aquestes trobades, els bisbes (i a partir d'ara també les religioses i laics) voten algunes propostes concretes i les presenten al Papa, que redacta un document tenint en compte les seves opinions.

A diferència dels concilis (reunions formals on es discuteixen temes més profunds com la doctrina, la moralitat o la jerarquia eclesiàstica), els sínodes tenen una funció consultiva i serveixen per assessorar el Papa sobre temes més generals.

Els reptes de l'Església avui

El catolicisme és una branca del cristianisme i una de les religions amb més seguidors del món: es calcula que hi ha més de 1.370 milions de persones batejades en la fe catòlica, segons Vatican News, el portal oficial de la Santa Seu. Per aquest motiu, les decisions de l'Església Catòlica tenen una gran repercussió a nivell mundial.

Així i tot, la societat també ha evolucionat, sobretot les últimes dècades. Han aparegut nous moviments i ideologies que han desplaçat la religió com a centre de la vida i han plantejat nous dubtes, inquietuds i reivindicacions socials: els drets de la dona, el repte de les migracions, els problemes dins de la mateixa Església…

En aquest context, el Papa Francesc ha intentat mostrar una actitud més propera i dialogant amb les bases de fidels. Un exemple d'això és el documental Amén. Francisco responde (2023), on el pontífex conversa amb 10 joves, creients i no creients, que li demanen l’opinió sobre qüestions com el feminisme, el dret a l'avortament o els abusos a menors comesos per membres de l'Església.

Els abusos sexuals a menors són un dels problemes més greus dins de l'Església. S'han registrat casos en esglésies i diòcesis de tot el món. El Papa Francesc reconeix que no n’hi ha prou amb demanar perdó i ha reforçat els protocols interns per investigar aquests casos i responsabilitzar-ne als càrrecs més alts de l'Església. Malgrat això, les víctimes exigeixen més mesures per evitar que això passi i expulsar els clergues acusats d'abusos.

En el cas dels drets de les dones, és cert que Francesc ha fet passes per donar més protagonisme a les religioses dins de la institució. Malgrat això, continua mantenint la postura oficial sobre qüestions com l'avortament, que considera “un crim”, i no creu possible que una dona pugui arribar a ser pontífex perquè no li correspon dins de la jerarquia eclesiàstica.

Al documental, el Papa Francesc també reconeix la corrupció i abús de poder dins de l'Església i admet que és necessari aplicar reformes per canviar. A més, critica les polítiques migratòries de molts països i demana als governs que obrin les portes a les persones que més ho necessiten sense fer distincions.

L'Església Catòlica: vint segles de poder

L'Església Catòlica és una de les institucions més influents del món. El cristianisme va començar a consolidar-se com a religió de masses durant l'Imperi Romà, a partir del segle I a.C., i aviat es va expandir per tots els dominis: des d'Europa fins a l’Orient Mitjà i el nord d'Àfrica.

En aquell moment de la història, la religió era el centre de la vida pública i privada. Així va ser com les autoritats religioses van acabar esdevenint institucions amb un gran poder, que governaven al costat de monarquies i senyors feudals. L'Església Catòlica va controlar la política d'Europa durant segles: el Papa de Roma tenia el mateix poder que reis i emperadors, i també acumulava riqueses.

Un exemple d'aquest passat fastuós són l'Església i el Palau del Vaticà, la residència oficial del Papa: un conjunt d'edificis imponents que reflecteixen el poder i fortuna dels Papes. També la col·lecció dels Museus Vaticans, que guarda milers de quadres, estàtues, objectes i tresors antics acumulats pels pontífexs al llarg de més de mil anys.

En l'actualitat, l'Església manté gran part d'aquest patrimoni material, però els seus objectius han canviat. El Papa de Roma ha deixat de ser una figura política per convertir-se en un líder espiritual que ha de donar resposta a les preocupacions del món modern: Quin paper té l'Església en la lluita contra la pobresa i la desigualtat? Com encaixa la fe amb les noves reivindicacions feministes? Com s’ha de reformar l'Església per combatre els casos d'abús i corrupció?

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!