El paper de les dones a El Prado

El museu crea un nou recorregut en la seva col·lecció per posar de relleu el paper de la dones com a promotores i benefactores de les arts

El Museu del Prado, un dels centres d'art més importants del món, ha presentat un nou recorregut en la seva col·lecció permanent: El Prat en femení posa en valor la figura de les dones com a promotores de la pintura. Reines, aristòcrates i altres dones riques que van utilitzar la seva influència i la seva fortuna per promoure l'art.

El recorregut passa per 32 obres de diferents sales i estils que van ser pintades entre 1451 i 1633. Tots els quadres tenen una cosa en comú: van ser impulsats per dones, ja fos perquè elles van encarregar aquestes obres o perquè van patrocinar els artistes que els van pintar.

Els responsables de l'itinerari destaquen que, sense aquestes dones, El Prado no tindria algunes de les seves obres més icòniques, com El Davallament de la creu (1435?) de Van der Weyden, Carles V a la batalla de Mühlberg (1548) de Ticià o les taules d'Adam i Eva (1507) de Dürer.

Un dels casos més rellevants és el d'Isabel Clara Eugènia d'Àustria (1566-1633), filla del rei Felip II d'Espanya, que va ser reina dels Països Baixos entre el 1598 i el 1621, i governadora del mateix territori des del 1621 fins a la seva mort. Gràcies a això, la pintura flamenca ocupa un lloc destacat en la col·lecció.

A les parets del museu hi ha desenes d'obres sorgides del patronatge d'Isabel Clara Eugenia, entre les quals destaquen diversos quadres de Rubens. De fet, El Prado és el museu del món amb més obres d'aquest pintor flamenc.

També Maria d'Hongria (1505-1558), que va ser reina d'Hongria i Bohèmia, va deixar un important llegat al museu. Maria era filla de Felip I i germana del rei Carles I d'Espanya (Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic), una persona molt intel·ligent que va saber utilitzar la seva influència política per consolidar el seu poder a través de l'art.

El projecte ha estat supervisat per Noelia García Pérez, professora titular d'Història de l'Art de la Universitat de Múrcia, i compta amb la col·laboració del Ministeri d'Igualtat. Podrà visitar-se fins al 9 d'abril i l'any que ve continuarà amb un nou itinerari amb obres dels segles XVII i XVIII.

Dones a les sales del museu

Els responsables del museu han dut a terme altres accions per donar més visibilitat a aquestes dones i reconèixer-ne la contribució a la col·lecció pictòrica. D'una banda, han posat en exposició algunes obres que fins ara estaven ocultes als magatzems, com el retrat d'Isabel Clara Eugènia pintat per Rubens; el d'Isabel de Valois, pintat per Pantoja de la Cruz, o el d'Anna d'Àustria, de Bartolomé González.

D'altra banda, s'ha revisat el text dels cartells explicatius per adequar-lo als temps actuals, de manera que les protagonistes dels quadres deixen de ser descrites com a “esposa de” i passen a ser reconegudes pels seus propis mèrits en l'àmbit polític o cultural.

Les dones benefactores podien dedicar-se al mecenatge gràcies a la seva posició social i a la fortuna de les seves famílies (si bé el seu protagonisme no estava ben vist). En canvi, per les dones artistes era molt més difícil dedicar-se a la pintura, encara més que les seves obres fossin adquirides.

Entre les més de 1.000 obres que s'exposen a El Prado, només hi ha 10 pintures de dones artistes. Les més reconegudes són Sofonisba Anguissola i Lavinia Fontana, dues pintores renaixentistes italianes que van aconseguir destacar entre els seus col·legues homes.

Un referent de la pintura

El Prat va ser fundat l’any 1819 com a Real Museu de Pintura i Escultura. La seva principal impulsora va ser la reina Maria Isabel de Bragança, segona esposa de Ferran VII, que va morir un any abans de la inauguració del museu.

L'objectiu de la nova institució era reunir totes les obres que formaven part de la col·lecció reial, creada al llarg dels segles pels diferents monarques de la Corona Espanyola. En aquest sentit, a les sales del museu s’hi troben peces que van des de l'art romànic del segle XI passant pel Renaixement, el Barroc, el romanticisme o l'impressionisme del segle XX.

Amb el temps, el fons del museu es va anar ampliant amb noves adquisicions i donacions. Actualment, El Prado és un referent de la pintura europea i la seva col·lecció competeix amb la d'altres museus europeus com el Louvre de París, la National Gallery de Londres o els Museus Vaticans de Roma.

La col·lecció permanent inclou més de 2.000 obres d'art, a més de dibuixos, escultures, medalles i monedes. A les parets pengen quadres de pintors universals com Velázquez, El Greco, Tiziano, Rubens, El Bosco o Goya. L’any 2021 va rebre més de 1,1 milions de visitants, lluny de les xifres anteriors a la pandèmia (quan es van superar els 3 milions de visites) però un 50% més que l'any anterior.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!