Humza Yousaf, nou ministre principal d’Escòcia

El polític nacionalista es converteix, amb 37 anys, en el cap de Govern més jove d'Escòcia i el primer musulmà que ocupa aquest càrrec

El polític escocès Humza Yousaf ha guanyat les eleccions primàries del Partit Nacional Escocès (SNP) i serà el nou ministre principal d'Escòcia. Yousaf, que fins ara era el secretari de Sanitat, substituirà Nicola Sturgeon, que ha governat a Escòcia durant més de vuit anys i va anunciar la seva dimissió al febrer.

El successor de Sturgeon es va decidir en una votació entre els membres de l’SNP: Yousaf va aconseguir el 52% dels vots per sobre del 48% de la seva principal rival, la conservadora Kate Forbes, després de dues rondes de votacions. Aquesta diferència tan ajustada entre tots dos candidats reflecteix la divisió interna que viu el partit independentista escocès.

Immigrant de segona generació (la seva mare és keniana i el seu pare pakistanès), Yousaf és el primer musulmà que ocuparà el càrrec de ministre principal en aquesta regió del Regne Unit. Amb 37 anys, també es convertirà en el cap de Govern més jove de la història d'Escòcia.

Després d'estudiar a la Universitat de Glasgow i treballar com a assessor de diferents polítics, va ser escollit diputat al Parlament escocès al 2011. Durant el govern d'Alex Salmond (ministre principal entre el 2007 i el 2014), Yousaf va ser ministre d'Europa i ministre de Transport. Més tard, quan Sturgeon va arribar al poder l’any 2014, va ser secretari de Justícia. Al 2021, en plena pandèmia, va ser nomenat secretari de Salut, un càrrec que ha mantingut fins ara.

En el primer discurs després de guanyar les primàries, Yousaf ha assegurat que la principal prioritat del nou govern serà protegir els ciutadans de la crisi econòmica, que ha provocat un augment del cost de la vida. L'altra prioritat serà aconseguir la independència d'Escòcia, un dels grans objectius del Partit Nacional Escocès.

El llegat de Nicola Sturgeon

Humza Yousaf haurà de mantenir el llegat de Nicola Sturgeon, la primera dona que lidera l’SNP i ocupa el càrrec de ministra principal d'Escòcia (2014-2023). Sturgeon es va fer molt popular els primers anys del seu govern, sobretot durant la crisi del Brexit: a diferència de molts polítics britànics, la líder escocesa va fer campanya a favor de mantenir-se a la Unió Europea, que era l'opció majoritària a Escòcia.

Malgrat això, els últims anys, les polítiques d’Sturgeon han provocat diversos enfrontaments amb el govern britànic. D'una banda, la primera ministra va anunciar que volia celebrar un segon referèndum d'independència a finals del 2023 (el primer es va celebrar l’any 2014, poc abans que Sturgeon accedís al càrrec).

El Tribunal Suprem del Regne Unit, l'òrgan de justícia més important del país, ha dictaminat que Escòcia no pot convocar un referèndum sense comptar amb l'autorització del Parlament britànic, per això Sturgeon ha hagut de fer marxa enrere. Aquesta sentència mostra les tensions entre Escòcia i el Govern central a Londres.

Al desembre del 2022, el govern escocès va aprovar la llei d'autodeterminació de gènere. Aquesta llei, que permet canviar la identificació de gènere a partir dels 16 anys i sense un certificat mèdic previ, no va convèncer tots els membres de l’SNP i va evidenciar una divisió dins del partit.

Però el malestar no es va quedar en una confrontació interna i va arribar fins a Londres. Al gener, el primer ministre britànic Rishi Sunak va fer servir per primera vegada el veto que permet al Govern britànic bloquejar una decisió parlamentària d'Escòcia. Sturgeon va qualificar l'actuació de Sunak com un “atac contra la democràcia escocesa”.

Durant el discurs de dimissió, la líder escocesa no va fer referència a cap d'aquests fets, però alguns experts en política creuen que les tensions amb el Govern britànic han estat un dels motius per deixar el càrrec.

Independentisme a Escòcia

Durant segles, Escòcia va ser un territori independent dins de l'illa de Gran Bretanya. No obstant això, al 1707 el Regne d'Escòcia va signar l'Acta d'Unió amb Anglaterra, un conjunt de lleis que van servir per crear el Regne de Gran Bretanya. A partir de llavors, Escòcia va deixar de ser un estat independent, si bé mantenia el seu propi sistema legal i el seu parlament.

No va ser fins al segle XIX que va sorgir el moviment independentista, representat pel Partit Nacional Escocès. L'objectiu d'aquest moviment és tornar a la independència d'Escòcia prèvia a 1707.

L’any 2014 es va celebrar el primer referèndum per la independència d'Escòcia, una consulta pactada entre el govern escocès i el govern britànic. Hi va participar prop del 85% de la població escocesa i el “no” a la independència va guanyar amb un 55% de vots, per davant del 45% de partidaris del “sí”.

Ara, els independentistes escocesos volen repetir la votació. Un dels arguments més utilitzats per defensar un segon referèndum ha estat el Brexit, la sortida del Regne Unit de la Unió Europea que es va votar l’any 2016. A Anglaterra, l'opció d'abandonar la UE es va imposar pel 53,4%. EN canvi, a Escòcia, el 62% de la població va votar a favor de mantenir-se com a país membre.

Nou anys després d'aquest primer referèndum, el Partit Nacional Escocès continua lluitant per la independència. Durant el discurs després de la seva victòria, Humza Yousaf va explicar que una de les seves prioritats és construir una majoria sòlida a favor de la independència.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!