La dreta guanya terreny a Finlàndia

El partit socialdemòcrata de Sanna Marin, l'actual primera ministra, perd les eleccions contra els conservadors i l'extrema dreta

El Partit Socialdemòcrata de Finlàndia (SDP), que fins ara governava al país amb la primera ministra Sanna Marin, ha perdut les eleccions i s'ha convertit en el tercer partit del Parlament finlandès, per darrere del partit de dretes Kokoomus [Coalició Nacional], que ha estat el més votat, i de la formació d'ultradreta Veritables Finlandesos.

Aquests tres partits han obtingut resultats molt similars i la diferència entre escons és molt petita: Kokoomus ha aconseguit 48 escons; el bloc d'extrema dreta en té 46, mentre que l'SDP es queda amb 43. Ara, els conservadors hauran d'iniciar negociacions per formar un govern de coalició (es necessiten almenys 100 dels 200 diputats del parlament finès per governar).

Així i tot, és poc probable que Sanna Marin torni a ser escollida primera ministra, ja que el seu partit no ha estat el més votat. L'SDP ha millorat els resultats en comparació amb les eleccions anteriors i ha passat de 40 a 43 diputats, però això no ha estat suficient per guanyar la dreta i mantenir-se al poder.

D'altra banda, els partits que formaven coalició amb els socialdemòcrates han perdut molts vots en aquestes eleccions: el Partit de Centre ha passat de 31 a 23 escons, Els Verds han perdut set escons i l'Aliança d'Esquerra té cinc diputats menys. Aquests resultats mostren un canvi en la societat finlandesa, que ha passat de donar suport majoritàriament a partits d'esquerres a votar per partits conservadors i fins i tot d'extrema dreta.

Quins són els motius d’aquest canvi? D'una banda, la crisi econòmica global està afectant molts països, on la població veu com el seu poder adquisitiu disminueix i perd qualitat de vida. A més, Finlàndia té un greu problema de deute públic (el deute d'un Estat amb altres països o empreses que li han prestat diners), s'han aplicat grans retallades i això perjudica els serveis públics.

Els partits de dretes i ultradretes aprofiten aquest malestar generalitzat per apel·lar a les emocions i vendre el seu discurs. En aquest sentit, defensen idees com restringir la immigració per prioritzar els drets de la població local (els “Veritables Finlandesos”), distanciar-se de les polítiques comunitàries de la Unió Europea o reduir la inversió en emergència climàtica perquè consideren que el canvi climàtic no és una prioritat.

Una dona menys governant

El Partit Socialdemòcrata és una de les principals formacions polítiques de Finlàndia. Després de guanyar les eleccions a l'abril del 2019, el primer ministre Antti Rinne es va veure obligat a dimitir per un conflicte amb els sindicats i va nomenar Sanna Marin com a successora: així, al desembre del 2019, es va convertir en la dona més jove del món que ocupava el càrrec de cap de Govern (aleshores tenia 34 anys).

Durant aquests anys, Marin ha tingut un gran suport social dins i fora del seu país. A l'inici del mandat va haver de fer front a la pandèmia de covid, però Finlàndia va ser un dels països menys afectats pel coronavirus (prop de 9.000 morts en un país de 5,5 milions d'habitants).

També ha impulsat l'entrada de Finlàndia a l'OTAN, una decisió recolzada per la majoria de partits finlandesos. L'inici de la guerra a Ucraïna va ser el detonant: Finlàndia comparteix més de 1.300 quilòmetres de frontera amb Rússia i tem que el govern rus pugui estendre el seu atac a altres països.

D'altra banda, com a dona i cap de Govern, Marin ha hagut de fer front a diferents situacions discriminatòries en les quals se l’ha jutjada més pel seu gènere que per la seva capacitat política. A l'agost del 2022, es va filtrar un vídeo on sortia de festa ballant amb els seus amics: es va haver de sotmetre a un test de drogues i demanar disculpes públicament.

Finlàndia era un dels pocs països del món governats per una dona. Al gener, Jacinda Ardern va anunciar que deixava el seu càrrec com a primera ministra de Nova Zelanda i al febrer, Nicola Sturgeon va renunciar a ser ministra principal d'Escòcia. Només 17 països tenen una dona com a cap d'Estat i 17 més com a cap de Govern, segons denuncia ONU Dones.

Finlàndia a l'OTAN

L'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) és una aliança política i militar liderada pels Estats Units. Actualment compta amb 30 països membre repartits per Europa i Amèrica del Nord.

Des que es va fundar l’any 1949, l'OTAN s'ha expandit per diversos països de l'est d'Europa, fet que Rússia considera una amenaça. De fet, aquest és un dels arguments del president rus, Vladímir Putin, per justificar la invasió d'Ucraïna: no vol que aquest país formi part de l'aliança. Per part seva, l'OTAN ha ofert suport militar i estratègic a Ucraïna.

Altres països europeus també temen que Rússia pugui ocupar el seu territori. És el cas de Suècia i Finlàndia, que al maig van presentar formalment la sol·licitud per entrar a l'OTAN. El procés d'adhesió ha de tenir l'aprovació de tots els membres de l'aliança.

Turquia era l'únic membre de l'OTAN que encara no havia aprovat la incorporació d'aquests països. Finalment, després de mesos de negociacions, el govern turc ha ratificat la incorporació de Finlàndia. Els tràmits burocràtics necessaris per formalitzar l’entrada s'han fet a una velocitat rècord i el país ja és el 31è membre de l'aliança.

D'altra banda, Suècia segueix sense poder avançar en les negociacions a causa del veto de Turquia. El govern suec té acollits com a refugiats diversos polítics i activistes kurds que han fugit de Turquia (on el poble kurd està perseguit i reivindica la seva independència); no obstant això, el govern turc els considera terroristes. Així, Turquia exigeix al govern suec l’extradició d’aquestes persones i utilitza l’entrada de Suècia a l’OTAN per aconseguir els seus propis beneficis polítics.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!