Aquests materials són essencials per a la fabricació d'aparells elèctrics i podrien reduir la dependència energètica de la Xina
El govern de Suècia i l'empresa minera LKAB han anunciat el descobriment del dipòsit de terres rares més gran de la Unió Europea. El jaciment es troba prop de la mina de ferro de Kiruna, al nord de Suècia, i podria emmagatzemar fins a un milió de tones d'aquests materials.
L'exploració inicial indica que al jaciment hi podria haver fins a 585 milions de tones de minerals rics en terres rares, uns elements que tenen importants propietats magnètiques i conductives i que són molt valuosos per a la indústria tecnològica.
D'acord amb les primeres anàlisis, la concentració de terres rares és del 0,18%, i això vol dir que només es pot aprofitar una part molt petita dels minerals i que caldrà una gran feina d'extracció i tractament.
No obstant això, el volum de minerals és tan gran, que els responsables de LKAB asseguren que l'extracció donarà grans beneficis. Per construir una mina i fer que sigui explotable es pot trigar entre 10 i 15 anys, però l'empresa sueca espera accelerar el procés per la importància d'aquests materials.
Suècia descobreix a Kiruna, a l'extrem nord del país, el jaciment de terres rares més gran d'Europa, una troballa que pot suposar un gran avenç per a la transició verda de la UE https://t.co/bxQjJP1WlU
— 324.cat (@324cat) January 13, 2023
Aquesta troballa podria cobrir una part important del subministrament de terres rares als diferents països europeus, i utilitzar-los per fabricar productes com ara vehicles elèctrics, aerogeneradors eòlics o imants permanents que es fan servir en la indústria.
Així, la Unió Europea reduiria la dependència de la Xina a l'hora d'obtenir aquests elements. El país asiàtic és el principal productor de terres rares: es calcula que produeix el 60% de les terres rares que es comercialitzen al món.
D'altra banda, l'ús de terres rares podria impulsar l'anomenada transició verda: una sèrie de polítiques energètiques que tenen com a objectiu abandonar els combustibles fòssils (petroli, gas, carbó) i promoure l'ús d'energies verdes i renovables per combatre els efectes del canvi climàtic.
Què són les terres rares?
Les terres rares són 17 elements de la taula periòdica que formen part del grup dels metalls. Es divideixen en dos tipus: lleugeres i pesades, depenent del nombre atòmic (el nombre de protons que componen el nucli de l'àtom).
Aquests elements no es diuen així perquè siguin poc abundants, sinó perquè és difícil trobar-los en estat pur. Generalment es troben en forma d'òxid dins d'altres minerals i requereixen d'un procés d'extracció molt car i complex per poder aïllar-los, concentrar-los i utilitzar-los en la fabricació de components elèctrics.
A més, les terres rares tenen un gran valor comercial a causa de les seves propietats magnètiques i conductores. Elements com l’iterbi i el terbi tenen una capacitat de conducció elèctrica molt superior a la d’altres materials, fet que permet construir dispositius mòbils o aparells amb una mida més petita. Això fa que les empreses prefereixin les terres rares per fabricar els seus productes.
Subministrat com a medicament en forma de nanopartícules, l’òxid de ceri, un metall tou que pertany als elements anomenats “terres rares”, podria allargar la vida dels malalts del càncer de fetge més freqüenthttps://t.co/8uvG7qdV0H
— 324.cat (@324cat) February 12, 2020
Així, aquests materials s'han convertit en un element indispensable per al funcionament del món modern: telèfons mòbils, televisors, aparells mèdics per fer ressonàncies, làsers per analitzar materials en laboratoris, fabricació de bateries i fibra de telecomunicacions…
D'aquí la importància per la Unió Europea de tenir les seves pròpies reserves de terres rares, ja que la demanda d'aquesta tecnologia cada vegada serà més gran. Fins ara, la UE no disposa de cap mina d'aquestes característiques.
El perill de les terres rares
L'auge de la indústria tecnològica fa que la demanda de terres rares no deixi d’augmentar. Alhora, el procés d’extracció i tractament implica l'explotació en mines, la qual cosa té greus conseqüències mediambientals.
Així ho assenyala un estudi del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals de la Universitat Autònoma de Barcelona (CREAF-UAB), on s'explica que l'ús d'elements químics en les activitats humanes s’allunya cada vegada més dels elements que participen en els processos naturals.
Els processos naturals, com el creixement de les plantes o dels éssers vius, es basen en un grapat d’elements de la taula periòdica: carboni, calci, oxigen, hidrogen, fòsfor, potassi…
Ara bé, per construir el món modern en el qual vivim, cada vegada necessitem més elements químics i més diferents dels que intervenen en la natura. L’any 1900, el 80% de les matèries utilitzades pels humans procedien de la natura (plantes, fusta, aliments); en canvi, al 2005 només representaven el 32%, segons dades de l'estudi.
La previsió és que, l'any 2050, el 80% dels elements utilitzats pels humans siguin de fonts no biològiques. Això vol dir que cada vegada hi haurà més projectes d'extracció, que consumeixen una gran quantitat d'energia i generen grans emissions contaminants. A més, tenen un greu impacte en els espais naturals i poden ser una font de contaminació mediambiental.
L'impacte ambiental de la indústria del carbó inclou la consideració de qüestions com ara l'ús del sòl, la gestió dels residus, la contaminació de l'aire i l'aigua causada per la mineria del carbó i la transformació i la utilització dels seus productes.https://t.co/dCLqNVxL3N pic.twitter.com/1xmcXVupgj
— Viquipèdia (@Viquipedia) March 3, 2020
