Exèrcit i paramilitars s’enfronten al Sudan

L'enfrontament entre aquests dos grups armats provoca desenes de morts i empitjora la situació política al país

El Sudan continua immers en una crisi política i militar que té greus conseqüències per a la població. Fa mesos que les Forces Armades del Sudan (SAF), l'exèrcit sudanès, es disputen el poder amb les Forces de Suport Ràpid (RSF), un grup paramilitar, però els últims dies els combats s'han intensificat i han provocat desenes de morts i milers de ferits.

Les SAF, liderades pel general Abdel Fattah al-Burhan, han bombardejat diverses bases militars de les RSF a Khartum, la capital sudanesa, i altres ciutats del país. Per part seva, les RSF, liderades pel general Mohamed Hamdan ‘Hemedti’ Dagalo, han atacat la seu central de les forces armades i intenten arribar fins al Palau Presidencial, on hi ha la residència d’Al-Burhan.

Les Nacions Unides han informat de 185 morts i més de 1.800 ferits, però les xifres segurament són més altes perquè hi ha zones a les quals els serveis d'emergència no poden arribar. A Khartum hi ha talls d'aigua i electricitat i els negocis i botigues han tancat, els carrers estan buits per por dels combats.

També hi ha combats a prop de a la seu de la televisió i ràdio públiques, als afores de Khartum. Controlar les emissions informatives suposa un gran avantatge en el conflicte, ja que permet oferir una versió determinada dels enfrontaments i posicionar la població a favor d'un bàndol o d’un altre.

Tant l'Exèrcit com les RSF utilitzen tancs i artilleria pesant dins de zones poblades, fet que incrementa el risc de víctimes mortals. El Comitè Central de Metges del Sudan, una organització que fa un seguiment de les víctimes, ha denunciat que els militars han atacat hospitals i centres sanitaris, fet que suposa una violació de les lleis humanitàries internacionals.

Des que les Forces Armades van dur a terme un cop d'Estat l’any 2019, una Junta Militar ha governat al país. L'objectiu inicial era crear un govern de transició i que els militars cedissin el poder als civils, però la falta d'acord entre els diferents grups polítics i ètnics han fet fracassar qualsevol intent de govern democràtic.

De la dictadura a la Junta Militar

L'origen d'aquest conflicte es remunta al 2019: aquell any, les protestes i mobilitzacions socials van acabar amb la dictadura d'Omar al-Bashir, que havia governat el país durant 30 anys. La pobresa, la manca d'aliments i productes bàsics i el mal funcionament de l'economia van fer que desenes de milers de persones sortissin al carrer durant mesos.

Finalment, les Forces Armades van donar suport als manifestants i van dur a terme un cop d'Estat per enderrocar el dictador. Es va dissoldre el Parlament i tots els governs regionals i es va anunciar un govern de transició que havia de durar dos anys i organitzar unes eleccions democràtiques. Malgrat això, la Junta Militar mai ha cedit el poder i ha continuat controlant aquest govern provisional.

A l'octubre del 2021, les SAF van dur a terme un altre cop d'estat i van arrestar diversos membres del govern, entre els quals el primer ministre, Abdalla Hamdok. Els militars el culpaven de no haver estat capaç d'aplicar reformes i millorar la situació del país, però l'oposició política i els grups democràtics hi veien una explicació molt diferent: el general Al-Burhan volia mantenir-se al poder.

Les RSF també van participar al cop d'estat del 2021. Un dels objectius de la transició era la integració de les RSF dins de l'Exèrcit, però els paramilitars no hi estaven d'acord perquè estarien sota les ordres de les Forces Armades. D'aquesta manera, el conflicte s'ha convertit en un pols personal entre el general Al-Burhan i el general Hemedti, que es disputen el control del país.

Un país en la pobresa

La població del Sudan fa dècades que pateix els efectes de la violència armada: guerres civils, enfrontaments entre diferents grups ètnics i fins i tot el genocidi de Darfur, en el qual 300.000 persones de minories ètniques africanes van ser assassinades pel govern d'Omar al-Bashir, de majoria àrab, entre el 2003 i el 2008.

Aquesta violència ha impedit el desenvolupament i creixement econòmic del país: la guerra ha arrasat els cultius i ha destruït gran part de les infraestructures. A més, els conflictes han obligat milers de persones a abandonar casa seva i dependre de l'ajuda humanitària.

D'altra banda, al 2011, la regió sud del Sudan es va independitzar i va crear un nou estat: Sudan del Sud. Aquesta separació va tenir conseqüències econòmiques per al Sudan perquè comptava amb els beneficis de les explotacions petrolíferes, que suposaven la meitat dels ingressos del país i un 95% de les exportacions, segons dades del Banc Mundial.

La falta d'ingressos ha provocat una inflació de preus molt alta, és a dir: com els productes són difícils d'aconseguir i n’hi ha molt pocs, els preus pugen i són molt cars, però els salaris continuen sent igual de baixos per la majoria de la població. El resultat és que només els més rics poden permetre's comprar aliments i productes de primera necessitat.

Com a conseqüència, gairebé una tercera part de la població sudanesa (sobretot a la regió de Darfur) viu en la pobresa i està en situació d'inseguretat alimentària, cosa que significa que no tenen accés o no poden adquirir els aliments i nutrients necessaris per a la seva salut.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!