Estat d’emergència migratori a Itàlia

El govern italià, liderat per la ultradreta, aplica mesures d'excepció per frenar l'arribada de milers de migrants

Itàlia ha declarat l'estat d'emergència a tot el país durant sis mesos per fer front a l'augment en l'arribada de migrants. El govern italià, liderat per la ultradreta, assegura que l'entrada de persones en situació irregular està desbordant el sistema d'acollida i que no hi ha prou recursos per atendre'ls.

Els últims tres dies, més de 3.000 persones han arribat a les costes del sud d'Itàlia en embarcacions molt precàries, després d'arriscar la seva vida per creuar el Mediterrani. La Guàrdia Costanera italiana va rescatar dues barcasses que duien 800 i 400 persones a bord. La majoria venen de països com Costa d'Ivori, Guinea i Tunísia, i molts són menors d'edat.

Des del començament del 2023, més de 31.000 persones han entrat a Itàlia de manera irregular, una xifra quatre vegades més alta que durant el mateix període l'any anterior, quan hi van arribar unes 8.000 persones. El govern italià tem que aquest flux migratori s'intensifiqui amb l'arribada del bon temps, que millorarà les condicions climàtiques per creuar el mar.

L'estat d'emergència és una mesura política extraordinària que s'aplica per fer front a situacions de catàstrofe o desastre natural; també es va aplicar a la majoria de països durant la pandèmia de coronavirus, per exemple, per imposar mesures extraordinàries com el confinament o les restriccions en la mobilitat.

Aquest recurs permet aprovar lleis per decret, sense haver de debatre-les al parlament amb altres grups polítics. Així, el govern italià destinarà 5 milions d'euros del fons d'emergències per reforçar les instal·lacions i equips que atenen els migrants.

Malgrat això, les organitzacions humanitàries creuen que l'estat d'emergència servirà per accelerar les ordres d'expulsió i la repatriació dels migrants, sense tenir en compte la seva situació personal o els motius pels quals fugen del seu país. D'acord amb les lleis internacionals, les persones que escapen de la persecució i la violència als seus països tenen dret a sol·licitar asil en un altre país.

Polítiques anti-migratòries a Itàlia

El vicepresident del govern italià, Matteo Salvini, i el ministre de Protecció Civil i Polítiques Marina, Nello Musumeci, han defensat la necessitat de l’estat d’emergència i han criticat la falta de suport de la Unió Europea (UE) a l'hora de fer front a la crisi migratòria.

Per proximitat geogràfica, els països del sud d'Europa com Itàlia, Grècia o Espanya són els que reben més migrants des del nord de l'Àfrica i l’Orient Mitjà. En aquest sentit, fa anys que reclamen unes polítiques comunitàries que s'apliquin de manera conjunta a tots els països membre de la UE (ja sigui a través d'aportacions econòmiques, distribuint recursos o implantant un sistema de quotes).

Així i tot, les organitzacions humanitàries denuncien les polítiques de rebuig i expulsió de l'actual govern d'ultradreta a Itàlia. Des que va guanyar les eleccions al setembre del 2022, la primera ministra Giorgia Meloni ha imposat una línia dura contra la immigració, prohibint l'entrada de vaixells de rescat operats per ONG als ports italians, per exemple.

Les ONG consideren que els governs europeus estan violant els drets humans i incomplint la seva responsabilitat a l'hora de garantir la seguretat al mar i rescatar les persones que estan en perill, tal com estableixen les lleis marítimes. Per part seva, el govern italià acusa les ONG de fomentar la immigració irregular amb el rescat d’embarcacions il·legals enmig del mar.

El fet és que Europa no ha aconseguit oferir una acollida digna a les persones migrants. Després de la crisi migratòria del 2015, quan més d'un milió de persones van intentar entrar a la UE per sol·licitar asil, l’any 2020 es va signar un Nou Pacte sobre Migració i Asil que establia noves mesures per protegir les persones migrants i ajudar els estats.

Malgrat això, el nou acord ha fracassat per les disputes entre els països europeus, que s'acusen mútuament d'eludir la seva responsabilitat. El 2021 es van presentar més de 630.000 sol·licituds d'asil a països de la Unió Europea, segons dades oficials.

Traficants de persones

Cada any, milions de persones a tot el món es veuen obligades a abandonar el seu país per trobar una vida millor. Algunes fugen de la guerra i la violència, d’altres volen deixar enrere la pobresa i garantir un futur als seus fills. La desesperació és tan gran, que moltes acaben pagant els serveis de grups criminals que controlen les rutes d'immigració irregular.

A Europa, aquestes xarxes de traficants demanen grans quantitats de diners per garantir un lloc en alguna embarcació que creui el Mediterrani. No hi ha garanties de res: la majoria són barcasses que s’omplen al màxim i que no ofereixen cap mena de seguretat més enllà de l'armilla salvavides.

Els traficants s'estableixen en punts estratègics de les rutes migratòries: a Líbia, des d'on els migrants de l'Àfrica Subsahariana intenten arribar a Itàlia; a les costes de Turquia, per arribar fins a Grècia; o a les costes del Marroc, des d'on surten les embarcacions i pasteres cap a territori espanyol (península o les illes)

El viatge és perillós i moltes embarcacions acaben naufragant. El projecte Migrants Desapareguts de l'Organització Internacional de les Migracions calcula que, des del 2014, més de 26.000 persones han mort intentant creuar el Mediterrani, però la xifra real segurament és molt més gran.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!