Europa, el continent que més s’escalfa

El clima europeu està patint canvis alarmants, amb altes temperatures i una sequera generalitzada a tot el territori

Europa continua batent rècords de calor per culpa del canvi climàtic. L’any 2022, el continent va viure el segon any més càlid i l'estiu més calorós des que es tenen registres. La situació va provocar, entre d’altres fenòmens extrems, greus incendis i onades de calor intenses i prolongades a diferents països.

Aquestes són algunes conclusions de l'informe anual elaborat per Copernicus, un projecte del Servei de Canvi Climàtic de la Unió Europea destinat a observar el medi ambient per entendre millor els canvis que es produeixen al planeta. L'informe adverteix que el continent europeu està patint canvis alarmants en el clima.

Segons les últimes dades, Europa s'ha escalfat més ràpid que qualsevol altre continent les últimes dècades i les temperatures augmenten el doble de ràpid que la mitjana global. Com a conseqüència, el 2022 el clima europeu va estar marcat per una calor extrema sense precedents i la sequera generalitzada.

Aquests fenòmens climatològics extrems són cada vegada més freqüents i intensos. L'any passat les altes temperatures van provocar una disminució de les precipitacions, fet que va provocar a una situació de sequera generalitzada a Europa. Alhora, això va contribuir a la propagació de grans incendis forestals, que van arrasar sobretot els països del sud del continent.

Aquesta situació té conseqüències no només sobre l'ecosistema natural, perjudicat per la sequera i els incendis, sinó també en el nostre estil de vida. Les onades de calor extremes poden provocar problemes de salut, que afecten més els grups més vulnerables.

Doñana en perill

Els efectes del canvi climàtic també afecten paratges naturals de gran valor, com el Parc Nacional de Doñana. Situat entre les províncies espanyoles de Huelva i Sevilla, aquest espai té més de 50.000 hectàrees d'extensió. En aquesta zona conviuen espècies úniques i en perill d'extinció, com l'àguila imperial ibèrica i el linx ibèric. Per aquest motiu es considera la reserva ecològica més gran d'Europa.

Els últims anys, Doñana s'ha vist greument afectada per les altes temperatures i la falta de precipitacions. Al parc, el 59% de les llacunes més grans no s'han inundat almenys des del 2013, segons dades de l'Estació Biològica de Doñana. Això ha provocat la desaparició de fauna i flora molt valuoses en la zona.

Els efectes del canvi climàtic evidencien que la zona s’està assecant i que l'aigua disponible està disminuint però, malgrat tot, la demanda d'aigua no ha deixat d'augmentar. Això passa perquè al voltant de Doñana hi ha nombroses finques agrícoles que necessiten aigua per regar els cultius. La majoria d'agricultors utilitzen l'aqüífer del parc, una superfície d'aigua que es troba al subsol.

Ara bé, aquest recurs d’aigua subterrània és limitat: per això diverses lleis limiten la concessió de permisos per construir pous i extreure’n l’aigua, amb l'objectiu de preservar l'entorn. La majoria d'agricultors tenen permís, però algunes finques fan aquesta activitat de manera il·legal.

El govern regional ha anunciat que actuarà per solucionar aquesta situació d'il·legalitat. El problema és que, en lloc d'obligar a tancar els pous il·legals, han anunciat una nova llei per regularitzar aquests pous i oferir més permisos d'extracció d'aigua. Aquesta mesura ha generat una forta oposició per part dels ecologistes, que asseguren que aquesta regularització empitjorarà encara més la situació d'escassetat d'aigua en la zona.

La notícia també ha posat en alerta la Comissió Europea, que ha enviat una carta al govern espanyol denunciant que aquesta llei podria agreujar la situació de l'aigua i els espais protegits de Doñana. Les autoritats europees podrien intervenir en cas que aquesta llei s'aprovés.

L'informe Copernicus

Copernicus (abans conegut com a Vigilància Mundial del Medi Ambient i la Seguretat) és un programa coordinat per la Comissió Europea que s'encarrega d'observar la Terra i oferir informació rellevant sobre diferents àmbits: vigilància atmosfèrica, vigilància marina, vigilància terrestre, canvi climàtic, seguretat i emergències.

Un dels projectes més coneguts de Copernicus és el Servei de Canvi Climàtic, que cada any publica l'Estat Europeu del Clima (ESOTC, per les seves sigles en anglès): un informe sobre la situació climàtica a Europa que proporciona una anàlisi detallada dels fenòmens climàtics que han tingut lloc l'últim any.

Copernicus acaba de publicar l'Estat Europeu del Clima 2022, on recopila informació sobre temperatures, precipitacions, sequeres i incendis forestals, entre d’altres fenòmens. A més, l'informe dedica un apartat a analitzar els fenòmens climatològics extrems a l'Àrtic.

Per elaborar aquests informes, el Servei de Canvi Climàtic utilitza grans quantitats de dades globals que s’obtenen tant de sistemes de mesurament terrestres com de satèl·lits a l'espai. De fet, el programa compta amb la col·laboració de l'Agència Espacial Europea.

Els responsables polítics de diferents països fan servir aquestes dades per redactar lleis mediambientals o prendre decisions en situacions d'emergència climàtica. Així i tot, la informació de Copernicus és gratuïta i d'accés lliure per a qualsevol persona interessada.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!