Les noves edicions de Roald Dahl aixequen polseguera

Una editorial britànica canvia centenars de paraules i frases de les seves novel·les perquè el llenguatge sigui més inclusiu

L'escriptor gal·lès Roald Dahl (1916-1990) és un dels autors de literatura infantil més populars del món. Conegut per títols com Charlie i la fàbrica de xocolata (1964), Les bruixes (1983) o Matilda (1988), les seves obres narren històries fantàstiques i ho fan amb un estil directe i sincer, sense amagar la crua realitat als lectors i lectores més joves.

Per exemple, el propietari de la fàbrica de xocolata, Willy Wonka, és un home capritxós que va tenir una infància infeliç; les protagonistes de Les bruixes són despietades i odien els nens, mentre que la Matilda té uns pares que no l’estimen i pateix assetjament escolar.

Aquestes històries, tan allunyades dels personatges infantils, les lliçons morals i els contes de fades que solen trobar-se a la literatura infantil, van aconseguir connectar amb generacions de nens i nenes que gaudien d'uns contes tan diferents, que incloïen passatges d'humor negre i personatges macabres.

Així i tot, l'editorial britànica Puffin ha decidit reescriure els llibres de Roald Dahl per eliminar els termes més ofensius, com ara “lletja” o “gras”, promoure un llenguatge més inclusiu en els relats i evitar ferir sensibilitats. La notícia es va fer pública després d'un reportatge del diari The Telegraph que analitzava els canvis en l'última edició.

Dahl descriu les bruixes com a dones perverses que porten perruca i una màscara perquè, en realitat, totes són calbes i tenen unes cares horribles plenes de berrugues. La nova versió del llibre canvia una frase per explicar que “hi ha moltes raons per les quals una dona pot dur perruca i no hi ha res de dolent en això”. Un afegitó que pretén ser políticament correcte amb les dones que pateixen alopècia.

Alhora, els Umpa Lumpas (uns éssers imaginaris que treballen per Willy Wonka i surten a Charlie i la fàbrica de xocolata i Charlie i el gran ascensor de vidre) ja no es descriuen amb pronoms masculins sinó que adopten el gènere neutre.

L'editorial ha inclòs un missatge a les primeres pàgines dels llibres per justificar aquests canvis: “Les paraules importen. Les meravelloses paraules de Roald Dahl poden transportar-te a diferents mons i presentar-te els personatges més meravellosos. Aquest llibre es va escriure fa molts anys, per això en revisem el llenguatge de manera periòdica per assegurar que qualsevol persona pugui continuar gaudint-ne avui dia”.

Correcció política o censura?

La notícia ha provocat una gran polèmica dins del sector literari i també entre la comunitat de lectors i escriptors: reescriure l'obra d'un autor per adaptar el contingut a les sensibilitats modernes està bé? És una manera de censurar la seva obra o només un intent de promoure una mirada més sensible i integradora entre els més joves?

El PEN America, una organització que defensa la llibertat d'expressió i els drets humans a través de la literatura, adverteix que editar obres clàssiques per adaptar-les a determinades sensibilitats podria esdevenir una arma de censura molt perillosa: qui decideix quines paraules o idees han de canviar-se? Què passa si no estem d'acord amb aquesta nova visió?

Molts es pregunten també on està el límit: cal modificar tots els contes de literatura infantil escrits el segle passat perquè siguin políticament correctes? No és millor crear noves històries i referents que inspirin les noves generacions de lectors i lectores per aconseguir un món més igualitari?

El context polític i social en el qual s'escriu una obra influeix en el contingut: sens dubte, els nens, nenes i adolescents d'avui estan molt més conscienciats sobre la diversitat de gènere, els estereotips sexistes o la urgència de la crisi climàtica que els joves de fa 50 anys. Això també els fa més crítics davant de determinades idees o comportaments que es presenten als llibres.

En aquest sentit, caldria confiar en la capacitat de raonament i el pensament crític dels més petits, utilitzar aquestes històries per promoure el debat i animar-los a fer-se la seva pròpia opinió sobre la història.

El llegat de Roald Dahl

Roald Dahl és un dels autors de literatura infantil més llegits de la història. A més de contes per a adults, va escriure una vintena de llibres infantils que s'han traduït a més de 60 idiomes i han venut més de 250 milions d'exemplars a tot el món. Moltes de les seves obres s'han adaptat al cinema i la televisió.

Els seus pares eren d'origen noruec i li van posar Roald per Roald Amundsen, el primer explorador que va arribar al Pol Sud l’any 1911. L'esperit aventurer es devia contagiar, perquè amb 23 anys Roald Dahl es va unir a les Forces Aèries britàniques i va arribar a combatre en la Segona Guerra Mundial (1939-1945).

Després de retirar-se de l'exèrcit va començar a escriure les primeres històries i relats per a nens. Els Gremlins (1943) va ser el seu primer llibre infantil: Dahl es va inspirar en uns éssers fantàstics que provocaven els problemes mecànics dels avions de combat. La història es va adaptar amb molt d'èxit al cinema gairebé mig segle després.

L’any 1953 es va casar amb l'actriu estatunidenca Patricia Neal i van tenir cinc fills. Van estar casats durant 30 anys, però al final Dahl va abandonar la seva dona per la seva millor amiga. Neal el descrivia com un home arrogant, misogin i difícil de tractar. Al llarg de la seva vida va fer diversos comentaris antisemites, per la qual cosa la seva família va haver de demanar perdó públicament anys després que morís.

Els descendents i familiars de l'autor gestionaven els drets de la seva obra fins fa poc. A finals del 2021, Netflix va comprar els drets de reproducció de tots els llibres de Roald Dahl en exclusivitat, i es calcula que va pagar entre 500 i 1.000 milions de dòlars (la xifra de l'acord no s'ha revelat).

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!