El Regne Unit vol prohibir l’entrada als migrants

El govern britànic debat una nova llei per expulsar els sol·licitants d'asil que arribin al país de manera irregular

El govern conservador del Regne Unit s'ha situat al centre de la polèmica durant les últimes setmanes per una nova llei migratòria que pretén restringir l'arribada de migrants al país i que ha estat molt criticada perquè no respecta els drets humans.

La nova mesura es coneix popularment com a Stop the boats [Atureu els vaixells] perquè té com a objectiu frenar l'arribada d'embarcacions que creuen el canal de la Mànega, que separa el continent europeu de l'illa de Gran Bretanya. Si la llei s'aprova, les persones que arribin al Regne Unit de manera irregular (com les pasteres que creuen el canal) seran detingudes i retingudes en centres d'acollida abans de deportar-les al seu país o a altres països considerats “segurs”.

D'aquesta manera, el Regne Unit estaria negant el dret d'asil a les persones que el sol·licitessin, un dret reconegut per les lleis humanitàries internacionals. L'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) ha denunciat que aquesta llei va en contra de la Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats.

L’any 2022, més de 45.000 persones van arribar en petites embarcacions fins a les costes britàniques, segons dades oficials. Enguany, més de 3.000 migrants han creuat ja el canal i el govern calcula que fins a 80.000 persones podrien intentar entrar al Regne Unit per aquesta via al 2023.

El primer ministre britànic, Rishi Sunak, i la ministra de l'Interior i responsable de les polítiques migratòries, Suella Braverman, han defensat la nova llei sobretot per motius econòmics: atendre i allotjar milers de migrants en hotels i centres d'internament té un cost de milers de milions de lliures cada l'any.

Per part seva, els polítics de l'oposició acusen el govern de promoure el rebuig a la immigració i d'impulsar aquesta llei per guanyar suport polític de cara a les eleccions municipals del mes de maig. En plena crisi econòmica per la inflació i el Brexit, una part de la societat britànica també dona suport al discurs antiimmigració: consideren que els migrants suposen una càrrega per l'economia i representen una competència a l'hora de buscar feina.

Polèmica a la BBC per silenciar les crítiques

La nova proposta migratòria ha encès el debat a nivell social, però també als mitjans de comunicació. I, sense voler-ho, s'ha convertit també en un debat sobre la llibertat d'expressió.

L'exfutbolista britànic Gary Lineker, que treballa com a periodista esportiu des de fa de 30 anys, va ser suspès del programa on col·labora per criticar Suella Braverman a Twitter i comparar el seu discurs anti-immigració amb el de l'Alemanya nazi a la dècada del 1930.

Al mateix tuit, Lineker assenyala que el flux de migrants al Regne Unit és més petit que en altres països d'Europa i que és injust culpar els migrants de la seva situació i d'intentar arribar a un altre país per tenir una vida millor.

La ministra de l'Interior i altres membres del govern es van queixar dels comentaris de Lineker i la direcció de la BBC, la televisió pública del Regne Unit, va exigir una disculpa al periodista. Com que s’hi va negar, van decidir suspendre’l per “violar les normes d'imparcialitat” de la cadena, que impedeixen als periodistes donar la seva opinió personal sobre temes polítics.

Aquesta decisió va provocar un gran enrenou a les xarxes socials, que qüestionaven els límits de la llibertat de premsa i criticaven la pressió del govern sobre un mitjà públic. Lineker també va rebre el suport d'altres futbolistes, periodistes i comentaristes de la BBC, que es van negar a participar a la programació de la cadena. Com a conseqüència, diversos programes previstos per al cap de setmana es van haver de cancel·lar o modificar.

Finalment, la BBC ha fet marxa enrere: ha readmès el periodista i ha anunciat una revisió de les normes de participació a les xarxes socials. Lineker ha agraït el suport i ha escrit a Twitter: “Per més difícils que hagin estat aquests dies, no es poden comparar amb haver de fugir de casa teva per la guerra o la persecució i haver de buscar refugi en un altre país”.

Arriscar la vida al mar

El canal de la Mànega és la part de l'oceà Atlàntic que separa la costa nord-oest de França de la costa sud del Regne Unit. La distància més curta entre tots dos països es troba al Pas de Calais, a només 33 quilòmetres de la ciutat anglesa de Dover. Aquesta és la via marítima que milers de migrants intenten creuar cada any per arribar al Regne Unit i sol·licitar asil.

També és una de les rutes més explotades per les xarxes de tràfic de persones, que s'aprofiten de la situació desesperada dels migrants per fer negoci: els cobren grans quantitats de diners per embarcar-los en barques insegures i inestables que creuin el canal.

Moltes d'aquestes embarcacions no resisteixen l'onatge i s’acaben enfonsant. Al novembre del 2021, 31 persones van morir ofegades quan la seva pastera es va enfonsar. Aquest fet va ser un dels més greus de la crisi migartòria i va aparèixer a tots els mitjans, però la veritat és que es desconeix el nombre exacte de persones que han mort intentant creuar el canal.

El projecte Migrants Desapareguts de l'Organització Internacional de les Migracions (OIM) intenta dur un recompte de les persones que creuen el Mediterrani. Des del 2014 s'han registrat més de 194.000 travessies i més de 26.000 desapareguts, si bé la mateixa organització reconeix que la xifra és més gran.

Les organitzacions humanitàries assenyalen els governs europeus com a responsables i exigeixen que es destinin més recursos a la cerca i rescat de persones que es troben en perill en alta mar (una responsabilitat establerta a les lleis marítimes internacionals i que ara recau sobre les ONG), a més de reforçar els sistemes d'acollida quan arriben a un nou país.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!