El trastorn de l’espectre autista (TEA) no és una malaltia, no s’encomana i no implica tenir altes capacitats
El Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) és un trastorn d’origen neurobiològic i està relacionat amb alteracions al sistema nerviós. Condiciona la capacitat de les persones per comunicar-se i interactuar amb els altres i provoca patrons repetitius en comportaments, interessos o activitats.
Abans l’autisme es considerava un trastorn estrany, cosa que va donar lloc a la creació de mites falsos. Sovint, les persones amb TEA s’enfronten a prejudicis i estereotips que són fruit del desconeixement i en perjudiquen la integració a la societat.
D’altra banda, els símptomes de l’autisme apareixen durant la infància i duren tota la vida, per això l’etapa escolar és determinant per millorar la qualitat de vida dels afectats. La comunitat educativa ha de treballar de manera conjunta, professors i alumnes, perquè tothom prengui consciència de la realitat de la canalla amb autisme i evitar que sigui víctima d’abusos.
Trencant estereotips
Com més va més governs, associacions i famílies treballen per promoure el coneixement, la comprensió i la sensibilització sobre l’autisme, elements imprescindibles per afavorir la inclusió de les persones autistes.
No obstant això, encara hi ha molts mites falsos sobre el trastorn de l’espectre autista. El més habitual és considerar-lo una malaltia: una persona amb TEA no està malalta, sinó que presenta un trastorn que l’acompanyarà durant totes les etapes de la vida. No és un malalt que encomani res o una afecció que es pugui contreure en un moment de la vida.
Precisament perquè el TEA acompanya la persona tota la vida, no hi ha remeis miraculosos que guareixin aquest trastorn. El que sí que es pot millorar és la qualitat de vida de les persones amb autisme gràcies a tractaments psicoeducatius, a més de comptar amb el suport i la sensibilització de les persones que les envolten. La capacitat intel·lectual dels TEA és diferent en cada individu: mentre que n’hi ha que poden presentar alguna discapacitat intel·lectual, d’altres tenen les capacitats pròpies per a la seva edat o fins i tot presenten altes capacitats.
Cal assenyalar, però, que no tots els TEA són superdotats ni tenen habilitats especials (un altre dels mites més recurrents). Sí que n’hi ha que poden presentar talents fora del comú, però només representen una minoria.
Les habilitats socials i comunicatives de les persones TEA també són objecte de prejudicis i estereotips, per exemple: que prefereixen mantenir-se aïllades i evitar el contacte amb els altres. Aquestes persones sí que tenen interès a relacionar-se, però, a vegades, les seves diferències en la comprensió i el maneig de les situacions socials poden dificultar les seves relacions. Si tenen els suports necessaris, les persones amb autisme poden participar activament en la societat.
Una altra de les creences falses és que l’autisme està associat a trets físics concrets, però això no és cert, ja que les manifestacions d’aquesta condició només afecten la conducta. Així mateix, les persones amb TEA no són agressives: en algunes ocasions pateixen nivells elevats d’estrès, relacionats amb la dificultat de relacionar-se o d’entendre i assimilar el que passa en entorns imprevisibles. L’aparició de conductes que poden resultar estranyes per als altres es deuen, habitualment, a la falta d’adaptació per part de l’entorn. Són situacions que es poden afrontar amb els suports necessaris.
Assetjament escolar: prevenir, detectar i conscienciar
El bullying o assetjament escolar és qualsevol forma de maltractament psicològic, verbal o físic que té lloc entre escolars de manera reiterada, al llarg d’un temps determinat. La major part d’abusos són emocionals (no físics) i es produeixen sobretot a l’aula, però també a espais amb menys supervisió com el pati, el menjador, els vestidors… Alhora, l’aparició de les xarxes socials i l’ús de la tecnologia en edats cada cop més primerenques, fa que aquestes persones també siguin víctimes de ciberassetjament.
Els centres educatius han de prendre consciència i actuar en casos de bullying. Quan es detecta un cas d’assetjament, el centre ha d’atendre les necessitats de la víctima i oferir-li suport emocional: fer entendre a la persona que assetja que el que fa està malament i treballar amb tot el grup perquè prenguin consciència de la seva actuació. Com sempre, la prevenció és el primer cas i el més important.
Diem PROU a l’assetjament juvenil! A arrel del vídeo publicat a les xarxes sobre l’agressió a un jove, publiquem aquest comunicat de rebuig a la violència i de proposta per la informació i la sensibilització sobre la diversitat #stopbullying
— Federació Catalana d’Autisme (@FedCatAutisme) January 5, 2021
👉https://t.co/m4FHIJOKMn👈
En el cas dels alumnes amb TEA, els experts recomanen que tinguin un referent dins del centre educatiu amb qui tinguin confiança i a qui puguin acudir en cas de conflicte. També es poden facilitar tècniques de resolució de conflictes, però sobretot és essencial conscienciar els companys: han d’aprendre a comprendre les necessitats de les persones amb autisme.
A nivell de grup, es poden redactar unes normes contra les agressions, per tenir una visió conjunta del que es pot fer i el que no dins de l’aula. També es poden treballar les relacions en grup amb l’objectiu que l’alumnat aprengui a ser empàtic, a demanar ajuda o a verbalitzar els sentiments.
Amb l’objectiu de treballar la prevenció, els docents poden desenvolupar activitats o crear programes específics per millorar la convivència. Involucrar els estudiants és la clau per prevenir i reduir la intimidació.
